El Govern ignora el seu principal òrgan consultiu

PalmaEl gran Pacte per la Sostenibilitat anunciat pel Govern de Marga Prohens per fer front als problemes de massificació turística ha de cercar grans consensos de país a partir d’un procés participatiu. Però per ara el projecte ha rebut crítiques de diverses entitats que hi han format part, com el GOB, el Fòrum de la Societat Civil i la Xarxa per a la Inclusió (EAPN), que l’han abandonat. Mentrestant, veus del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CESIB) reclamen més atenció de les institucions. Es tracta de l’únic òrgan consultiu independent i amb representació dels sectors socials, reconegut per l’Estatut d’Autonomia, a banda del Consell Consultiu, que té un caràcter estrictament jurídic. El 2020 va elaborar un important treball de recerca sobre els reptes de la comunitat amb l’any 2030 com a horitzó, i cada sis mesos elabora una memòria amb experts, sindicats i patronals per diagnosticar la situació de la societat balear. Aquesta tasca passa sovint desapercebuda.

El CESIB es va crear l’any 2000 sota el mandat del socialista Francesc Antich. L’Estatut el reconeix com “l’òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social” de les Illes. L’organisme emula l’estructura del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, creat el 1945, el Comitè Econòmic i Social Europeu posat en marxa el 1957 i el Consell Econòmic d’Espanya, que sorgeix el 1991. És una institució independent del Govern i de qualsevol altre òrgan o institució, pública o privada, perquè pugui treballar de manera objectiva. Actualment, està presidit per Rafel Ballester, i el ple està format per dotze persones designades per les organitzacions empresarials més representatives, dotze persones elegides per les organitzacions sindicals CCOO i UGT i una dotzena de persones designades per diferents organitzacions sectorials i institucions públiques. Compta amb representants del sector pesquer, l’economia social, els consumidors i usuaris, la UIB, la Federació d’Entitats Locals (FELIB), organitzacions mediambientals i experts en matèria econòmica i social o mediambiental. Tot i això, la normativa permet modificar-ne l’organització segons les necessitats.

“El moment del CES”

En paral·lel, el CESIB (anomenat sovint CES pels més propers) compta amb grups d’estudi encarregats d’elaborar informes, projectes i propostes per sotmetre’ls al ple. A diferència del Consell Consultiu, que és vinculant, els dictàmens del CESIB no ho són, motiu pel qual membres i exmembres consideren que no són prou escoltats per les institucions. El recentment nomenat secretari general de l’organisme, Antoni Alcover, va publicar un article el passat mes de maig a Última Hora en què instava a fer del CESIB el “fòrum” on discutir com fer front a la massificació. “Abans de crear o cercar plataformes o fòrums de la societat civil alternatius, per què no emprar un ens estatutari que ja representa la societat civil i ja fa dictàmens i estudis de forma continuada des de fa molts anys?”, es plantejava: “Potser és el moment del CESIB”. Fonts del Govern expliquen que es va optar pel Pacte per la Sostenibilitat per fer un procés més ampli del que permet el CESIB. “Es volia fer una eina que transcendís els fòrums habituals”, apunten aquestes fonts. En aquest Pacte, el CESIB ocupa un seient. Consultat per l’ARA Balears, Alcover accepta l’argument de l’Executiu. “El problema és més gros, més important que el CESIB”, explica. Tot i això, considera que “tots els membres del CES haurien de participar” en el Pacte per la Sostenibilitat, i ha intentat involucrar-los a tots en la redacció de la documentació feta per part de l’organisme.

Altres veus del CESIB són més crítiques amb el Govern. El conseller de l’organisme fins fa just un any, Ferran Navinés, defensa que l’Estatut d’Autonomia “atorga al CESIB l’única veu que pot parlar en nom de la societat civil organitzada”. “El Govern no li ha donat la importància que mereix”, lamenta. De fet, el Pacte per la Sostenibilitat ha arrencat de zero, sense comptar amb l’extensa documentació publicada pel CESIB amb multitud d’experts i aprovada pels plens. El pressupost de l’organisme per al 2024 va ser de 791.855 euros, la meitat que els recursos de què disposa el Consell Consultiu (1.210.116 euros).

L’economista i membre del CESIB Pau Montserrat és del mateix parer que Navinés. “És un òrgan no degudament reconegut i en molts casos ni es coneix la seva feina”, assegura. “És un òrgan estatutari, amb una metodologia clara sobre com arribar a consensos, on es podria fer un dictamen amb rellevància i impacte vertader”, considera. L’activitat del CESIB només s’ha interromput una vegada des de la seva fundació: durant la legislatura de José Ramón Bauzá; el president popular el va eliminar per la situació de crisi econòmica. Francina Armengol el va recuperar el 2016, i el va presidir Carles Manera. “És un òrgan menysvalorat, defensa Montserrat: “No fa falta crear més organismes, es tracta d’esprémer el que ja tenim en funcionament”.

Una eina per arribar a consensos

El sociòleg David Abril, que ha exercit com a assessor expert al CESIB, el reivindica com a “òrgan de participació de la societat civil”. “Això no impedeix que vulguis fer un procés específic més ampli, però el Pacte per la Sostenibilitat no té metodologia i hi ha una sobrerepresentació de la part empresarial”, assegura. “Per què enterren el CESIB i tornen a començar? No sé si fan falta més diagnòstics”, es planteja. El conseller del CESIB per part de CCOO, sindicat que també participa en el Pacte per la Sostenibilitat, Xisco Mellado, reivindica la feina del Consell. “Aquesta metodologia consistent en arribar a consensos entre els actors, lluita contra la polarització, i la crítica que feim al Pacte és justament que no té metodologia”, considera. En el mateix sentit, considera que el CESIB “hauria de tenir més pes al Pacte”: “El dictamen que va fer sobre la societat de les Illes fins al 2023 podria ser un document de referència”.

El primer secretari general que va tenir el CESIB, Pere Aguiló, creu que el fet “que se l’escolti o no depèn de la sensibilitat de cada govern”. Tot i això, considera que l’organisme pot haver estat superat per “les possibilitats que donen les noves tecnologies”. “Els consells econòmics i socials neixen després de la Segona Guerra Mundial per connectar societats en què les comunicacions no existien”, argumenta. Amb tot, puntualitza, “això no és obstacle perquè tingui un valor, perquè és una institució que cerca el consens i compta amb antagonistes clàssics, com els sindicats i les empreses, i té un procediment”. En aquest sentit, adverteix que, independentment del que faci l’Executiu, el CESIB té la potestat de pronunciar-se “sobre el que consideri”. Per la seva banda, l’exsecretari de l’organisme, Josep Valero, insisteix en la “utilitat del CESIB com a eina de trobada” amb “voluntat d’obrir el debat cap al conjunt de la societat”. Tot i que considera que té “limitacions”, lamenta que “ni el Govern anterior ni l’actual” es varen prendre “massa seriosament” el seu dictamen sobre els reptes de les Illes de cara a 2030. “Si ho haguessin fet, no partirien de zero al Pacte per la sostenibilitat”, defensa.

Tendència a evitar el debat

El politòleg i historiador Toni Fornés considera que existeix una tendència a les institucions a “escoltar cada vegada menys els òrgans consultius”: “Se’ls relaciona amb dificultats per impulsar la normativa”. Com a exemple d’això, destaca que “l’impuls de decrets llei i proposicions de llei (presentades pels grups parlamentaris) és una manera d’evitar els tràmits de consulta que exigeixen els projectes de llei (que presenta l’Executiu)”. “En un Govern en minoria, moltes vegades s’opta per escapar a aquest control”, adverteix.u