Política 06/05/2020

Els estats d'emergència que no s'acaben

Les mesures extraordinàries a què han recorregut bona part dels governs segueixen vigents

Aleix Moldes
4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Cerdanyola del VallèsQuinze dies més d'estat d'alarma a Espanya després que aquest dimecres el Congrés aprovés la quarta pròrroga del decret. El govern espanyol no hi veu alternativa per evitar que decaiguin les mesures extraordinàries per contenir el covid-19 –que inclouen la limitació de drets i llibertats bàsiques– i al·lega que a tot Europa els països han optat per estratègies similars. França i Itàlia són els exemples més coincidents. També Portugal, que ara comença a rebaixar el nivell d'alarma al país. A Bèlgica, al Regne Unit i a Suècia no hi ha una figura constitucional similar, però això no ha estat obstacle perquè es concedís autoritat especial als executius. Però també hi ha el cas d'Alemanya que, tot i poder-ho fer, ha preferit evitar l'estat d'emergència. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, alumna avantatjada de la cancellera Angela Merkel, ha recordat precisament als estats de la UE que les mesures extraordinàries "no poden durar indefinidament".

Cancellera alemanya, Angela Merkel

Alemanya

Consens amb els lands

Merkel ha optat per no establir un comandament únic i les decisions s'han anat negociant amb els representants dels lands, que han mantingut les competències. Tot i no activar l'emergència, s'han pres mesures similars a les espanyoles, tot i que menys dràstiques, recorrent a la llei de protecció de les infeccions. El confinament de la població no ha estat tan estricte i ja fa setmanes que ha començat a relaxar-se amb l'obertura de part dels comerços.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte

Itàlia

Sis mesos de marge

Les lleis italianes permeten al govern decretar l'estat d'emergència durant un màxim de dotze mesos. El 31 de gener, el gabinet del primer ministre, Giuseppe Conte, en va fer ús amb un decret que expirarà el 31 de juliol, sis mesos exactes després. L'oposició li demana que porti les mesures al Parlament i ell es limita a dir que està convençut que l'emergència es podrà aixecar abans que expiri el termini.

El primer ministre britànic, Boris Johnson

Regne Unit

Una llei especial pel covid

Sense Constitució per escrit, el Regne Unit ha d'anar adaptant la legislació a les situacions particulars que van sorgint. Amb el coronavirus, el Parlament britànic va aprovar el 19 de març una llei específica sobre el covid-19 que dona poders especials a l'executiu de Boris Johnson. En principi estarà en vigor durant dos anys, tot i que es poden anar fent modificacions. El projecte també permet als governs de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord activar els poders quan ho considerin necessari.

El primer ministre de Portugal, António Costa

Portugal

De l'emergència a la calamitat

El 18 de març, el president de Portugal, Marcelo Rebelo, va apuntar la necessitat de declarar l'estat d'emergència, que no s'activava des de la Revolució dels Clavells del 1974. António Costa, primer ministre del país, va encaixar la decisió, tot i que no va amagar que hauria preferit recórrer d'inici a l'estat de calamitat, una previsió constitucional que, tot i que pugui semblar el contrari, implica menys restriccions. La situació ha millorat i Portugal sembla sortir bé de la pandèmia després d'optar per decisions molt estrictes. Per això, el 2 de maig es va passar a l'estat de calamitat. L'oposició ja havia votat alguns cops en contra de les pròrrogues del d'emergència.

El primer ministre suec, Stefan Löfven

Suècia

L'excepció nòrdica

Els contagis i les morts a Suècia han estat molt per sobre dels altres països escandinaus. Tot i que el 16 d'abril el Parlament va atorgar poders especials al govern davant el creixement de la pandèmia, l'executiu que encapçala Stefan Löfven ha preferit introduir mesures per ampliar la distància interpersonal, per reduir els aforaments i per millorar la higiene, però no ha limitat els moviments de la població ni ha tancat escoles i comerços. Els poders especials estaran en vigor fins al 30 de juny.

El president francès, Emmanuel Macron

França

Un o dos mesos més d'excepció

Tampoc ha d'anar passant pel Parlament cada quinze dies el govern francès. El 23 de març l'executiu del primer ministre Édouard Philippe va decretar l'estat d'emergència per un període de dos mesos i ara ja treballa per prorrogar-lo dos mesos més. Tot i que el Senat ha tombat aquesta mateixa setmana el pla de desconfinament del govern, la majoria absoluta dels liberals d'Emmanuel Macron a l'Assemblea Nacional fa presagiar que allà no tindrà problemes. De fet, l'oposició no qüestiona la pròrroga, però sí que demana que no s'allargui dos mesos més.

El president dels Estats Units, Donald Trump

Estats Units

Decisions al marge de Trump

En països veritablement federals, com els Estats Units, el poder del president queda limitat, encara que Donald Trump exclami que ell té “autoritat absoluta”. Ni en un cas com l'actual Trump pot imposar-se als governadors dels 50 estats, que han anat fixant restriccions dins els seus territoris. Trump va declarar l'emergència nacional el 13 de març, i abans o després ho han anat fent també els 50 governadors. Als EUA aquesta declaració bàsicament significa que s'han desbloquejat 40.000 milions de dòlars per combatre la pandèmia.

La primera ministra de Bèlgica, Sophie Wilmès

Bèlgica

Solució centralitzada

Bèlgica és un país eminentment descentralitzat, però per gestionar la crisi sanitària actual ha optat pel contrari. El govern de la primera ministra Sophie Wilmès va rebre poders especials el 27 d'abril per combatre el covid-19. Els mantindrà durant tres mesos, fins a finals de juliol. Tot i que a l'estil Pedro Sánchez Wilmès assegura que manté diàleg permanent amb els líders territorials, les decisions es prenen des de Brussel·les.

stats