LLENGUA

PP i Vox pacten frenar l'ensenyament del valencià: "Serà un missatge per a Catalunya"

Les dues formacions faran públic demà un document amb 50 mesures que vol ser un avançament del possible canvi polític a Espanya després del 23-J

4 min
La delegació valenciana de Vox amb el torero Vicente Barrera, el jurista Carlos Flores i el membre de la Mesa del Congrés Ignacio Gil Lázaro

MadridEls equips negociadors de PP i Vox al País Valencià estan perfilant un document amb 50 mesures o eixos que definiran el rumb de la nova Generalitat però amb la vista posada també en les eleccions del 23 de juliol. Fonts de la negociació expliquen a l'ARA que el que es busca és escenificar el canvi polític que està en joc els propers comicis, és a dir, que serà una mena d'avançament del que després pot passar a la resta de l'Estat. I què hi haurà en aquest document? Doncs a part dels clàssics de la dreta com ara la rebaixa d'impostos o la supressió d'organismes públics per aprimar l'administració, es vol donar una màxima importància a la llengua. "Serà un missatge per a Catalunya i també per a tot l'Estat", asseguren aquestes fonts.

El canvi que les dues formacions pretenen implantar es basa tant en suprimir totes les ajudes al valencià i a la promoció de la llengua pròpia com a enfortir la presència del castellà a l'escola i frenar, per tant, la del valencià. A l'espera de conèixer la literalitat de l'acord, el que es pretén és dibuixar quina serà la política lingüística que s'aplicarà des del govern espanyol per acabar amb el sistema d'immersió lingüística. El mateix Carlos Flores ha confirmat a Twitter que demà es farà públic l'acord i que hi haurà sectors, en concret els valencianistes, que tindran motius per estar enfadats.

El futur president valencià, Carlos Mazón, ja ha avançat aquest matí en una entrevista a la Cope algunes de les mesures que s'implementaran immediatament: eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics, supressió de la figura dels assessors que ajuden els centres educatius a incrementar l'ensenyament en valencià i qualsevol política que incentivi la igualtat lingüística. Això sí, Mazón ha desmentit les informacions que apuntaven que la conselleria d'Educació passaria a ser gestionada per l'extrema dreta i aquest matí ha dit que ja té "la persona" que hauria d'assumir el departament. Fonts dels dos partits asseguren que el repartiment de les àrees de govern no està encara definit, encara que sí que subratllen la "sintonia ideològica" que hi ha hagut. Molt més gran que la que hi ha entre el PP i Vox en altres territoris com Múrcia o Extremadura, segons afirmen les mateixes fonts.

Feijóo defensa el pacte

A la cúpula del PP no negaven que l'escenari idoni per a Alberto Núñez Feijóo era que els barons que necessitaven l'extrema dreta per governar s'esperessin a firmar els seus pactes a després del 23-J. Aquest dimarts cap dirigent popular va sortir a valorar l'acord entre el PP i Vox al País Valencià i no ha estat fins a aquest matí que el líder del partit l'ha justificat en una entrevista a EsRadio. El líder del PP ha dit que l'acord s'havia consumat perquè el PSOE s'havia negat a abstenir-se per facilitar un govern del PP en solitari, però ha recorregut a un argument fals per intentar justificar que Carlos Mazón no es podia esperar a després del 23-J per segellar l'acord.

"No és possible constituir comunitats autònomes després del 23-J", ha afirmat, per després afegir: "Esgotats els terminis parlamentaris, anem a una repetició electoral". El cert és que el reglament de les Corts Valencianes, com el de la majoria de Parlaments autonòmics, estableix que s'ha de celebrar un primer debat d'investidura després de tres o set dies que s'hagi fet la proposta formal de candidat a la presidència de la Generalitat –els grups ho poden fer 12 dies després que es constitueixi el Parlament–. Si aquesta investidura és fallida, el mateix reglament marca que es pot esperar dos mesos fins a celebrar el segon debat. Per tant, si Mazón hagués volgut, hauria pogut firmar el pacte després del 23-J. 

Des del PSOE, per cert, diverses veus han carregat avui contra el pacte. Per exemple, la viceoresidenta segona i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha dit a Onda Cero que "Feijóo ha passat de posar línies vermelles a posar catifes vermelles a Vox". "És un pacte vergonyant que demostra que PP i Vox es presenten en el mateix tíquet electoral", ha insistit María Jesús Montero a TVE.

Feijóo ha respost que el PSOE no tenia "cap legitimitat" per dir al PP "amb qui pot i amb qui no pot pactar", ja que ells, ha afirmat, han pactat amb "el populisme d'esquerres més radical d'Europa", amb "independentistes", i tenen alcaldies "gràcies a Bildu". D'aquesta manera el PP de Feijóo torna a l'estratègia de Pablo Casado, consistent en equiparar l'extrema dreta amb els partits a l'esquerra del PSOE o els grups sobiranistes.

Tensió PP-Vox a Múrcia

Tot i així, la llibertat que ha donat Feijóo als seus barons s'està traduint en situacions molt diferents. Per exemple, avui a Múrcia el PP ha deixat Vox fora de la mesa del Parlament i manté la intenció de no incorporar-los a l'executiu amb l'argument que només els falten dos diputats per tenir majoria absoluta. Per la seva part, Vox amenaça amb forçar una repetició electoral si el PP no cedeix i s'avé a pactar amb ells la investidura.

stats