El pla de Feijóo evita vetar els pactes amb Vox a les autonomies
El PP limita als ajuntaments l'oferiment al PSOE perquè governi la llista més votada
MadridEl PP limita als ajuntaments la proposta que ha llançat diverses vegades per intentar no dependre de Vox: que governi la llista més votada després d'unes eleccions. En deixa fora, així, les comunitats autònomes, on els populars governen amb l'extrema dreta a Castella i Lleó i tindrien possibilitats de fer-ho en altres territoris com el País Valencià o Castella-la Manxa, on els socialistes estan per davant però la suma dels conservadors amb la ultradreta podria desbancar-los. La proposta s'emmarca dins el pla de qualitat institucional que el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, ha presentat aquest dilluns de forma solemna a Cadis i que inclou fins a seixanta mesures que volen consensuar amb el PSOE o, si no fructifica el pacte, es comprometen a aplicar-les si arriben a la Moncloa.
"Garantir que l'alcaldia recau en la candidatura que aconsegueixi major suport popular a les urnes", ha afirmat Feijóo. En el document, de trenta pàgines, els populars concreten que caldria una reforma de l'article 180 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). "Aquesta reforma garantirà que el govern local no hagi de sotmetre al ple assumptes de naturalesa gestora, el que haurà de complementar-se d'un estatut de l'oposició per al qual no es menyspreï la tasca de control a l'executiu local", afegeixen en el text.
La proposta del PP no inclou ni les comunitats autònomes ni tampoc la governabilitat a l'Estat, tot i que en un inici diversos dirigents populars havien donat per fet que era així. Ho ha fet la mateixa secretària general del PP, Cuca Gamarra, quan ha criticat que el PSOE s'oposi a aquesta fórmula -ho ha fet el portaveu socialista, Patxi López, que l'ha titllat de "broma"- i ha afirmat: "Possiblement Sánchez té por de no ser la llista més votada".
També s'ha donat per aludida la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que s'ha mostrat escèptica amb la proposta del líder del seu partit. "Tindrà difícil solució perquè el PSOE no ho voldrà. És parlar de futuribles que no sé. Jo no vaig ser la més votada el primer cop, però si hi ha més escons d'un cantó o de l'altre, no ho veig malament", ha afirmat en una entrevista a Antena 3, on ha plantejat la possibilitat d'estudiar una segona volta electoral. De fet, a comunitats com la de Madrid, l'any 2019 el PP es va servir d'un pacte amb Cs i el suport extern de l'extrema dreta per evitar que el PSOE d'Ángel Gabilondo, que va ser la llista més votada, governés.
Recuperar la sedició i el recurs previ d'inconstitucionalitat
El PP també torna a posar per escrit recuperar el delicte de sedició, revertir la reforma de la malversació i tipificar com a delicte els referèndums il·legals. Proposen, a més, "limitar" l'ús del reial decret llei per desenvolupar l'agenda legislativa del govern, regular la periodicitat del debat de l'estat de la nació, crear una oficina de qualitat democràtica i legislativa, i prohibir l'ús de recursos públics per actes de partit.
Els populars aposten també per prohibir les portes giratòries i que hi hagi un topall màxim de cinc anys per exercir de fiscal general de l'estat, que proposen que estigui desvinculat del mandat del govern. Davant la polèmica i el precedent que es va generar al suspendre part de la reforma del Codi Penal -la que corresponia als canvis en el TC i al CGPJ per desencallar la renovació de l'alt tribunal-, els populars proposen ara "ampliar" la possibilitat d'interposar un recurs previ d'inconstitucionalitat davant de llei orgàniques que regulin òrgans constitucionals com el TC, poders de l'Estat o altres institucions com les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. El recurs previ d'inconstitucionalitat s'havia eliminat l'any 1985.
