2013-2020: ESPECIAL 1.010

De la reedició històrica del Pacte d’esquerres al cop de la pandèmia

Francina Armengol lidera el Govern des del 2015, quan el PP de José Ramón Bauzá va pagar el preu electoral de les retallades i els atacs a l’educació i la llengua pròpia
Miquel Ensenyat, Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes al castell de Bellver. / ISAAC BUJ

La política de les Balears ha viscut moments de gran rellevància des que l’ARA Balears va néixer. Aquell 23 de maig del 2013, dia de la publicació de la primera edició del diari, coincidia amb la meitat de la legislatura del Govern del Partit Popular presidit per José Ramón Bauzá. Són set anys, l’evolució dels quals repassam en aquest dossier, no només en la política sinó en els principals àmbits socials i culturals. La caiguda d’aquell PP de les retallades i atacs al català, l’arribada de Francina Armengol al poder -la primera presidenta de la història de les Illes- i la reedició del Pacte d’esquerres el 2019 han marcat els compassos de la política balear. Ara, el cop del coronavirus a l’economia i la societat ha condicionat l’agenda de les institucions, amb la sortida de la crisi del 2008 ben present. Mentre que el Govern d’Armengol recorda que aquest pic no serà igual i insisteix que ningú no quedarà enrere, també s’enfronta a les limitacions que l’estat autonòmic imposa al seu marge d’actuació i continua reclamant uns recursos que semblen no arribar mai. Les Balears encara esperen un sistema de finançament just, un règim especial que compensi la insularitat i inversions que ajudin a desenvolupar sectors com el del transport.

Bauzá va enfonsar el rèdit polític del PP, que a les eleccions autonòmiques de maig del 2015 va passar de 35 a 20 diputats al Parlament balear -l’ara eurodiputat de Ciutadans va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a president del PP, partit que va abandonar a principi del 2019. La desfeta va fer possible un pacte dels partits d’esquerres, que no varen dependre de cap altra formació de centredreta per assolir el poder. La líder del PSIB, Francina Armengol, va ser investida presidenta un mes després dels comicis amb el suport de MÉS per Mallorca, Podem, Més per Menorca i Gent per Formentera -així i tot, només MÉS per Mallorca va formar part d’aquell Govern- i, des del principi, deixà clar que moltes de les mesures de Bauzá tenien les hores comptades.

Les retallades en serveis bàsics i els atacs a la llengua i cultura pròpies ben aviat quedaren enrere. De fet, el primer Consell de Govern del nou Executiu aprovà una proposta per derogar la Llei de símbols -que prohibia l’exhibició de símbols no oficials en edificis públics- i desistí dels recursos que el gabinet del PP havia plantejat en defensa del Tractament Integrat de Llengües (TIL) davant el Tribunal Suprem. Tot i el gran rebuig social que generà el TIL i la seva curta durada, és aquesta precisament la mesura de la qual està més orgullós Bauzá. “Crec que un moment fonamental dels darrers set anys fou quan vaig eliminar la immersió i vaig legislar per primera vegada el trilingüisme”, explica l’expresident a l’ARA Balears, a més de destacar que aconseguí que “el català fos mèrit i no requisit a l’Administració”. De fet, la deriva del Govern de Bauzá contra el català provocà la partida d’un històric del PP, com Cristòfol Soler, qui formalitzà la baixa del partit el 2014.

Armengol va haver de passar per alguns entrebancs en la seva primera legislatura, protagonitzats pels socis de govern. Xelo Huertas va ser destituïda com a presidenta del Parlament el gener del 2017 després que Podem l’expulsàs del partit. I Biel Barceló, de MÉS per Mallorca, va dimitir a final del 2017 de vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, després que es fes públic que havia viatjat al Carib convidat per una empresa privada.

Segona legislatura del Pacte

Les eleccions autonòmiques de maig del 2019, però, consolidaren la posició del PSIB, que passà dels 14 diputats del 2015 a 19. El Pacte d’esquerres aconseguí dues fites històriques a les Balears: que es trencàs amb l’alternança política i repetís un govern del mateix color -cosa que només havia passat amb el PP de Gabriel Cañellas-, i que fos precisament d’esquerres. Els populars varen obtenir els pitjors resultats de la seva història i només aconseguiren 16 diputats, quatre menys que el 2015. “La reedició del Pacte fou molt important per consolidar polítiques que s’havien posat en marxa la legislatura anterior”, apunta el politòleg Eli Gallardo, amb referència a normes com la Llei de residus o la del canvi climàtic. La clau de l’èxit, segons la diputada del PSIB Sílvia Cano, va ser no sortir “d’un full de ruta compartit i pactat” entre els partits del govern, que aquesta legislatura també inclou Podem. “La gent va veure la diferència amb les polítiques d’extrema dreta de Bauzá, perquè es va recuperar l’agenda social i ecològica”, diu.

Així i tot, l’extrema dreta ha agafat força i ja ocupa tres escons al Parlament. “És molt més senzill destruir que construir, i estam vivint un retrocés important”, comenta, per part seva, el diputat de MÉS per Mallorca Miquel Ensenyat, qui va ocupar la presidència del Consell de Mallorca la legislatura passada. Malgrat tot, la fragmentació de la dreta va ser un altre dels factors que va fer possible la segona legislatura del Pacte, segons el polític ecosobiranista.

Pel que fa al futur, vindrà marcat per la sortida de la crisi econòmica i social que ha provocat la pandèmia del covid-19. “El cost de governar serà molt car, perquè la gent cerca culpables i l’Administració sempre hi perd, i a les Balears fan el Govern corresponsable d’allò que faci Madrid”, indica Gallardo.

ARA Balears: set anys i més de mil publicacions en paper

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF