El PP vol exportar el seu model de gestió d’Eivissa a totes les illes

PalmaEl Partit Popular modificarà la normativa turística que ha deixat el Pacte, però no ampliarà el límit de places, la pedra angular de la política del govern d’esquerres que vuit anys després d’arribar al poder autonòmic no repetirà. Així de clar i concís s’expressen fonts populars que han participat en la confecció del programa electoral i de la proposta dels conservadors per als propers quatre anys. Confirmen, una vegada guanyades les eleccions, que una de les preocupacions importants d’una part de la societat, la saturació, “no anirà a més”, perquè no es pensa ampliar la capacitat d’allotjament. Cal recordar que el límit de places el va fixar Biel Barceló el 2017 amb una norma que establia que les Balears no podien superar les 623.624 places de capacitat turística.

La pregunta de per què el PP no vol tocar el sostre de places, quan en el passat la seva gestió sempre ha estat vinculada al creixement urbanístic i a l’enfrontament amb els ecologistes, la responen els conservadors. “És evident que el territori no té una capacitat il·limitada i ara mateix hi ha una veritable preocupació ciutadana respecte de la sensació de saturació en temporada alta”, té clar l’equip de Marga Prohens. Una altra cosa és la borsa de places que, en una segona ofensiva normativa, el Pacte havia congelat i, a més, havia designat els consells insulars com a responsables de la seva reducció via Pla d’Intervenció a les Àees Turístiques. Ho varen dir en campanya i ho mantenen ara: el PIATserà precisament l’instrument de gestió de l’oferta que faran servir. Per tant, es modificarà la normativa que impedeix ara mateix ‘jugar’ amb les places de la borsa per assegurar que els empresaris que volen obrir establiments ho puguin fer acudint a aquesta borsa de places i adquirir les que estiguin disponibles.

La primera conseqüència d’aquesta nova etapa política serà, per exemple, la modificació de l’acord que just abans de les eleccions va prendre el ple del Consell de Mallorca eliminant les 17.000 places turístiques de la borsa de places d’allotjament. Els populars les tornaran a posar al mercat. És amb aquestes places que els populars volen atendre la demanda d’iniciatives empresarials i fugir d’una idea de ‘bloqueig total’ que tant la patronal hotelera com, sobretot, la del lloguer turístic han atribuït a l’Executiu d’Armengol. De fet, a molts cercles ha cridat l’atenció la duresa dels comentaris crítics contra Iago Negueruela només 24 hores després que l’esquerra perdés les eleccions. Precisament la mà dreta d’Armengol havia estat criticat també per sectors de l’esquerra més radical per la seva ‘complicitat’ amb els hotelers. Sobretot en els darrers quatre anys, a diferència d’altres etapes dels pactes de progrés, hotelers i Govern havien mantingut, almenys aparentment, una excel·lent relació, fins al punt de decidir finançar amb doblers públics la renovació dels llits de la planta hotelera.

La saturació, una llosa per a l’esquerra

Un dels temes que han marcat les dues legislatures d’esquerres, i especialment la darrera, ha estat la saturació. Fins a 16 milions de turistes i un creixement de població exponencial han posat al límit les infraestructures i tots els serveis públics, i per alguns analistes s’ha convertit en un dels elements que major frustració ha generat entre els votants progressistes.Les fonts del PP consultades afirmen que el partit és molt conscient de la situació i assenyalen el ‘model eivissenc’ com una referència dels canvis que ha fet una formació que dècades enrere practicava polítiques molt desenvolupistes. “A Eivissa, el Consell ja té més que enllestit el corpus legal per limitar l’entrada de cotxes a l’illa. Evidentment, amb matisos i assegurant l’activitat econòmica, però no se’ns pot acusar de no voler gestionar la saturació perquè hem demostrat que allà on fa falta feim polítiques valentes”, afirma una de les fonts populars.

Una de les estratègies que plantegen els conservadors, i que ja han anunciat durant la campanya electoral, és la batalla a l’intrusisme en tots els àmbits turístics i econòmics. “No sobren turistes, sobren pirates” ha estat una frase que ha fet fortuna durant les darreres setmanes en els mítings del PP eivissenc. Ni taxis, ni pisos, ni cases sense permís operant com si res. “Posarem els recursos que calguin, perquè aquí hi guanyam tots. Una de les principals causes de la saturació és una oferta que parcialment és il·legal i que el Pacte no ha aconseguit desterrar”, diu una de les persones que ha participat en l’elaboració del programa popular. De fet, en opinió dels conservadors, que una vegada i una altra es refereixen a Eivissa com a ‘laboratori’ de polítiques els darrers anys, “lluitar decididament i amb mitjans contra l’oferta il·legal d’allotjament és d’entrada una mesura de pacificació, d’aconseguir retornar pisos i cases al mercat del lloguer, que és on han de ser tots aquells que no disposin de la preceptiva llicència”, afirmen.

Pisos per a funcionaris a Eivissa

Un altre dels punts que han esdevingut claus en el debat polític i que els que seran els nous inquilins de les principals institucions hauran d’afrontar és l’encariment de l’habitatge. Precisament la turistització de cases i pisos i la conversió dels habitatges en veritables actius financers han fet que cada vegada més població balear tingui autèntics problemes per poder fer front al que és una necessitat bàsica. El PP reivindica conèixer bé la situació. “No hem d’oblidar una vegada més que hem governat els darrers quatre anys a Eivissa i que sabem molt bé allò que passa. I també som ben conscients que no té una solució senzilla. Seria molt agosarat dir que ho resoldrem de manera immediata”, afirma una font popular.

Però el que sí té clar la formació conservadora és que “només es pot afrontar un problema tan complex amb gestió, i no amb proclames. Per tant, dins els primers 100 dies ja aprovarem un paquet de mesures concretes, com per exemple el lloguer amb recursos públics de pisos per a funcionaris. No podem estar ni un minut més sense especialistes o infermers a Eivissa perquè no hi ha gent que hi vulgui anar a fer feina”, anuncien fonts del Partit Popular balear. Entre les polítiques d’habitatge, els conservadors admeten la tasca de l’Executiu de Francina Armengol en termes de promoció pública d’habitatges. Reconeixen que se n’ha fet més que mai i que no es pot deixar d’invertir en la construcció de promocions de protecció oficial.

Urbanisme i litoral

La gestió territorial també ha estat històricament un dels punts conflictius de les polítiques del PP. Avançant-se a possibles preguntes, les fonts consultades asseguren que “no es tracta de modificar els aspectes que són fonamentals, com la preservació del territori; ens cansa un poc que cada vegada es parli de si rebaixarem la parcel·la mínima. No ho farem. Ara bé, sí que deixarem que es pugui reformar sense ampliar allò que està fora d’ordenació. Perquè si només ho prohibim tot, la gent acaba havent de vendre a estrangers, però en tot cas no estam pensant en cap gir de desprotecció, no tindria sentit”, afirmen les fonts populars, que també recorden una vegada més el model eivissenc. “La reforma del Pla Territorial és un exemple de seny, no és cap proposta que afavoreixi una major especulació territorial, perquè a les Balears ara mateix ens hi jugam molt i la terra i el paisatge són bàsics”, confirmen.

La gestió del litoral i els espais protegits han marcat models molt diferenciats entre l’esquerra i la dreta, i la cosa continuarà. No debades, l’equip de Prohens ja ha dit diverses vegades a Formentera que lluitarà per facilitar tant com pugui l’explotació turística del litoral. Aquest tema, al qual la candidata popular va dedicar esforços durant les seves visites, li ha reportat –segons l’anàlisi que en fan els seus a la pitiüsa menor– una part de l’èxit electoral a l’illa. En aquesta línia, també es considera reduir almenys parcialment les restriccions per als quiosquets a zones de costa, encara que sigui a parcs naturals com es Trenc. Ho consideren “sempre exigint qualitat”. Aquí hi haurà polèmica.