Martí March continua la nissaga familiar i ja és batle de Pollença
Els quatre vots de MÉS donen la batlia a l'exconseller d'Educació, que té com a primer repte pactar el repartiment de les àrees amb els ecosobiranistes
PalmaFill i germà de batle, Martí March continua la nissaga familiar i serà el primer edil de Pollença després de la sessió d’investidura en què, a més dels sis vots dels regidors del PSOE, ha rebut el suport dels quatre de MÉS. Governarà, ha dit emocionat, “al servei del poble” i “per a tothom”, i ho farà amb la participació dins l’equip de govern dels regidors ecosobiranistes de MÉS per Mallorca, amb els quals no ha estat possible assolir cap altre compromís que el suport a la investidura, i per tant, amb els quals haurà de negociar a partir de dilluns el repartiment de les seves àrees.
En el seu discurs ja com a nou batle, Martí March ha fet una referència molt especial a la seva mentora política, Francina Armengol, a qui ha agraït “que em convencés per entrar en política autonòmica, i després també per animar-me a la municipal”. “Gràcies per la feina que has fet durant la pandèmia”, ha dit, en un moment molt emotiu, que ha emocionat també Armengol, qui ja compleix les darreres hores com a presidenta del Govern. March, que ha estat durant vuit anys conseller d’Educació, ha aprofitat l’acte per fer un petit homenatge a la presidenta sortint, després del profund canvi polític que gira cap a la dreta les grans institucions i que precisament deixa Pollença, juntament amb Inca, com a ‘bastions’ socialistes.
March tampoc no ha oblidat el mestratge de son pare, Martí March Vives, que va ser batle de Pollença durant el franquisme, la transició i en plena democràcia. Finalment, ha adreçat unes paraules al seu germà Miquel Àngel, que va ser batle de Pollença aglutinant l’esquerra i que sembla que ha jugat un paper clau a confegir l’actual acord entre MÉS i PSOE, després d’una setmana molt tensa.
De fet, la líder de MÉS, Joana Aina Campomar, que també desembarca a Pollença després d’una llarga etapa a la política autonòmica, no pensa cedir en la seva principal reclamació, que és gaudir almenys d’un any de batlia, i així ho ha dit aquest dissabte en la primera intervenció com a regidora, en la qual també ha aprofitat per reivindicar polítiques progressistes, a favor de la igualtat, “la integració dels nouvinguts, la cultura i el territori, fent de Pollença una illa dins una illa”, en una nova referència a l’important canvi politic que han experimentat les Balears el 28M.
Martí March també ha fet referència a la llengua i la cultura com a puntals del seu mandat, “en el qual hem de construir la Pollença del segle XXI. La badia de Pollença, el Pla General, la unitat de salut, els serveis socials, un nou impuls cultural i les necessitats de la Cala de Sant Vicenç seran les nostres prioritats”, ha dit. No ha oblidat el tema de la campanya electoral, “la qüestió de Formentor”, de la qual no ha donat més detalls, perquè tampoc no era el dia. Exregidors i membres de les diferents formacions progressistes que omplien la sala eren ben conscients de com els ha ajudat “aquest desastre de gestió”, amb referència a un projecte que durant mesos ha estat aixecant un nou edifici sense cap llicència i que va demolir completament sense tampoc tenir l’habilitació municipal, perquè es tractava d’un projecte de rehabilitació. El nou batle encarregarà un informe jurídic per aclarir què ha passat i la legalitat de les actuacions.
L'electorat d’esquerres es va mobilitzar de manera molt significativa a Pollença, a diferència d’altres molts indrets de les Illes, i ha aconseguit desallotjar l’equip de Tomeu Cifre de l’equip de govern. L’exbatle i fins avui regidor d’Urbanisme no ha pogut rendibilitzar la seva associació amb El Pi i, per tant, queda a l’oposició. Cifre ha felicitat els nous governants i els ha desitjat sort i feina pel municipi.
March, nascut l’any 1954, és doctor en ciències de l’educació, catedràtic de sociologia de l’educació, i ha dedicat bona part de la seva carrera professional a la docència i a la Universitat, a la qual va impulsar una candidatura de renovació amb Toni Riera al capdavant. Va entrar en política autonòmica com a conseller d’Educació, cartera de la qual ha estat titular durant dues legislatures. “Deixam més de 3.000 nous treballadors públics a Educació, una inversió mai vista”, reivindica, encara amb el convenciment de l’esforç fet, “especialment durant la pandèmia”, i que “malauradament no ha bastat per evitar un canvi de tendència que és una onada de caràcter més global”, assegura. Ara, aterra al seu poble per “ser fidel per sempre més al servei del meu poble”, com ha dit recitant una lletra d’Espriu que musicà el seu admirat Raimon. L’inici no serà senzill, amb un pacte amb MÉS encara per escriure i que no pintava gens bé dies enrere. Res no li fa por, ha dit que està molt il·lusionat, i el cert és que ha aconseguit que el seu primer acte fos un seguit d’emocions. Dilluns comença la feina.
