L'Audiència qüestiona el rigor en la investigació de la fiscalia i del jutjat contra Truyol i Mayol
La secció primera deixa clar que precisament en el seu mandat es va actuar, però que les competències són autonòmiques i estatals
PalmaEmaya, i per tant els seus responsables, no tenien ni competències ni pressupost per resoldre en solitari el gravíssim problema dels abocaments d'aigües brutes a la badia de Palma. Així de clarament i contundent ha desmuntat la secció primera de l'Audiència Provincial de Palma l'acusació de la fiscalia contra Neus Truyol i Imma Mayol (expresidenta i exgerent d'Emaya, respectivament), sobre les quals pesava fins aquest dimecres una petició de presó per delicte ambiental. La resolució respon així al recurs que havia presentat davant l'Audiència l'actual regidora de Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma, contra la interlocutòria del jutjat d'Instrucció n. 12 de Palma que el mes de març de 2022 tancava la investigació del cas recollint les tesis de la fiscalia i demanant presó per a Truyol.
En la seva interlocutòria, la sala no només desfà un per un els arguments de la fiscalia emparats pel jutge d'instrucció, sinó que qüestiona obertament el rigor d'una tasca d'investigació que no ha estat capaç de comprovar quines eren les competències dels dos alts càrrecs, ni d'Emaya, ni quin era el seu àmbit d'actuació. En concret, la sala fins i tot recorda a la Fiscalia que fins i tot els informes que fa servir per acusar Truyol i Mayol precisament deixen clar que "l'envergadura de les obres necessàries per actualitzar el sistema de sanejament excedeix no només la capacitat d'Emaya, sinó del mateix Ajuntament de Palma".
A més, precisament els magistrats que han analitzat el cas conclouen que tot i que els abocaments a la badia de Palma estaven causant un mal important al medi ambient, aquesta era una situació que venia d'enrere i que necessitava una important actuació coordinada entre diferents administracions, i una inversió significativa, que sortia completament de la potestat de Neus Truyol i Imma Mayol. Per tant, continua l'argumentació dels magistrats, "no s'aprecien indicis que Emaya tingués capacitat i competència per a la construcció d'una nova depuradora, que seria competència exclusiva de l'Estat".
Per si fos poc, la secció primera de l'Audiència recorda que el mateix any de prendre el control d'Emaya per part de Truyol i Mayol es van iniciar actuacions importants per resoldre aquest problema històric, en contra del que s'havia fet fins llavors. L'octubre de 2015, en concret, "Emaya va enviar al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient un projecte de l'Estació Depuradora Palma II, que el Ministeri per raons tècniques i econòmiques va rebutjar". En un nou enviament, "la investigada Imma Mayol, com a gerent d'Emaya, va remetre al Ministeri un document ambiental per facilitar la tramitació del projecte, que expressava la necessitat urgent que Palma tingués una nova depuradora".
La interlocutòria repassa dos elements clau: el finançament de l'actuació, que és competència del Govern autonòmic mitjançant el cànon d'aigua, i la titularitat de la depuradora, que és de l'Estat. En els dos casos, les decisions, segons la sala, queden completament fora de l'àmbit d'Emaya, que precisament és l'organisme que durant el període analitzat més va treballar per resoldre la deficiència. De fet, recorda que és el Govern, mitjançant "la Direcció General de Recursos Hídrics, qui decideix com es gasta el cànon de sanejament".
La Sala lamenta que ni el jutge instructor ni la Fiscalia de Medi Ambient "hagin fet una anàlisi de les competències d'Emaya, ni de si disposava d'autonomia pressupostària, de decisió o de planificació d'infraestructures". A més, en la mateixa línia, posa en qüestió la tasca d'investigació feta tant pel jutjat d'Instrucció com per la fiscalia: "Ni en la resolució ni en els escrits del fiscal, es concreta quines actuacions podria haver fet Emaya per accelerar la construcció de les infraestructures".
Per acabar de desmuntar una acusació que demanava presó per a les dues responsables de l'empresa municipal, conclouen els magistrats que precisament "ens trobam davant unes infraestructures que s'iniciaren, es tramitaren i aprovaren" durant el període de Truyol i Mayol al capdavant d'Emaya, tot i que "ni la competència per a la seva aprovació ni el finançament corresponien a Emaya".
Per acabar, els magistrats tampoc no volen passar per alt una afirmació recollida pel jutjat d'Instrucció sobre que precisament és a l'estiu del 2019, amb la nova gerència d'Emaya, "quan s'inicia una intensa activitat per resoldre els abocaments". Contesta la Sala que, "a més de no concretar-se en què ha consistit aquesta activitat, d'allò exposat anteriorment queda palès que la majoria dels projectes que executa la nova gerència són aprovats per l'Ajuntament a petició d'Emaya el 2018", període en el qual Neus Truyol i Imma Mayol dirigien l'empresa pública.
