La lluita contra la saturació prepara una “primavera calenta” de protestes

PalmaMentre que el Govern diu que cal aturar el creixement del nombre de turistes que arriben a les Balears, les Illes continuen assolint rècord rere rècord de visitants. A més, la iniciativa més important que l’Executiu de Prohens ha posat en marxa, la Llei de simplificació administrativa, obre les portes a un consum més gran de territori. Tot això, malgrat les protestes multitudinàries que varen omplir els carrers de Palma el 2024 –el 25 de maig i el 21 de juliol i Eivissa el 27 de setembre–, quan desenes de milers de persones varen reclamar posar fi a la turistització de la vida dels ciutadans i posar solucions sobre la taula per a l’emergència habitacional que implica.

Des de llavors, no hi ha hagut més mobilitzacions a les Illes, encara que entitats socials i ambientals han denunciat el mal funcionament del Pacte per la sostenibilitat que va posar en marxa el Govern per debatre un nou model econòmic. Però això no vol dir que les mobilitzacions i les protestes s’hagin acabat i les entitats auguren una primavera calenta al respecte. I més encara després que el 2024 s’hagi romput un nou sostre de nombre de turistes: si el 2023 n’hi va haver 17,8 milions, el novembre passat ja se n’havien comptabilitzat 18,4 milions.

“No es pot mantenir el ritme permanentment i has de fixar objectius”, explica Margalida Ramis, portaveu del GOB i de la plataforma Menys Turisme, Més Vida. “Hem marcat el full de ruta, hem fet feina per consolidar la col·laboració amb altres territoris i hem establert un calendari. Dins la primavera hi haurà resultats específics. Serà una primavera calenta”, afegeix.

Malgrat que l’inici del Pacte per la sostenibilitat “va neutralitzar d’alguna manera una part de la mobilització”, aquest efecte “s’està desactivant”, assenyala el professor de Sociologia de la UIB David Abril qui també considera que la pròxima negociació del conveni d’hostaleria serà un altre factor de tensió. “Els sindicats estan callats perquè estan amb aquest tema. Però si no hi ha una oferta acceptable per part de la patronal, es reactivaran. Aquesta és la batalla grossa dels mesos vinents”, diu.

A més, Abril subratlla que el GOB “està en ple procés de reorganització” i que això afecta un moviment social que necessita organitzacions fortes. De tota manera, el sociòleg i membre de la Comissióexecutiva del Fòrum de la Societat Civil també assenyala la primavera com a moment de reactivació de les protestes, “quan es vegin els efectes i tot el que ha desregularitzat el macrodecret del Govern”.

Les entitats socials no tornaran al Pacte

Des que el Govern va anunciar el maig que posava en marxa el Pacte per la sostenibilitat, no hi ha hagut gaire informació. No s’han fet públics els diagnòstics dels grups de treball, ni quines seran les propostes que es plantegen més seriosament, ni qui forma part del comitè d’experts que elaborarà el document final. Les entitats socials han sortit d’aquesta iniciativa i han denunciat la seva opacitat i el mal funcionament de la metodologia de treball. “Per part del GOB, és impossible tornar-hi. El diagnòstic no és compartit i no ho serà mai. El que el Govern i altres membres dels grups de treball veuen com a oportunitats, les entitats ho veim com a amenaces”, assegura Ramis, a més de considerar que les qüestions ambientals i socials són secundàries per a l’Executiu i els empresaris –el pes del sector empresarial en el Pacte és molt més gran que el d’altres entitats.

Els que sí que han quedat en el Pacte són els sindicats. “A la fase de propostes ens plantejarem si val la pena donar-hi suport o no”, assenyala el secretari de Participació Institucional i Comunicació de CCOO, XiscoMellado. “Nosaltres no solem aixecar-nos de les taules de negociació, encara que compartim les crítiques a la part metodològica”, afegeix. Ara bé, també reconeix que “el Pacte tindrà valor en la mesura que estigui consensuat i hi sigui tothom”. Una circumstància que a hores d’ara no es dona. “Com més entitats hi falten, més coix queda [el Pacte]”, sentencia.

Sense solucions a curt termini

Al Pacte s’espera que, ara que ha acabat la fase de diagnosi i comença la de fer propostes, les entitats socials es reincorporin. El Govern ha assenyalat que es tracta d’una feina a mitjà i llarg termini, mentre que a curt termini s’aplicaran mesures com apujar l’ecotaxa i el cànon de sanejament als grans consumidors d’aigua, unes iniciatives que no pal·liaran la saturació. “L’única cosa que pot aturar l’arribada de més turistes ara per ara és la recessió a Alemanya”, lamenta David Abril.

De fet, el nou rècord de visitants el 2024 no ha suposat “cap sorpresa” per al Fòrum de la SocietatCivil. “Això és un fenomen mundial que, si no hi poses remei, et passa per damunt”, assenyala el portaveu d’aquesta plataforma, Jaume Garau, qui també considera que “les mobilitzacions es reactivaran”. Garau remarca que les protestes “tenen efecte en la premsa mundial qualificada” i que “els assessors turístics ja avisen” de les mobilitzacions.

“Com que no s’ha plantejat cap límit perquè això no sigui així, segur que vindran encara més turistes. Hi ha molts canals oberts i ja no som tan depenents dels operadors turístics”, diu Margalida Ramis per part seva. De fet, Garau xifra en un 50% del total els visitants que s’organitzen a través de plataformes de contractació directa i que no passen pels canals tradicionals.

L’augment de turistes implica que es fan servir més habitatges per allotjar-los i que calen més treballadors. I això quan a les Balears és més complicat que mai trobar un habitatge assequible. “Les xifres del nombre de turistes i del preu de l’habitatge estan lligades”, apunta l’activista i membre de la junta directiva del GOB Joan Moranta. “Estic segur que la mobilització es reactivarà, però hem d’aconseguir una campanya forta, i no fer manifestacions puntuals a moments concrets. Es poden fer moltes altres coses a més de sortir al carrer”, suggereix.

Una de les accions que es farà serà “coordinar les mobilitzacions amb altres territoris”, apunta Margalida Ramis. “El repte més gros serà traduir la capacitat de mobilització en pressió política i traduir la indignació col·lectiva en demandes concretes per canviar la realitat”, diu. A més, caldrà tenir en compte “un nou perfil de gent que surt al carrer” a causa de l’emergència de l’habitatge, segons explica l’activista i antic membre de Terraferida Jaume Adrover. “L’habitatge és el detonant i ha fet que un perfil més variat de gent protesti”, remarca.

A diferència de Mallorca, les mobilitzacions han tingut més continuïtat a Menorca, l’illa que més tard ha patit els efectes de la massificació turística. “Teníem un camí diferenciat i no havíem entrat en la balearització. Però des de fa uns anys patim les conseqüències d’una massificació que ens havia estat desconeguda”, explica el coordinador de Política Territorial del GOB Menorca. L’entitat ha engegat la campanya ‘Menys Fitur i més futur’, la qual mantindrà. “Fa anys que els polítics repeteixen el mantra de fer promoció per a l’hivern, i el resultat és que el nombre de turistes no baixa a l’estiu i el que feim és afegir-ne a l’hivern”, critica. “Plantejam una batalla continuada, perquè això no es guanya en un dia o dos”, afegeix.

A més, les entitats són conscients que cal augmentar la pressió. “Ens falta punyir. No hem de ser una molèstia sinó una amenaça. Si no, no hi haurà canvis a escala política. Els governants no volen que se’ls qüestioni i se’ls pressioni públicament”, sentencia Ramis.