Diada de Catalunya
Política 12/09/2022

ERC descarta eleccions i redobla el pols amb l'ANC

S'obre a refer el "consens estratègic" de l'independentisme, com reclama JxCat, però aposta per sumar-hi nous actors

4 min
Capçalera de la manifestació de l'ANC en un dels punts del recorregut

BarcelonaTothom donava per fet que la Diada exhibiria la divisió independentista, però calia resoldre encara l'interrogant sobre si aquesta fractura sacsejaria d'alguna manera el moviment. L'endemà de l'Onze de Setembre, lluny de fer algun propòsit d'esmena, els principals actors de l'independentisme han aguditzat el foc creuat contra les respectives estratègies. El més evident és el pols que mantenen ERC i l'ANC, que no només no s'apaivaga sinó que s'ha redoblat. Si l'Assemblea llançava aquest diumenge l'ultimàtum al Govern d'"independència o eleccions" , aquest dilluns ERC ha descartat per complet un avançament electoral amb l'argument que seria "irresponsable" davant la tardor complicada que s'espera. Enmig de tot aquest escenari de retrets i divergències, l'únic punt de connexió és que els dos socis del Govern, Junts i ERC, coincideixen que cal refer un espai de coordinació per intentar recuperar "el consens estratègic" de partits, entitats i carrer al voltant del Procés. Tanmateix, l'enfocament que plantegen per aquest nou espai és ben diferent.

Més enllà del ball de xifres sobre els assistents a la manifestació d'ahir, el que és inapel·lable és que l'Assemblea va aprofitar els altaveus de la Diada –probablement el dia de l'any que li funcionen millor– per fer una esmena a la totalitat a l'estratègia gradualista d'ERC, que passa per negociar amb l'Estat i no fixar terminis per a la independència. Aquest dilluns els republicans s'han regirat contra les crítiques. La secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, ha acusat l'entitat que presideix Dolors Feliu de defensar la independència amb "proclames fàcils" i "receptes màgiques" que no garanteixen cap èxit: "Aquells que creuen que es pot fer ara una DUI que diguin com se sosté". També genera rebuig que l'Assemblea ja flirtegi amb la idea de presentar-se a les eleccions a través d'una "llista cívica", que en definitiva seria una quarta oferta independentista al costat de la d'ERC, Junts i la CUP.

Si ERC no va anar a la manifestació de diumenge i té un conflicte obert amb la principal entitat organitzadora, Junts se situa en el cantó oposat i aquest dilluns ha mostrat la seva comprensió amb el que planteja l'ANC. En declaracions a Ràdio 4, la presidenta del partit, Laura Borràs, ha considerat "lògic i comprensible" l'ultimàtum llançat per Dolors Feliu, i el secretari general, Jordi Turull, ha dit a RAC1 que l'acció del Govern –del qual Junts forma part– "ens allunya de la independència". Amb aquestes coordenades, el principal perjudicat de nou és l'executiu, que està format per dos partits que no comparteixen ni el diagnòstic ni el full de ruta que cal seguir.

En aquest sentit, la Diada no ha servit per ajudar a trobar una solució al proper conflicte que té a l'agenda el Govern i que marcarà l'inici del nou curs polític català: la possibilitat que Junts trenqui l'executiu i se'n vagi descontent amb el rumb que hi imprimeix ERC. Aquest dilluns Borràs ha abonat aquest escenari encara una mica més dient que és "perfectament possible" que això passi. La decisió, amb tota probabilitat, faria saltar les poques perspectives de recuperar la unitat independentista a curt termini.

Un nou estat major

L'únic pont possible cap a la unitat que ara mateix queda dret és que els dos socis de govern accepten intentar refer un espai de coordinació estratègica per donar un rumb cohesionat al Procés. Una espècie d'estat major com el que va fer a l'ombra el referèndum de l'1-O, on tinguin representació els diferents actors. La voluntat de refer aquest espai ja surt a l'acord de govern que van firmar ERC i Junts per fer president Pere Aragonès, i els dos partits ja ho van intentar fa mesos i no se'n van sortir perquè les posicions d'alguns dels agents implicats, com per exemple el Consell per la República i ERC, es van demostrar irreconciliables. Com va explicar l'ARA , tot va quedar estroncat a principis d'any, tot i que va arribar a haver-hi un document força avançat. Què podria canviar ara? Ningú té una resposta per a aquesta pregunta.

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, aquest dilluns.

La idea original de refer aquest espai és de Junts, que fa dues setmanes ho va fixar com una de les tres condicions per no abandonar el Govern. Turull ha insistit aquest dilluns que és "urgent" fer-ho, perquè així surt reflectit en el pacte de legislatura. El problema ara és que en el pacte hi diu que aquest espai serà a cinc –ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l'ANC– i en "coordinació" amb el Consell per la República, un enfocament que per a ERC ha envellit malament. Els republicans han plantejat avui incloure-hi nous "actors", pensant en altres organitzacions polítiques –com per exemple les juvenils–, els sindicats i fins i tot altres partits –no ha descartat els comuns–. Vilalta ha parlat de contactes "bilaterals" en els pròxims dies. L'argument confessable és que volen que aquest espai sigui com més "transversal" millor. El menys confessable és que amb l'esquema anterior Esquerra estaria en minoria respecte a l'independentisme unilateralista.

Si Junts aquest dilluns s'ha alineat amb algunes tesis de l'ANC –malgrat que, a priori, rebutja les eleccions anticipades–, ERC s'alinea clarament amb Òmnium Cultural pel fa a la qüestió del nou estat major, ja que en aquesta Diada l'entitat de Xavier Antich també ha posat l'èmfasi en la necessitat de sumar "nous actors" en la nova eina per a redefinir el Procés. Un dels punts d'atenció de les setmanes vinents serà analitzar si aquestes sinergies partit-entitat es consoliden en aquesta mateixa direcció. Mentrestant, el PSC i els comuns no han deixat passar l'oportunitat de furgar en la divisió independentista lamentant aquest "espiral de divisió" o les "bronques" del Govern. Els dos partits ja es preparen per passar en un primer pla aquesta setmana, i es reuniran amb el Govern per explorar la negociació els pressupostos.

stats