El govern de Catalunya decideix destituir Trapero i remodelar la cúpula dels Mossos
El major dels Mossos, que va cessar amb el 155, va ser restituït per l'anterior govern de Quim Torra
BarcelonaEl conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, ha destituït el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos i ha impulsat una remodelació de la cúpula del cos poc més d'un any després que el seu antecessor, Miquel Sàmper, el restituís en el càrrec un cop va ser absolt dels delictes de rebel·lió i sedició per l'Audiència Nacional. La decisió es pren després d'uns mesos de tensió entre la cúpula actual del cos, amb Trapero al capdavant, i la direcció política de la conselleria, amb la qual no hi ha hagut sintonia. El seu substitut serà el comissari Josep Maria Estela, fins ara cap de la regió policial de Tarragona. Juntament amb Estela, Rosa Bosch i Eduard Sallent s’incorporaran a la nova cúpula directiva del cos de Mossos.
Segons el comunicat d'Interior, "Elena ha volgut fer un reconeixement explícit a la feina duta a terme pel Major Trapero durant tots els anys que ha estat al capdavant del cos i ha expressat la voluntat de seguir comptant amb la seva experiència en benefici de la seguretat pública del nostre país." La relació de Trapero i els polítics independentistes es va començar a esquerdar quan, en el marc del judici del Procés, va revelar que havia preparat un pla per detenir el llavors president Puigdemont i el seu govern si així li ordenava la justícia. Arran de l'aplicació del 155, l'octubre de 2017, Trapero va ser destituït com a cap del cos i va ser rellevat pel seu número dos, Ferran López. Durant pràcticament dos anys va pesar sobre ell una acusació per rebel·lió i una petició de pena d'11 anys de presó, que finalment va quedar en res en una sentència firmada per l'actual magistrat del Tribunal Constitucional Ramón Sáez.
Recels amb la restitució
El 13 de novembre de 2019 Trapero va ser restituït en el càrrec i va declarar que va acceptar l'oferta del conseller Sàmper perquè "aquest cos forma part de la meva vida". Ja com a cap dels Mossos, Trapero es va esmerçar a reconduir les relacions amb la Fiscalia i la resta de cossos policials, i també va canviar l'organigrama del cos. Ja llavors, la seva restitució no va ser vista amb bons ulls per importants sectors de Junts, que li retreien justament el pla per detenir Puigdemont, i tampoc per ERC o la CUP.
Precisament, després de les eleccions del 14-F, el pacte d'investidura entre ERC i la CUP tenia un apartat concret sobre ordre públic que preveia, entre altres punts, suspendre les pilotes de foam mentre no es fes públic el protocol, retirar les acusacions particular contra participants en protestes excepte si hi havia lesions certificades per un metge, unificar el cos d'advocats del cos amb el central de l'administració i crear una comissió al Parlament per analitzar l'actual model policial, entre altres. Tots aquests punts, que el conseller ha començat a implementar, també havien provocat tensió amb Trapero i el cos.
La conselleria pretén ara rejovenir la cúpula dels Mossos amb l'objectiu de modernitzar les maneres de fer del cos i millorar la relació entre la direcció política i l'operativa. Per la seva part, fons properes al major consideren que el relleu és "fruit de la intenció de condicionar políticament el cos".
Càrrec de major
Trapero va nèixer a Badalona el 1965, tot i que es va criar al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, i ha fet tota la seva carrera policial al cos dels Mossos d'Esquadra des que va entrar a l'Escola de Policia el 1989 i va començar com a agent el 1990. La seva especialitat és la investigació criminal, el crim organitzat i el terrorisme. Entre 2013 i 2017 va ser comissari en cap dels Mossos i, a l'abril d'aquest darrer any, va rebre el títol de major, que estava vacant des de 2007 i que ara mantindrà perquè és vitalici.
La seva exitosa gestió dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils el van catapultar a la fama i el van convertir en una icona. Durant els preparatius de l'operatiu policial que l'Estat va preparar per frenar l'1-O Trapero es va enfrontar al coronel de la Guàrdia Civil Diego López de los Cobos i va defensar en tot moment que no s'havia d'usar la violència contra la gent concentrada en els col·legis. Per aquest motiu va ser acusat de complicitat amb els líders independentistes per la Guàrdia Civil i la Fiscalia, que van situar els Mossos com la peça clau per argumentar la seva tesi de la rebel·lió. Després de dos anys de calvari, però, Trapero va ser absolt.
