Política10/09/2021

La pressió ciutadana en defensa del català fa virar el posicionament del PSIB

Les denúncies i les queixes han fet reaccionar amb rapidesa els socialistes, com no havia passat en altres negociacions amb MÉS

PalmaEl PSIB no havia reaccionat mai tan ràpidament davant una problemàtica lingüística. Però el ressò de les denúncies davant de l’Oficina de Drets Lingüístics d’agressions i discriminacions per emprar la llengua pròpia, sobretot en l’àmbit sanitari, i la repercussió d’aquests casos als mitjans de comunicació i les xarxes socials provocaren una reunió gairebé immediata dels partits del Pacte i que els socialistes es mostrassin més que disposats a posar-hi remei: a partir de l’1 d’octubre, tota la cartelleria dels centres sanitaris estarà en català i s’obrirà un expedient administratiu als professionals sanitaris que han estat denunciats per haver-se negat a atendre pacients que s’expressen en català.

“Aquest estiu hi ha hagut una explosió de queixes públiques i la problemàtica és al carrer. La gent no està contenta amb el compromís del Govern amb el català”, diuen fonts de MÉS per Mallorca, partit que du la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, malgrat que aquesta àrea està sota la direcció del socialista MiquelCompany a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura.

Fonts del Pacte asseguren que l’actitud del PSIB mai no havia estat propositiva, encara que matisen que, en el cas de les denúncies a la sanitat, la contundència de Mercedes Garrido ha estat a favor de la llei i de “complir la normativa”. A més, destaquen que cada vegada que hi ha hagut problemes amb la llengua s’ha hagut de cridar l’atenció dels socialistes. “Estam arribant a un punt que el PSIB ha normalitzat que es batallin coses que haurien de ser normals”, diuen.

Cargando
No hay anuncios

Anys d’entrebancs

De fet, des del Pacte s’assegura que, fins ara, l’única vegada que no hi va haver cap problema per tirar endavant una iniciativa va ser l’any 2016, quan es va recuperar el català com a requisit per als funcionaris. A partir d’aquí,“tot ha estat una feinada”, llevat de la darrera reunió, que es va convocar a la primera. “Aquestes coses depenen de l’interès mediàtic i de les xarxes”, afegeixen, a més de recordar que ni el PSIB ni Podem han demanat mai cap reunió per tractar temes de llengua i que només MÉS ha sol·licitat trobades. En aquest cas, reconeixen que la ciutadania “ha forçat” els socialistes a canviar d’actitud i a mostrar-se proactius en la defensa del dret dels usuaris de la sanitat pública a expressar-se en català.

El decret del català a la sanitat pública –que després varen tomar els tribunals–, la posada en marxa de l’Oficina de Drets Lingüístics i garantir el decret de mínims a la futura llei d’educació han estat mesures que s’han hagut de treballar molt i que el PSIB no ha tingut pressa per tirar endavant.

Cargando
No hay anuncios

Altres temes encara estan pendents de solució, com la pretensió d’Educació d’eliminar la necessitat del Pla de formació lingüística i cultural per a docents (FOLC). “Això s’està tramitant i les entitats lingüístiques i els sindicats treballen per aturar-ho”, diuen des del Pacte.

Un altre tema serà com queden dotades la Direcció General de Política Lingüística i l’Oficina de Drets Lingüístics en els pròxims pressupostos. “Els recursos han de créixer”, afirma el diputat de MÉS Joan Mas Collet. “Es necessita un pressupost adequat per tirar endavant polítiques actives de foment, ús i prestigi del català”, afegeix.

“Estic satisfeta amb el compromís ferm del Govern en defensa de la llengua catalana i els partits del Pacte compartim íntegrament aquest objectiu”, assenyala la portaveu del PSIB, Pilar Costa. Ara bé, la socialista també reconeix que “una altra cosa és que cadascun tingui matisos en la manera d’arribar-hi”. Costa assenyala que “MÉS és el partit responsable de la normalització lingüística”. En el cas de les reclamacions a la sanitat, la portaveu puntualitza que es tracta d’una àrea “molt gran”, amb “milers de reclamacions en general”. “Les que tenen a veure amb la llengua en són una mínima part i això no vol dir minimitzar res”, remarca.

Les denúncies

Segons les xifres de l’Oficina de Drets Lingüístics –va començar a funcionar el desembre del 2020–, enguany hi ha hagut un total de 145 denúncies, 96 de les quals són per casos que s’han produït a l’administració. Les denúncies que fan referència a l’IB-Salut han estat 58, un 40% del total –i un 60% dels conflictes amb l’administració­–. Dels 58 casos a l’IB-Salut, 19 usuaris afirmen que no varen poder parlar en català, mentre que en 12 casos asseguren que varen ser pressionats “de manera explícita i inapropiada” per parlar en castellà per part d’un treballador públic.

Cargando
No hay anuncios

El sociolingüista Joan Melià apunta que l’Oficina de Drets Lingüístics “ha donat un poc més de seguretat als catalanoparlants”, perquè “saben que les seves denúncies no queden perdudes”. Però també emfatitza que amb això no n’hi ha prou en la situació en què es troba el català a les Balears. “Es tracta de crear una situació social que permeti usar el català sense cap entrebanc”, diu.

Malgrat que això no depèn completament de les institucions, sí que “poden ajudar”. Segons Melià, un avanç important seria que hi hagués una transversalitat real, que “hi hagués coherència entre totes les àrees de Govern” en temes de llengua. “La política lingüística no es pot limitar a una àrea en concret, sinó que les actuacions han de ser globals, de conjunt”, comenta, a més de lamentar la manca “de coordinació o interès per part de determinades àrees del Govern per actuar en tots els casos”.

Una altra crítica del sociolingüista és que, quan hi ha hagut problemes, “no s’ha donat una resposta reposada i didàctica”. “Moltes vegades s’actua a remolc. La sensació és que no hi ha una voluntat de liderar el procés de normalització, mentre que les inèrcies actuals duen a afeblir la cohesió de les comunitats lingüístiques”, afegeix Melià, a més de recordar que la situació social de les Balears fomenta que la llengua pròpia reculi, sobretot si no rep atenció des de les institucions.

En el cas de Podem, fonts del Pacte acusen el partit morat de passivitat absoluta envers la llengua i de poca participació en les reunions per resoldre els problemes. “No crec que ens hagi faltat proactivitat”, diu la diputada de Podem Esperança Sans. “Si ens diuen que s’ha de fer alguna cosa, hi estarem d’acord”, afegeix, a més de remarcar que cada vegada que sorgeix alguna qüestió MÉS es dirigeix en primer lloc al PSIB. “És el seu primer interlocutor. Si no els fan gaire cas, llavors es convoca una reunió amb els tres socis”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

De la Concha, en castellà

Cal destacar que l’única consellera del Govern que no fa servir la llengua catalana en les seves intervencions públiques és la titular d’Agricultura, Mae de la Concha. El seu company de partit i vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, parla en català habitualment. De la Concha ha optat pel castellà malgrat que el Decret 49/2018 sobre l’ús de les llengües oficials en l’administració deixa ben clar que les autoritats que hagin d’intervenir per raó del seu càrrec en actes públics “s’han d’expressar normalment en català”. “No sabria definir fins a quin punt arriba aquesta ‘normalitat’”, diu De la Concha. “El que sí que entenc és el que diu l’Estatut, que és el deure d’entendre les dues llengües oficials i el dret a emprar-les totes dues. I aquesta és una norma superior a un decret”, afegeix. També lamenta que, després d’haver viscut en diferents zones de parla catalana, no se sent segura a l’hora d’emprar “una paraula o altra”.

Així mateix, cal assenyalar que, mentre que el perfil de Podem Mallorca a les xarxes socials empra el català en les seves piulades, el de Podem Balears les fa gairebé totes en castellà.