Energia
Política 11/09/2022

El gir del PSOE: de suportar a les Illes l'empresa pública d'energia a rebutjar-ho a l'Estat

Yllanes sosté que en l'àmbit estatal hi ha "els compromisos amb les grans elèctriques", i el PSIB apunta que el que es necessita ara "són mesures amb efectes immediats"

2 min
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

PalmaEl 2019 el Govern va posar en marxa l'Institut Balear de l'Energia (IBE), un mandat de la Llei balear de canvi climàtic, que ja en preveia la creació. L'IBE, una empresa pública d'energia, que la produeix i la comercialitza a preu de cost, ha rebut més interès per part dels ajuntaments illencs en les darreres setmanes arran de la situació actual, en un ple encariment del preu de l'electricitat, tot i haver aconseguit l'excepció ibèrica per desacoblar el gas de la factura elèctrica.

Els tres partits de l'Executiu –PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca– han posat en valor els efectes que ha portat la presència de l'IBE. "És una eina important per lluitar contra la pobresa energètica", afirma el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes. "Produïm energia neta a través de la col·laboració amb les administracions per comercialitzar-la a preu de cost a famílies amb dificultats", afegeix.

L'empresa pública balear preveu arribar a final d'enguany havent enllestit 35 projectes d'autoconsum compartit –27 a Mallorca, cinc a Eivissa i tres a Menorca– i amb la intenció d'arribar als 80 el 2023. Segons el vicepresident del Govern, són molts els municipis que hi han mostrat interès, després que ja s'hagin posat en marxa projectes a Santa Eugènia, Ciutadella i Sant Antoni de Portmany. A més, comunitats com Navarra, el País Basc i Andalusia han mostrat la predisposició a replicar el model balear. "És l'evidència més clara de l'èxit que ha suposat donar compliment a la Llei de canvi climàtic", segons Yllanes.

Des del PSIB, la presidenta de la comissió de Medi Ambient i responsable del partit de Transició Energètica, Pilar Carbonero, en fa "una valoració molt positiva". "D'una banda, produïm energia neta, i també incidim en el seu preu, que amb la conjuntura internacional és important", explica. "S'ha de posar en valor que el PP va posar l'impost al sol i Pedro Sánchez va modificar-lo, fet que ens ha permès instal·lar més plaques fotovoltaiques", continua.

La diferència estatal

Així i tot, la vicepresidenta tercera de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'ha allunyat diverses vegades del fet de crear una empresa pública d'energia estatal a l'estil de l'IBE. Carbonero sosté que "una cosa és l'energia en l'àmbit comunitari i l'altra és a l'Estat, on ja hi ha grans generadors; són paraules majors".

Crear una empresa pública, una mesura que Unides Podem vol impulsar en el govern, implicaria tenir una mirada a mitjà o llarg termini, i la socialista destaca que "ara el que es necessiten són mesures immediates per reduir la factura de l'electricitat". On sí que ha obert la porta Ribera és a gestionar de manera pública les hidroelèctriques amb unes concessions que estiguin a punt de finalitzar, i entrar així en les regles de mercat estipulades.

Segons Yllanes, les dificultats d'implantar una empresa pública d'energia estatal es troben en "els compromisos" dels dos grans partits –PP i PSOE– amb les elèctriques, amb expresidents del govern dins consells d'administració de grans empreses del sector. "És una servitud, el problema no és a les elèctriques sinó als partits i els vincles amb aquestes", subratlla.

stats