Tribunals

Quatre anys i mig de presó per a l'exconseller Buch per haver posat escorta a Puigdemont

L'extitular d'Interior, també sentenciat a 20 anys d'inhabilitació, titlla d'"injusta" i "bèstia" la resolució judicial

4 min
L’exconseller Miquel Buch durant el judici.

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dijous l'exconseller d'Interior Miquel Buch a quatre anys i mig de presó i vint anys d'inhabilitació per la causa de l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont. Així, la sala assumeix la tesi de la Fiscalia, que acusava l'extitular de la conselleria d'haver contractat un assessor perquè s'encarregués de manera encoberta de la protecció de Puigdemont a l'exili. En aquest sentit, els magistrats també sentencien a quatre anys de privació de llibertat i dinou d'inhabilitació Lluís Escolà, el mosso que segons el fiscal va exercir d'amagat les funcions de seguretat de l'expresident a Bèlgica. La sentència condemnatòria –pels delictes de prevaricació i malversació– es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, posteriorment, al Tribunal Suprem. De manera que l'entrada a la presó, en principi, no seria imminent.

Text de la sentència

El tribunal considera provat, d'una banda, que la contractació d'Escolà tenia "l'única finalitat" de donar cobertura a la protecció que havia reclamat Puigdemont i que el govern espanyol li havia negat. "Sense cap mena de dubte va desenvolupar tasques alienes a aquelles per les quals formalment havia estat designat i, en concret, funcions de protecció i seguretat fora de territori nacional, de qui havia ostentat el càrrec de president de la Generalitat Carles Puigdemont", descriu en la sentència, que enumera la llista de ciutats on té constància gràfica que Escolà va ser protegint a Puigdemont entre el 29 de setembre del 2017 –quan el va ajudar a sortir de l'Estat amagat dins d'un cotxe– fins al març del 2019: Brussel·les, Zuric, Munic, Amsterdam, Copenhaguen, les lles Fèroe, Ginebra, Londres i Dublín, a més de Waterloo. El contracte d'Escolà com a assessor va durar del juliol del 2018 al març del 2019 i va ingressar 52.000 euros per la seva feina. El mateix Escolà en feia bandera a través de les xarxes: "41 setmanes fent-nos càrrec del MHP. Mentre no es faci legal, es farà legítimament".

D'altra banda, també conclou que "no consta acreditat que complís cap dels objectius del lloc de feina per a la qual havia estat designat", el d'assessor especial en matèria de seguretat del conseller. L'exconseller Buch, en canvi, va negar la major durant el judici i va defensar la contractació de l'agent dels Mossos d'Esquadra com una prerrogativa que tenia com a conseller. Buch va dir que l'havia fitxat com a assessor per la seva expertesa, que havia fet les tasques que se li havien encomanat i que, en cap cas, estava exercint, de forma encoberta, de personal de seguretat de l'expresident. Els magistrats consideren que els 14 informes que la defensa va presentar com a prova de la feina d'Escolà a la conselleria no demostren que desenvolupés la seva tasca. En primer lloc, perquè dubten de l'autoria i la data dels informes –no hi ha signatura ni registre de presentació– i, en segon lloc, perquè conclouen que el contingut d'aquestes notes és "senzill" i està ple de "vaguetats i generalitats": "Encara que haguessin estat elaborats per ell es consideren completament inútils".

El testimoni clau

L’intendent Toni Rodríguez va afirmar durant el judici que Lluís Escolà va ajudar Puigdemont a marxar a Bèlgica i després va enllaçar baixes, permisos i vacances, tal com recull la sentència. El seu és, de fet, un dels testimonis que els jutges consideren clau, tot i que durant el judici va ser molt qüestionat per la defensa. De forma vehement, l'intendent, que llavors era el cap de la divisió d'investigació criminal dels Mossos, va assenyalar Escolà per la seva ideologia independentista i per haver elaborat informes que no tenien la qualitat "ni d'un treball de batxillerat". La defensa es va posar en peu de guerra per les opinions de Rodríguez i el president de la sala va garantir que el tribunal s'encarregaria de destriar les opinions dels fets quan elaborés la sentència.

En el mateix judici, Puigdemont va comparèixer des de Bèlgica com a testimoni per rebutjar que Escolà s'encarregués de fer-li d'escorta a canvi de recursos provinents de la conselleria d'Interior i va dir que se l'estava jutjant per ser un "patriota". A més, va remarcar que ara mateix no té cap mena de protecció malgrat que li pertocaria per llei: va recordar que als expresidents, juntament amb l'Oficina –que sí que té– també els correspon un servei d'escorta que mai ha estat autoritzat per l'Estat.

En declaracions als mitjans de comunicació, Miquel Buch ha reiterat el que ja va dir quan va declarar com a investigat: que no ha comès cap delicte. "Estic convençut del que vaig fer i per a mi la sentència és injusta", ha dit, a més de negar cap irregularitat i avançar que recorrerà contra la decisió. "És molt bèstia", ha conclòs.

Puigdemont avisa: "No renunciarem a la unilateralitat"

Junts també ha emès un comunicat en què expressa el seu "enèrgic rebuig" per la resolució de l'Audiència de Barcelona: "Són dues persones que han servit la Generalitat amb total honestedat, eficàcia i lleialtat al país [...]. Es tracta d'una sentència injusta i desmesurada que denota un clar ànim de venjança". També llança un avís al govern espanyol, amb qui està en converses per a la nova investidura de Pedro Sánchez: "La repressió no s'atura i la desjudicialització no existeix". En aquesta línia, l'expresident Puigdemont –que porta directament les converses amb el PSOE i Sumar– també ha reaccionat irat: "És un acte de barbàrie", ha dit, i ha afegit que la condemna arriba perquè els dos dirigents han estat "lleials" i "compromesos" amb ell.

Reacció

Així, ha tornat a avisar el PSOE: "Si no han entès per quina raó no renunciarem mai a la unilateralitat i a la independència, i per què desconfiem de l’estat espanyol, aquí en tenen una de les moltes que tenim acumulades". També el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, s'ha pronunciat sobre la resolució, titllant-la de "barbaritat" i expressant el suport públic a Buch i Escolà. Un cop més, els tribunals irrompen en l'escena política i ara ho fan en plenes negociacions per l'amnistia entre ERC, Junts i el govern espanyol. Una amnistia que, si es concreta, hauria de posar el comptador a zero i de la qual també -si es posa sobre la taula- Buch i Escolà podrien beneficiar-se.

stats