La llei d'amnistia

"Sense el Procés, Hasél no estaria a la presó"

La llei d'amnistia no empara dos joves condemnats per les protestes pel raper lleidatà

4 min
William Aitken, condemnat a 5 anys de presó per les protestes a favor de Pablo Hasel l'any 2019

Barcelona"L'amnistia que cal és total i no parcial com la que ens venen, que deixa fora moltes persones que hem lluitat per drets i llibertats", va defensar Pablo Hasél a Catalunya Ràdio pocs dies abans que es registrés el text de la llei. El raper, que fa gairebé tres anys que està a la presó, va criticar que la mesura només es vinculi al Procés. La causa de Hasél, però, no només l’afecta a ell, sinó a totes les persones encausades en les protestes pel seu empresonament. I dos joves ja han estat condemnats a presó. A diferència dels set joves sentenciats per diferents mobilitzacions independentistes, a ells dos no els salvarà la llei d'amnistia.

"Sense el Procés, Hasél no estaria a la presó, les mobilitzacions es van fer pel descontentament amb la gestió del govern espanyol, no s'entenen una sense l’altra, són dues cares de la mateixa moneda, en un cas, per votar, i en l'altre, per cantar", denuncia l'Andreu, un jove de 25 anys de Premià de Dalt que acaba de ser condemnat a 3 anys i un dia de presó per atemptat contra l’autoritat en les protestes per l’empresonament del cantant lleidatà.

No confia que es presentin esmenes a la llei que incloguin la causa de Hasél. "No es posaran en risc acords d’investidura com el traspàs de Rodalies per les vides d’uns desgraciats. No som polítics famosos i hi ha presos de primera i de segona", diu l'Andreu, "molt disgustat" amb els partits independentistes. Ara només li queden dues vies per esquivar la presó. La primera, el recurs que ha presentat al TSJC. La segona és, si més no, controvertida. L'Audiència va reconèixer que la pena era "possiblement excessiva" i va suggerir la via de l'indult. "És insultant, si el delicte no es pot demostrar, no se'm pot castigar", etziba el premianenc, que afegeix que "els indults només es donen en compta-gotes i normalment, a polítics".

De fet, la sentència dona credibilitat a la versió dels Mossos i justifica totes les seves imprecisions com ara que la persona que llençava ampolles era de baixa estatura i que duia motxilla quan l'Andreu fa gairebé 1,80 i aquell dia no en portava. "Per les mentides d’uns treballadors públics em poden robar tres anys de la meva vida", critica l'Andreu, que defensa la seva innocència i assegura que la detenció va ser "aleatòria".

Sentència ferma contra un jove escocès

Qui també ha passat el judici és William Aitken. L’estiu passat aquest escocès de 33 anys va ser condemnat a 5 anys i dos mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i desordres públics en la segona nit de protestes a Barcelona, el 17 de febrer del 2021, un dia abans de la detenció de l'Andreu. I ara, el TSJC, en resposta al seu recurs, li ha reduït la condemna a 2 anys i 9 mesos, però no li permetrà eludir la reclusió perquè la pena és superior a dos anys. Alerta Solidària presentarà un nou recurs, ara al Suprem.

En la primera entrevista que concedeix després de la resolució, Aitken no amaga el seu enuig per la sentència. "És injusta i inacceptable perquè la policia m'acusa de llençar-los pedres quan no tenen cap prova. Em vaig trobar enmig de la manifestació i em vaig limitar a fer fotos", diu reafirmant la seva innocència. També critica que el TSJC assumeixi el relat dels Mossos, segons el qual, va fer servir el seu monopatí per trencar el paviment i llençar pedres. “S'hauria trencat abans el monopatí perquè era de fusta", subratlla i recorda que al judici van demostrar que estava bé. No és l'única incongruència del relat policial. Quan el van detenir el van identificar perquè portava una dessuadora blanca quan era de diferents colors.

Manifestació contra l'empresonament de Hasél a Barcelona.

Aitken, que fa set anys que viu a Catalunya, també defensa que el seu cas s'inclogui en l'amnistia: "Són per la defensa de drets fonamentals en el Procés". L'encausat, que va passar 37 dies en presó provisional pel Brexit, va tenir els comptes bloquejats cinc mesos i no ha pogut anar a Glasgow perquè té el passaport retingut: "Des del febrer del 2021 em sento segrestat". Tampoc fa plans de futur. "Amb 33 anys hauria d'estar pensant a formar una família i no puc", lamenta.

Sense el suport d'ERC i Junts

Des d'ERC avancen que no reclamaran que se'ls inclogui a la llei. "Ens mantenim en què abraci totes les causes del Procés. Som conscients que amb aquesta llei no s'acaben totes les injustícies, però per poder prosperar, ha de tenir un perímetre clar dels fets que hi poden entrar". I Junts ja ha dit que no ho farien perquè el text havia "costat moltíssim de pactar". Gerardo Pisarello, de Sumar, admet que no s'està parlant d'esmenes i que caldrà anar per altres vies perquè la llei "no arriba a molts activistes amb condemnes injustes".

Tant republicans com juntaires tenen com a referència el llistat d’Òmnium de possibles amnistiats, que engloba unes 1.400 persones. L'entitat, però, no ha concretat a l'ARA si la causa i les derivades de Hasél hi entren. El portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, defensa que la llei s'ampliï a "les reivindicacions connexes" com les de la llibertat d'expressió. "No és tard i és necessari", conclou.

stats