Política 22/03/2021

El Consell d'Europa demana a Espanya que canviï el Codi Penal sobre les injúries a la Corona

Exigeix despenalitzar la difamació i els insults religiosos

Ara
4 min
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, al congrés en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha demanat per carta a Espanya una reforma dels delictes d'injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d'odi i difamació després de mostrar la seva preocupació per les "creixents condemnes" a presó a artistes i activistes dels últims anys. Sense citar explícitament el cas de Pablo Hasél, Mijatovic expressa la seva preocupació per les penes de presó dictades contra artistes per "lletres controvertides i altres actuacions". En una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, Mijatovic assenyala "l'impacte negatiu" d'alguns articles del Codi Penal, que tenen un "efecte dissuasiu" sobre la llibertat d'expressió, un dret "d'importància crucial per a un debat públic lliure i plural". La comissària del Consell d'Europa, una institució amb seu a Estrasburg que vetlla per l'estat de dret i les llibertats fonamentals, adverteix que les possibilitats d'imposar restriccions a la llibertat d'expressió "són molt limitades i han de ser proporcionades".

Enaltiment del terrorisme

Un redactat "ambigu i imprecís" del Codi Penal

Segons la carta, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estableix que els grups religiosos han de tolerar-se, sempre que no s'inciti a l'odi o a la intolerància religiosa. Ara bé, Mijatovic diu que l'article 578 del Codi Penal sobre justificació del terrorisme és "problemàtic" degut a la seva "ambigüitat i a la seva redacció imprecisa". Per això s'han generat "interpretacions divergents", a vegades "contradictòries" amb les normes internacionals de llibertat d'expressió. "Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l'enaltiment del terrorisme comporti realment un risc real, concret i imminent de perill", lamenta la comissària, que també critica que els magistrats espanyols interpretin de manera "abstracta" la intenció dels acusats, sense tenir en compte el "context" i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Segons diu la comissària, la legislació antiterrorista només hauria d'aplicar-se en casos que impliquin "l'ús o l'amenaça de violència amb la intenció de sembrar la por i provocar el terror". En aquest sentit, avisa que "un mal ús" de les legislacions en matèria de terrorisme poden generar restriccions "desproporcionades" de la llibertat d'expressió", especialment quan castiguen comentaris que "no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència" o són "políticament incorrectes", perquè, "per molt no consentides, xocants o pertorbadores que siguin", són declaracions que estan cobertes per la llibertat d'expressió.

Insults a la Corona

Cal reformar-lo en la línia dels estàndards europeus

Sobre els insults a la Corona, diu que la pena de presó que es preveu en els articles 490 i 491 del Codi Penal "per un delicte comès com a part d'un debat polític" només seria compatible amb la llibertat d'expressió si inclogués un missatge d'odi o incitació a la violència. Així, Mijatovic demana al govern espanyol que el reformi en la línia dels estàndards europeus de drets humans. En particular, reclama a Sánchez que tingui en compte la sentència del TEDH sobre la crema de fotografies del rei a Girona, que establia un marge ampli de crítica per als representants públics.

Ofenses religioses

Restringir la sanció a la xenofòbia i l'antisemitisme

A banda de posar èmfasi en la reforma dels delictes d'enaltiment del terrorisme i les injúries a la Corona, al centre del debat públic a Espanya, des del Consell d'Europa també veuen problemàtics els delictes de discurs d'odi, ofenses religioses i difamació. Per això, veu "crucial" restringir aquest delicte només a "la xenofòbia, l'antisemitisme i altres formes d'odi basades en la intolerància que inciten a la discriminació l'hostilitat i la violència" i "despenalitzar les ofenses religioses", ja que poden limitar la llibertat d'expressió i "dificultat un debat plural" a l'Estat. De la mateixa manera, exigeix despenalitzar la difamació perquè, tal com estableix l'alt tribunal d'Estrasburg, el sol fet que es puguin aplicar sancions pot perjudicar la llibertat d'expressió.

Mijatovic veu necessàries totes aquestes reformes per "reforçar" la llibertat d'expressió a Espanya i "facilitar" que els tribunals espanyols preguin decisions en línia amb la jurisprudència d'Estrasburg. "També demostraria el compromís del govern per protegir la llibertat d'expressió", rebla al final de la missiva. "El TEDH va considerar que les crítiques polítiques a autoritats i personalitats públiques, encara que siguin provocadores i radicals, no es poden considerar com a discurs d'odi o incitació a la violència", recorda Mijatovic.

El ministre de Justícia promet canviar la legislació

Es revisaran els delictes que entren "en conflicte amb la llibertat d'expressió"

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha respost la carta de Mijatovic amb una missiva en què admet que "la regulació d'alguns delictes relacionats amb la llibertat d'expressió continua plantejant problemes, sobretot per la imprecisió en la definició de la conducta delictiva", i, per tant, expressa la "sintonia" del govern espanyol amb les preocupacions d'Estrasburg. De fet, assegura que al febrer ja van anunciar la seva intenció de reformar els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a les institucions de l'Estat, "entre d'altres", sense concretar si també es revisaran els delictes de discurs d'odi, ofenses religioses i difamació, tal com reclama la comissària.

Campo diu que s'està buscant un "equilibri entre el dret a la llibertat d'expressió i aquests béns jurídics" perquè les opinions "odioses o menyspreables" no poden ser delictes. És a dir, que es revisaran les sancions i les penes per evitar "qualsevol impacte dissuasiu en l'exercici de la llibertat expressió" i alhora protegir els drets dels individus davant les difamacions. "Li manifesto la meva sintonia i la del govern amb les preocupacions que vostè mostra a la carta i el meu desig que puguem tirar endavant una reforma d'aquests delictes que contribueixi a millorar encara més el legítim exercici de la llibertat d'expressió", afirma Campos en la resposta enviada el 18 de març.

stats