Política 22/05/2023

Per què a la meva papereta no hi són ni Armengol ni Prohens?

Les circumscripcions insulars fan que a les Pitiüses i Menorca els caps de llista no es corresponguin amb els candidats amb més possibilitats de presidir el Govern

3 min
El 28 de maig es trien els 59 diputats, tenint en compte la distribució de la població dels anys vuitanta.

PalmaAquells electors de Menorca, Eivissa o Formentera que diumenge que ve exerceixin el seu dret a vot i es vulguin decantar per les dues candidates amb més possibilitats de presidir el Govern de les Illes Balears es trobaran que al seu col·legi electoral no hi haurà cap papereta encapçalada pels noms de Francesca Lluch [sic] Armengol Socias ni per Marga Prohens Rigo. El motiu és que les Balears són avui l’única comunitat de l’estat espanyol on el vot queda completament restringit en un territori de menor grandària que la província, i que correspon a cadascuna de les quatre illes. Els canaris, en canvi, a més de les circumscripcions insulars, poden votar per exemple el seu actual president, Ángel Víctor Torres, gràcies a la circumscripció autonòmica, que preveu el seu nou model i que compensa la configuració estricta per illes i no per província que encara regna a les Balears.

En opinió dels especialistes, el sistema electoral autonòmic és una convenció arbitrària que presenta una sèrie de desajustos pel que fa a la representació del territori i la població de cadascuna de les illes. El sistema actual, vigent d’ençà del 1986, atribueix 33 diputats a Mallorca, 13 a Menorca, 12 a Eivissa i un a Formentera. El resultat és un equilibri retocat, que fa que els diputats que representen Menorca i les Pitiüses necessitin manco vots per ocupar els seus escons, si es comparen amb els diputats provinents de les llistes electorals mallorquines.

Segons l’estudi Los sistemas electorales autonómicos, amb què al catedràtic de la UIB Joan Oliver Araujo obtingué el Premi de la Generalitat Josep Maria Vilaseca i Marcet, la Constitució permet un marge de maniobra molt gros perquè cada comunitat estableixi les circumscripcions pròpies per designar els legisladors al Parlament. “La província i l’illa són les circumscripcions més comunes, però se’n permeten d’altres, com podrien ser comarques, partits judicials o agrupacions de municipis. L’únic límit seria la representació proporcional”, s’especifica a l’estudi.

Joan Oliver Araujo

La barrera del cinc per cent

Als límits de la circumscripció electoral se n’hi afegeix un altre: la barrera del cinc per cent. “Va ser en temps que Gabriel Cañellas era president quan es va modificar el percentatge mínim de vots perquè un partit obtingués representació parlamentària. Abans era del tres per cent, però a partir del 1995 el límit es va establir en el cinc per cent”, comenta el professor d’Història Contemporània de la UIB, Antoni Marimon. “Per entendre aquest canvi, ens hem de posar en context: a les eleccions del 1991, el PP i UM es presentaren en coalició i pogueren formar un govern, presidit per Cañellas i amb Maria Antòni a Munar com a consellera d’Educació. Però els problemes entre ambdós partits varen fer que els populars reformassin el sistema electoral i apujassin el límit al cinc per cent perquè els regionalistes quedassin fora del Parlament. A les eleccions del 1995, UM s’hi presentà en solitari i aconseguí representació perquè superà el cinc per cent imposat per Cañellas, amb l’objectiu de fer-los desaparèixer”, argumenta l’historiador.

D’ençà d’aquell any, el sistema electoral de les Balears no s’ha modificat. “No hi ha hagut cap majoria d’esquerres, i ja n’hi ha hagudes unes quantes, que hagi rebaixat la barrera del cinc per cent que imposà Cañellas. Iaixò és sospitós, perquè fomentar la pluralitat de partit és un signe democràtic. En canvi, reduir-ne la representativitat, amb l’argument de la governabilitat, és sospitós. Passat dia 28 de maig, pot ser que Armengol no torni a governar, a causa de jugar el partit amb les regles que Cañellas posà el 1995”, conclou Marimon.

Antoni Marimon

El debat eivissenc

“Que Menorca estigui representada amb un diputat més que Eivissa és una qüestió que frega la inconstitucionalitat, perquè la població eivissenca gairebé arriba als 150.000 habitants, mentre que la menorquina no arriba als 100.000”, diu el politòleg Julián Claramunt, del col·lectiu Passes Perdudes.

Segons aquest especialista, “s’hauria de canviar el sistema electoral de les Balears perquè almanco Eivissa tingués un diputat més que Menorca”. “La qüestió és que els legisladors que haurien de promoure aquestes reformes són els que estan manco interessats a fer-les”, comenta Claramunt, en relació amb el sistema pactat durant la Transició sobre el repartiment d’escons tenint en compte la població que habitava cadascuna de les illes a principis dels anys vuitanta.

Julián Claramunt

“Està clar que el sistema electoral perfecte no existeix i s’han de tenir en compte els criteris de població i de territori. En un principi, al Senat s’havien de dirimir les qüestions territorials, però aquesta funció no s’ha complit”, diu Claramunt, tenint a l’horitzó els comicis autonòmics, que un any més distribuiran escons entre una població creixent, amb un comportament de cada vegada més abstencionista.

stats