L'Audiència de Madrid torna a suspendre l'ingrés a presó dels condemnats per l'assalt a Blanquerna

Han de complir penes que oscil·len entre els 2 anys i 7 mesos i els 2 anys i 9 mesos de presó després que el Tribunal Suprem les rebaixés gairebé a la meitat

Andrea Madina
3 min
Un dels dirigents de les Joventuts de Democràcia Nacional, Pedro Chaparro (c), relacionat amb l'atac a la Llibreria Blanquerna

BarcelonaFa set anys i mig -l'onze de setembre de 2013-, un grup d'ultres d'extrema dreta va irrompre amb violència al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, on hi la seu de la delegació de la Generalitat a la capital espanyola, per boicotejar l'acte de la Diada. Els acusats de l'assalt, que van acabar essent condemnats a presó, mai han arribat, de moment, a ingressar-hi. Aquest dijous l'Audiència Provincial de Madrid ha tornat a suspendre l'entrada a presó de deu dels catorze ultres condemnats. Dels altres quatre, dos han demanat un indult i l'òrgan està a l'espera que es pronunciï la Fiscalia del Suprem sobre les seves peticions, i dos més estan fugats. El tribunal argumenta que caldrà esperar a veure com prospera el recurs que aquestes deu persones han presentat al Tribunal Constitucional. Ja és la segona vegada que els jutges suspenen l'empresonament dels assaltants.

Aquesta mitjanit s'acabava el termini de deu dies hàbils d'ingrés voluntari a presó per a la majoria d'ells. Segons han assenyalant fonts jurídiques a l'ACN, l'execució de la sentència està essent "molt complexa" perquè, tot i que als 14 condemnats ja se'ls havia requerit prèviament l'ingrés voluntari a presó, sempre hi han al·legat en contra, ja sigui davant el Tribunal Constitucional (TC), sol·licitant l'indult o amb altres fórmules jurídiques o, fins i tot, eludint l'acció de la justícia, tal com fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) recorden a Efe.

De fet, ja es van veure diferències de criteri entre els tribunals sobre el futur dels ultres des que van ser processats. Actualment els assaltants estan condemnats a penes que oscil·len entre els 2 anys i 7 mesos i els 2 anys i 9 mesos de presó després que el Tribunal Suprem (TS) les rebaixés gairebé a la meitat. No obstant, aquest tribunal els havia condemnat inicialment a fins a quatre anys de presó aplicant un agreujant per discriminació ideològica. Però el TC va exigir el gener del 2020 que es revisés la sentència al considerar que s'havien vulnerat els drets dels condemnats. Això va obligar el TS a tornar a pronunciar-se sobre la qüestió: els va condemnar de nou, però amb una reducció significativa de les penes. Tot i això, aquesta condemna ja és més alta que la que havia fixat inicialment una sentència de l'Audiència de Madrid, que els va imposar una pena d'entre sis i vuit i mesos de presó i una multa d'entre 1.800 i 2.400 euros. Ara el cas torna a ser en mans del Constitucional.

Dos dels condemnats que han sol·licitat empara al Constitucional i ara veuen suspesa la seva entrada a presó són Manuel Andrino Lobo i Jesús Fernando Fernández Gil: el primer encapçala la candidatura de Falange Española y de las JONS per a les eleccions madrilenyes del 4 de maig i el segon ocupa el vuitè lloc de la llista.

Per "amor a Espanya"

L'assalt al Centre Cultural Blanquerna es va portar a terme amb la finalitat d'"impedir" la celebració de la Diada, tal com recull la sentència. Els acusats van accedir de cop a l'edifici, trencant la porta automàtica de vidre al crit de "No ens enganyen, Catalunya és Espanya". Com informa Efe, hi havia una protesta convocada per part d'afiliats i simpatitzants de formacions d'extrema dreta com Democracia Nacional, Falange, Nudo Patriota Español i Alianza Nacional. Alguns dels acusats van insultar, amenaçar de mort i agredir diversos assistents a la celebració, entre els que hi havia el llavors delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, i el diputat Josep Sánchez-Llibre, encara que no ha quedat acreditat que els assaltants coneguessin la seva identitat. A més, també van llançar gasos lacrimògens.

Durant els judici, els ultres van argumentar que es tractava d'una "protesta pacífica" per "evitar una arenga independentista", a "títol personal" i per "amor a Espanya" i la "defensa de la unitat, com mana la Constitució". També van negar que l'assalt estigués organitzat per Espanya en Marxa, un front ultra integrat per Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional que, segons el fiscal, volien donar a conèixer amb l'assalt a Blanquerna.

Els portaveus de JxCat al Congrés i el Senat, Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries, han denunciat aquest dijous que els condemnats no hagin entrat a presó set anys després d'aquells fets. "No han estat privats de llibertat ni un sol dia, i ja està en tramitació un indult i un recurs al TC", denuncien en diverses preguntes escrites que han registrat a les Corts per saber si, a la vista d'això, el govern espanyol considera que l'"aplicació del dret per part del sistema judicial d'aquest país respon a la igualtat entre tots els ciutadans espanyols".

stats