Política 29/05/2022

Héctor Gómez: "No hi ha cap propòsit del PSOE de bloquejar el règim fiscal balear"

Portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats

6 min
El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Héctor Gómez

PalmaEl portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Héctor Gómez, parla amb l'ARA Balears després d'haver-se aprovat una Llei audiovisual que ha trencat per primer cop la unitat de vot entre els socialistes i Unides Podem, a més del vot en contra d'ERC. Gómez sosté que aquesta votació no provocarà canvis en la majoria de la investidura, a més d'afirmar que la posició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el gir amb el Sàhara, "és la del PSOE en conjunt", tenint en compte que el PSIB se n'ha desmarcat des del primer moment. Una de les grans reivindicacions illenques, el desplegament de la part fiscal del Règim Especial de les Balears (REB), fa temps que està pendent de la tramitació de la Mesa del Congrés. El portaveu socialista explica que aquesta iniciativa, que neix del PP, necessita "una actualització" i que el PSOE "no té cap propòsit de bloquejar-la".

Amb la compareixença de Sánchez, el PSOE dona per tancada la crisi per Pegasus, però els seus socis parlamentaris no. Quina sortida hi veis?

— Aquest govern ha fet les passes que havia de fer pel compliment de la legalitat i de la transparència, més els anuncis plantejats pel mateix president del govern amb el desbloqueig, fa poques setmanes, de la Comissió de Despeses Reservades i Secrets Oficials, que obre un espai per a les compareixences que estimin oportunes. Evidentment, aquest govern continua governant, legislant i avançant. Cal donar credibilitat als organismes oficials, els grups han tingut accés a la informació del CNI, per la qual cosa s'està treballant el vessant constructiu.

El president del govern acusa el PP del guirigall en el si del CNI. L’anireu a cercar per modificar la llei de secrets oficials i el control del centre d'intel·ligència?

— Sempre intentam que tots els grups se sumin a les iniciatives del govern que són bones per a Espanya. Ho hem intentat amb la reforma laboral i varen donar l'esquena a l'interès general. Recentment, amb la convalidació del decret de mesures contra la crisi per la guerra d'Ucraïna, també li varen donar l'esquena. Continuarem avançant, tenim un espai de tramitació al Congrés dels Diputats i allò normal és que alguna cosa que és bona rebi el suport del conjunt de les forces. És molt fàcil estar a l'oposició i només destruir, i no entendre que Espanya necessita unitat.

Dijous va succeir una cosa inèdita al Congrés, ja que els dos partits de govern varen votar diferent i vàreu treure la Llei audiovisual gràcies a l'abstenció del PP. És un canvi de rumb?

— Hi ha un aspecte que compartesc: és la primera vegada que els grups que donam suport al govern no coincidim en el sentit del vot en una llei. En relació amb el PP, no és que l'hagi salvada, ha votat allò que entén que és bo per a Espanya, i ha estat una abstenció. La via d'entesa i de cerca d'acord amb tots els partits sempre és oberta.

El PSOE es va comprometre amb ERC, més enllà de les quotes del català, a aprovar l’audiovisual amb ells i no cercar més socis, i heu pactat amb PP i Ciutadans, per la qual cosa ERC se sent traïda. Perilla el pacte d'investidura?

— No hi ha exclusivitat amb un grup parlamentari o un altre. Aquesta llei és molt important, enforteix la Llei de telecomunicacions i passa per convertir Espanya en un hub audiovisual, més enllà d'adaptar-nos a directives europees. Ofereix garanties jurídiques respecte del desenvolupament de la indústria audiovisual al nostre país. La llei va ser objecte de molta anàlisi en l'aprovació dels pressupostos generals, amb la incorporació de potenciar les llengües cooficials. Ara bé, tot allò que comprèn el text segueix el seu curs i tenim l'obligació de treure'n la millor llei possible per a aquest país.

Com podeu rebatre les acusacions que us heu doblegat als desitjos de Mediaset i Atresmedia?

— El govern continua dialogant amb productors independents i grans productores, no hi ha cap mena de cessions en l'àmbit de la indústria audiovisual.

Els productors independents són els que rebaten l'esmena introduïda pel PSOE.

— S'ha dialogat i es continua dialogant. Aquesta llei té moltíssimes línies complementàries a les bondats de la mateixa llei, i en això estam treballant per potenciar els productors independents, per a la modernització, estar a l'avantguarda de la potencialitat d'Espanya com a centre de producció.

Debilita encara més la vostra relació amb ERC?

— En absolut. La nostra voluntat és sempre potenciar la comunicació, el diàleg, l'entesa. Tenim un dels desafiaments més grans en democràcia. Tenim una dreta al Congrés dels Diputats en la línia d'assetjament i enderrocament al govern, sense importar-li que l'oposició no la fan al govern, sinó als espanyols. Evidentment, amb l'ombra de Vox i els plantejaments radicals de suprimir les comunitats autònomes i altres qüestions.

Sou una de les persones clau del grup socialista en política internacional. Compartiu al cent per cent el canvi estratègic del president amb el Marroc?

— Hi ha un suport a les decisions que adopta l'executiu en aquesta matèria. El que planteja Espanya és cercar una solució a un problema de 46 anys. Tots coincidim que les condicions en què es troben els que són als camps no reuneixen un mínim per desenvolupar un projecte de vida. La solució s'ha de donar, i no podem normalitzar una anomalia que dura 46 anys amb molt de patiment.

La crítica de la presidenta Armengol a la decisió del Sàhara ha estat clara i contundent. Hi heu pogut parlar sobre aquesta qüestió?

— No he tingut l'oportunitat de parlar-hi de manera concreta de tots i cadascun dels temes d'actualitat política, però ho faré.

Va crear malestar en el partit el posicionament del PSIB, la presidenta i el Govern balear?

— La posició del govern de Sánchez és la del PSOE en conjunt. En aquesta línia continuarem treballant i construint. La possibilitat d'estar a Mallorca, parlar amb els companys i companyes, explicar què passa i per quin motiu s'adopten decisions d'aquestes característiques fonamenten aquestes visites i ajudarà que el conjunt de territoris comprenguin que aquestes decisions tenen l'objectiu de facilitar una solució per al Sàhara.

Vós sou d'una terra que, a través dels vots de les formacions regionalistes, ha estat clau en moltes votacions al Congrés per beneficiar les Canàries. Les Balears només tenen 8 diputats i dos són del PSOE. Creis que els hauríeu de 'veciar' més quan fan alguna proposta territorialitzada?

— Es vecien tots i tenen un pes importantíssim els diputats en representació del seu àmbit territorial, que no hi hagi cap dubte. En el cas dels balears, Sofia Herranz forma part de la Mesa, que és l'àmbit de direcció del Congrés, i el mateix Pere Joan Pons, portaveu a la Comissió Mixta, per on circula la gestió dels fons europeus. A més, són molt sensibles amb el territori.

Fa només uns mesos, el vostre grup va votar contra una esmena que venia del Senat a la Llei de canvi climàtic, que marcava per llei que els PGE assumirien el cost del transport de residus entre illes, clau per al trajecte Formentera-Eivissa, i això va provocar molt malestar al PSIB amb les pertinents explicacions reclamades pel senador Cosme Bonet. Com s'explica el canvi del PSOE en aquesta esmena?

— No es tanca la porta a un acord entre els dos governs amb una votació, tot al contrari. Parlam de qüestions de caràcter tècnic que bloquegen una votació puntual, però estic absolutament convençut que la intenció d'entesa per totes dues parts sempre és latent. La tendència és donar més repercussió a qüestions concretes.

Les Illes tenen pendent el desenvolupament de la part fiscal del REB des del 2019. El PP va tirar endavant una proposició de llei al Senat que està pendent de la Mesa del Congrés. Sembla que estarà una estona dins el calaix de la Mesa. Fareu res perquè s'acceleri?

— Ho hem viscut amb altres comunitats. La voluntat del legislatiu és tramitar tot allò que s'eleva al Congrés, com el règim fiscal, i per això han de ser iniciatives actualitzades, que neixen del consens territorial i que tenen una coordinació amb l'àmbit de la gestió nacional. No és un instrument senzill.

Hi ha un horitzó?

— Hi ha una densitat extraordinària d'iniciatives per tramitar en aquest període de sessions i el proper. Confiam a impulsar-les totes, també aquesta en la mesura que es compleixin tots els requisits d'actualització, de document treballat amb el govern abans d'enlairar-lo a la Cambra perquè tingui totes les garanties de prosseguir. Lamentablement, en moltes ocasions es tensa la corda quan un partit vol avançar la resta en protagonisme o vol estar davant dels altres. Aquests acords han de néixer del consens i l'èxit estarà garantit.

No és un consens que sigui el PP, de l'oposició, qui faci la proposició de llei al Senat, tot i que després el PSOE el bloquegi?

— El PSOE no té cap propòsit de bloquejar res. Som conscients que un instrument de caràcter fiscal com aquest ha de tenir un consens en l'àmbit territorial i ha de coincidir amb l'estratègia nacional en l'àmbit fiscal. Fa molt de temps que el Ministeri d'Hisenda fa un treball minuciós per marcar una posició comuna en l'àmbit fiscal, no és un tema menor. Per això parlava d'actualització. Potser és millor tramitar-ho en un moment determinat, encara que hagin de transcórrer uns mesos, però que sigui l'instrument més operatiu i flexible, que no presentar un document que pot quedar en fora de joc en poc temps.

Entenc que caldria impulsar una proposta que estigués més actualitzada a la realitat actual.

— Cal avançar en els criteris fiscals en què treballa Hisenda i, a partir d'aquí, avançar en els components territorials. Hi ha comunitats que disposen del seu propi règim fiscal i estan en permanent actualització. No hi ha cap propòsit del PSOE de bloquejar el règim fiscal balear.

stats