Crònica

La presidenta aposta per la diversificació i anuncia despesa rècord del Govern

Francina Armengol carrega contra la gestió de la pandèmia de la comunitat de Madrid i fa una crida al consens polític

Francina Armengol ha dividit el seu discurs del Debat de Política General en tres eixos, de major a menor concreció: mesures sanitàries, socials i econòmiques a curt termini; accions futures per millorar el model econòmic, i la necessitat de millorar el finançament, desplegar el REB i accedir als recursos europeus. Però si hi ha hagut un tema transversal en aquests tres blocs ha estat la necessitat de diversificar el model econòmic, amb l'aposta per la innovació, la tecnologia i la ciència com una de les eines principals per aconseguir-ho. A més, la presidenta ha anunciat un sostre de despesa públic rècord per al 2021: 4.726 milions d'euros, 342,2 més que els 4.383,8 del 2020, els quals permetran a l'Executiu elaborar "un pressupost de rescat", "reforçar els serveis essencials" i fer front a les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials de la pandèmia de coronavirus, segons ha assenyalat.

La presidenta ha recordat que les Balears han estat la comunitat més castigada per la pandèmia a causa de "la forta dependència que tenim del turisme". "Veim aquí una de les febleses que tenim com a societat, una que m'atreviria a dir que, ara sí, uneix gairebé tota aquesta Cambra en el diagnòstic: no podem viure d'un sol sector, per més fort i competitiu que sigui", ha destacat Armengol ja en els primers compassos del seu discurs, que ha durat gairebé una hora i mitja.

Per assolir l'objectiu de modernitzar i diversificar l'economia illenca, Armengol confia en l'arribada de fons europeus. Bona part dels anuncis de projectes concrets que ha fet la presidenta s'han basat precisament en aquest recurs. Pel que fa a l'Estat, a més de tornar a destacar el paper dels ERTO en el mercat laboral de les Illes, Armengol ha recordat breument que el Govern espera que es pugui desenvolupar la part fiscal del REB i que es reformi el sistema de finançament, en aquest darrer cas, amb sis anys de retard –s'hauria d'haver modificat el 2014. Aquesta ha estat una de les crítiques que el discurs d'Armengol ha rebut de gairebé tots els partits: la manca de contundència amb el govern de Pedro Sánchez a l'hora de reclamar més recursos per a les Balears.

Quant als doblers que han d'arribar de Brussel·les, les propostes d'Armengol han anat des de convertir les Illes en "un pol d'innovació digital, biomèdica i sanitària" a dur el tramvia que ha de connectar la badia de Palma amb l'aeroport fins a Son Espases, passant per un gran pacte de l'aigua que mobilitzarà, segons ha proclamat la presidenta, fins a 600 milions d'euros.

Crida a la unitat i comparacions amb Madrid

Malgrat que Armengol ha fet una crida al consens polític i ha manifestat que el punt de referència de les Balears "no poden ser la resta de comunitats autònomes", la presidenta ha carregat contra la gestió que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso ha fet de la pandèmia a Madrid. "Allò que passa a Madrid, si ens referim a la crispació política o a la incapacitat d'arribar a acords, no és representatiu del que es viu a la resta de l'Estat ni del que demana la societat en el seu conjunt", ha dit.

Segons la presidenta, "la ciutadania no està en disposició d'aguantar episodis com el que es viu a Madrid". "En la lluita contra la pandèmia no es poden permetre la divisió i l'enfrontament polític perquè només aplanen el camí perquè el virus avanci", ha afegit.

Cites de Picketty, Keynes i el papa Francesc

Al llarg del discurs, Armengol ha intercalat citacions de l'economista francès Thomas Piketty, el també economista, en aquest cas britànic, John Maynard Keynes i del papa Francesc, en concret de l'encíclica Fratelli tutti.

En el cas de Picketty, la presidenta ha fet referència a unes declaracions sobre com la pandèmia "podria accelerar la transició cap a un altre model, cap a una organització més equitativa, més sostenible, del nostre sistema econòmic". "Les urgències i febleses que exhibeix aquesta pandèmia impliquen molts ensenyaments i una energia transformadora que cal aprofitar", ha dit Armengol.

La referència a Keynes ha arribat en la part del discurs que ha mencionat el mecanisme europeu de recuperació, que la cap de l'Executiu ha qualificat d'"oportunitat històrica". "Deia Keynes que la dificultat d'aconseguir l'èxit no depèn tant de desenvolupar noves idees com d'escapar de les antigues", ha assenyalat Armengol, a més d'assegurar que no contradirà "l'economista més influent del segle passat, que encara avui ens marca el camí per reactivar l'economia des de l'àmbit públic".

Armengol ha fet la citació del papa per reforçar els seus arguments sobre "la lleialtat i la col·laboració entre partits i institucions". "Diu el papa Francesc en la seva encíclica Fratelli tutti que 'el diàleg persitent i coratjós no és notícia com els desacords i els conflictes, però ajuda discretament el món a viure millor'. I jo n'estic absolutament convençuda", ha afegit.

Una mica d'autocrítica

On s'ha pogut veure una Armengol més autocrítica ha estat en l'apartat de gestió de la pandèmia, quan la presidenta ha lamentat la "forta afectació sobre les residències de gent gran". "Malauradament no hem pogut evitar que s'hagin registrat focus importants amb víctimes mortals", ha reconegut la presidenta.

Però el capítol autocrític gairebé no ha passat d'aquí. Armengol ha fet un repàs de totes les mesures que el Govern ha posat en marxa durant la pandèmia i ha anunciat noves restriccions, com la limitació de les reunions socials i familiars a un màxim de sis persones.

A més, la presidenta ha tret pit pel que fa a la gestió de la crisi econòmica i social provocada pel coronavirus, la qual ha volgut diferenciar de la crisi del 2008. "Això no va de rescatar la banca, això va de rescatar i protegir tota la població. Això no va d'estar vivint per sobre de les nostres possibilitats, va de garantir vides dignes. Això no va de reduir prestacions, d'acomiadar treballadors i de tancar empreses, això va de mantenir el teixit productiu el temps que faci falta fins que es pugui reactivar", ha explicat, a més de reivindicar els expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) com a mesura de protecció del mercat laboral.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF