Javier Gil: "Si els pisos turístics tornassin al mercat residencial, l'oferta es dispararia"

PalmaViure de lloguer s'ha convertit en sinònim d'empobriment i inseguretat constant. Els preus desorbitats de l'habitatge són cada vegada més lluny de la capacitat econòmica dels treballadors. L'investigador del CSIC i doctor en Sociologia Javier Gil analitza les conseqüències d'aquesta tendència, que amenaça el model social, en el seu darrer llibre, Generación inquilina (Capitán Swing, 2026).

Què és la generació inquilina?

— És la població que no pot accedir a un habitatge en propietat. Està exclosa d'aquesta possibilitat. Però viure del lloguer significa precarietat, empobriment i inestabilitat. I no viuen de lloguer per voluntat pròpia, sinó perquè els preus de l'habitatge s'han desconnectat de l'economia real i les llars. Els sous ja no poden pagar els preus de l'habitatge. Això té una connexió amb el fet que, del 2008 ençà, hi ha una demanda especulativa no residencial que compra els habitatges com a inversió. Inverteix en habitatge per obtenir la rendibilitat que no obté en altres llocs. Aquesta és la causa de la pujada dels preus.

Com anomenau els treballadors que, com a les Illes, es veuen obligats a viure en infrapisos, caravanes o, fins i tot, tendes de campanya?

— En el llibre anomen aquesta població 'inquilins líquids'. És aquesta part de la generació inquilina que ja ni tan sols pot viure en alguna cosa que es consideri una llar, amb drets reconeguts sota la Llei d'arrendaments urbans. Fins i tot amb feina no pot pagar un lloguer i ha de viure en pisos de temporada, caravanes, trasters, etcètera. Pos l'exemple de treballadors que viuen en hotels càpsula a Madrid.

Com pot ser que el preu de l'habitatge no aturi de pujar, si la gent no el pot pagar?

— El preu de l'habitatge respon a una demanda especulativa. Gran part d'aquesta inversió especulativa ha estat, a més, inversió estrangera directa, és a dir: capital internacional que ha entrat en activitats immobiliàries i ha comprat aquests habitatges com a negoci. Això és el que ha distorsionat el preu de l'habitatge. Genera i és una causa central de la desigualtat.

Considerau el lloguer el major factor de desigualtat social en l'actualitat?

— En paral·lel al fet que la generació inquilina cada vegada està més exclosa de la propietat, creix la concentració de les propietats immobiliàries en poques mans. Aquesta concentració de les propietats va associada a una forta concentració de la riquesa. Des del 2008 endavant, quan neix aquesta generació inquilina, també es dispara la desigualtat i la concentració de riquesa en l'1% que més riquesa posseeix.

Hi va haver un moment en què l'esquerra defensava l'ús de plataformes com Airbnb entre particulars per 'democratitzar' la riquesa que generava el turisme i enfortir les classes mitjanes.

— El que genera Airbnb principalment és el negoci de treure habitatges del mercat residencial per llogar-los com a pisos turístics.

Per què és insuficient la Llei estatal d'habitatge?

— Per començar, perquè no s'aplica a totes les comunitats [com a les Illes] ni a totes les zones tensionades. Necessitam que s'apliqui. A més, en alguns casos està contenint les pujades de preus, però el que necessitam és que els baixi. També necessitam noves legislacions, com els lloguers indefinits.

Limitar els preus del lloguer redueix l'oferta d'habitatge, com defensa el Govern balear?

— En el llibre ho desmunt. Els propietaris, aquí, estan més protegits que a la majoria de països d'Europa, on els drets sobre l'habitatge són molt més garantistes per als llogaters. En aquests països, els contractes de lloguer són indefinits. Una persona que lloga el seu habitatge no te'n pot expulsar per posar-hi un altre llogater que pagui més. Això és legal a Espanya, però a la meitat d'Europa és il·legal. Les responsabilitats estan molt més limitades que aquí.

Per què creis que hi ha discursos que se centren en la reivindicació de lleis i polítiques antiocupació. Us sembla un problema greu?

— Forma part de la guerra cultural. Empren l'ocupació per evitar que es parli de les pujades de preus als lloguers, dels fons voltor, de l'especulació. L'objectiu és desviar l'atenció per assenyalar que el problema de l'habitatge no és l'especulació, sinó l'ocupació, quan en realitat veim que els casos d'ocupació afecten molt poca població: principalment fons d'inversió, bancs i grans tenidors.

En què s'assembla la bombolla actual amb la immobiliària del 2008?

— La dels anys 2000 era una bombolla, principalment, on la població havia anat accedint a habitatge en propietat, residencial o segones residències amb preus inflats pel crèdit. Ara no és una demanda residencial sinó especulativa, el que està inflant els preus de l'habitatge i els lloguers. Però veim que és una bombolla, perquè els preus estan completament desconnectats de la realitat econòmica, tant del país com de les llars. És fruit de l'especulació que els preus han pujat, però aquests increments cada vegada són més difícils de sostenir.

Les Canàries promou limitar la compra d'habitatges a no residents, un debat que també és viu a les Balears. Ho veis factible?

— S'ha de limitar a totes les zones tensionades, no només a les Balears i les Canàries.

La presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha implementat una sèrie de mesures per facilitar l'accés dels residents a l'habitatge, partint de la base que s'ha d'ampliar l'oferta de pisos: impliquen la reconversió de locals comercials en habitatges, autoritzar elevar més plantes en edificis existents i construir més i amb més densitat en sòls urbanitzables ja previstos. Pensau que és el camí?

— Aquestes mesures que s'estan fent a les Balears són engrunes. De què et serveix fer tot això si després permets que hi hagi milers de pisos turístics que es lloguen tots els dies de l'any a turistes? El que necessites és que aquesta oferta d'habitatge que ha estat segrestada al mercat residencial hi torni. Ara mateix hi ha més de 300.000 pisos turístics a tot Espanya. Si s'incorporassin, juntament amb l'habitatge buit, al mercat residencial, l'oferta es dispararia.

Les Illes són una de les comunitats autònomes amb una baixa producció de pisos protegits. Els promotors immobiliaris, a més, solen preferir dedicar-se als habitatges de luxe i els xalets. Quin impacte té la falta d'habitatge públic?

— No només és que els promotors es dediquin a un tipus d'oferta especulatiu, sinó que, a més, necessitam més regulació sobre el sòl i el tipus de promoció i construcció d'habitatge. Ara mateix, el que veim és que, allà on no està regulada la manera en què es construeix, els que es queden amb el sòl i construeixen són grans fons, promotores, que cerquen apujar tot el que puguin els preus de l'habitatge. Això fa que el preu no baixi. Perquè el que cerquen és encarir-lo al màxim possible per incrementar-ne els beneficis. Necessitam que també es reguli la construcció per promoure habitatge assequible que pugui davallar-ne els preus. Si no, les noves construccions mai davallaran els preus. Només faran que creixin.