El PP redobla l'anticatalanisme de la mà de Vox

Mazón avala la censura de Borriana i retirarà les ajudes a entitats que defensin la unitat de la llengua

4 min

El president investit de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en un acte de campanya a Alacant Morell / EFE

Madrid / ValènciaL’anticatalanisme torna a la Generalitat Valenciana amb l’arribada de la coalició entre PP i Vox, que lluny d’amagar aquesta bandera, la reivindiquen en plena campanya del 23-J. “El govern del canvi eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S’ha acabat. Per justícia. Perquè tenim personalitat pròpia. Perquè som espanyols i valencians, castellonencs o alacantins”, manifestava aquest dijous Carlos Mazón en el ple de les Corts que l’ha escollit com a nou president valencià. Aquestes paraules han suposat una transparent defensa de la decisió de PP i Vox al municipi de Borriana (Plana Baixa) perquè es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock. Més explícit era el seu vicepresident, el torero de Vox Vicente Barrera, que a través de Twitter aplaudia el seu regidor Jesús Albiol, que va intentar confiscar directament les publicacions: "Bravo, Jesús. La nostra identitat valenciana i espanyola en peu [en pié, piulava, amb error ortogràfic en castellà inclòs]".

La direcció estatal del PP avala l’anul·lació de les subscripcions a les esmentades publicacions, algunes de les quals amb una línia editorial marcada com El Temps, però d’altres de contingut infantil com Camacuc, l’únic mal de la qual és que estigui escrita en català, com recorda la directora de Cavall Fort en una entrevista amb l'ARA. Aquest episodi és un cru reflex del retrocés que el PP planteja per al català, tant al País Valencià com a les Balears, on la formació conservadora ha recuperat els governs després de vuit anys de coalicions d’esquerres liderades pel PSOE però integrades per formacions més o menys sobiranistes (Compromís i Més per Mallorca).

Mazón ha avançat durant el seu discurs d’investidura que acabarà amb el que ha definit com a “requisit lingüístic encobert”, malgrat que al País Valencià la competència lingüística únicament existeix en el sector educatiu i que en la resta d’àmbits de l’administració el coneixement del català només és un mèrit. A les Balears sí que hi ha requisit lingüístic a la sanitat i a la funció pública i el nou govern de Marga Prohens el vol eliminar, mentre ambiguament també garanteix que els ciutadans podran ser atesos en “qualsevol llengua cooficial”. Si no hi ha requisit, però, serà complicat que els drets lingüístics es mantinguin intactes. A més, Prohens, que governarà en solitari però gràcies a un acord programàtic amb Vox, ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i al seu organigrama no hi ha cap referència a la normalització del català ni a la promoció i defensa dels drets lingüístics.

Valencià i català

Al País Valencià, les polítiques identitàries del PP sempre han tingut un component afegit contra la idea de Països Catalans que ara recupera Mazón. El futur Consell recuperarà la llei de senyes d’identitat promoguda el 2015, que pretenia crear un observatori que vigilés i evités que cap ajuda es destini a associacions, entitats o actes que reconeguin la unitat del català. “No seré jo qui donaré subvencions a la Plataforma per la Llengua perquè assenyali professors”, ha emfatitzat Mazón, que també ha detallat que eliminarà els assessors lingüístics que promouen l’increment de la docència en català als centres educatius.

Mazón, doncs, vol recuperar polítiques anticatalanistes que van posar en marxa els excaps del govern valencià Alberto Fabra, Francisco Camps i Eduardo Zaplana, tots ells del PP. L’origen de la croada es remunta als últims anys de la dictadura franquista amb el boicot a la introducció de la immersió lingüística en la dècada dels seixanta i al naixement d’associacions com el Grup d'Acció Valencianista. A la pota social s’hi afegeix la institucional de la mà de partits com UCD i la mediàtica amb diaris com Las Provincias, que van iniciar una gran campanya perquè l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 1982 no reconegués la unitat del català, que el nom oficial de l’autonomia no fos País Valencià i que la bandera inclogués una franja blava per diferenciar-se de la senyera catalana.

L’aterratge de la dreta a les Balears i al País Valencià es produeix amb una societat civil menys activa perquè les hostilitats havien quedat enrere. Fonts del Partit Socialista de les Illes Balears admeten que ara seria difícil que hi hagués una reacció com la que hi va haver quan Bauzá va voler imposar el decret del trilingüisme a les escoles l’any 2013. Al debat d’investidura, el líder del PSPV, Ximo Puig, ha demanat a Mazón un pacte per la cultura i el valencià que impedeixi qualsevol censura. “No trenquin per trencar, aprofitin el camí avançat”, li ha pregat. El nou president valencià ha acceptat promoure “el valencià si no és català”. Per la seva banda, el líder de Compromís, Joan Baldoví, ha exhibit un exemplar de Camacuc.

El líder de Compromís, Joan Baldoví, ensenyant la revista 'Camacuc' durant la investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana Kai Forsterling / EFE

Mentre Mazón era investit, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, protagonitzava un homenatge a Miguel Ángel Blanco que s’ha convertit en un acte de campanya contra Pedro Sánchez i els seus pactes amb qui consideren el braç polític d’ETA. La lluita contra els dos enemics interns del PP (el catalanisme i l'independentisme basc) en un mateix dia. Dimecres Feijóo sí que havia estat amb Mazón, a Alacant, des d’on va celebrar que el PP hagi recuperat el País Valencià. "Ens queda per aconseguir, i ho aconseguirem, que Catalunya torni a ser una comunitat que s’incorpori al projecte del nostre país", assegurava. I el PP se serveix de l’anticatalanisme per intentar-ho.