INDEPENDENTISME

"La detenció dels CDR volia aconseguir vincular independentisme i terrorisme"

Xavi Duch, membre dels CDR detingut fa un any en l’operació Judes

Avui fa un any la Guàrdia Civil irrompia a casa de Xavi Duch en el marc de l’operació Judes, que va acabar amb set membres dels CDR empresonats. Ara en llibertat provisional com la resta de detinguts, Duch trenca el seu silenci després de superar un ictus patit just després de sortir de la presó.

Ja fa un any de l’operació policial contra els CDR. ¿El viacrucis que has patit t’ha passat factura?

Sí, vaig patir un ictus 15 dies després de sortir de la presó. Vaig sortir en llibertat el 20 de desembre i el 4 de gener estava ingressat a l’hospital. Aquesta entrevista l’haig de fer amb l’ajuda de dues persones perquè l’ictus m’ha afectat el llenguatge principalment i encara estic en fase de recuperació i em costa expressar-me oralment.

¿En l’àmbit social i laboral també has patit conseqüències?

A nivell social he rebut un suport immens. Però l’àmbit laboral i sobretot l’associatiu, que duia anys fent, m’ha quedat estroncat per l’empresonament i la salut.

Com recordes la teva detenció?

Coneixia el tarannà de l’Estat i com persegueixen el moviment independentista i, per tant, sabia que algun dia em podria tocar a mi, tot i que no tinguessin res contra mi. Durant la detenció i entrada a la presó em vaig mantenir ferm, però a l’entrar a casa em van tirar a terra i em van donar un cop. També vam passar por quan van fer malbé la porta, ja que pensàvem que ens entraven a robar. Vaig patir per la meva parella i els seus fills, que eren allà. Després el tracte va ser correcte.

I l’estada a la presó?

Els primers dies compartia cel·la amb un noi pel protocol antisuïcidis. Després em van aplicar, com a tota la resta, el règim FIES 3, que suposa limitacions de drets o intervenció de totes les comunicacions. A més, a mi, igual que al Jordi Ros, em van posar en aïllament i només podia sortir 4 hores al dia. La meva principal queixa, a banda de l’aïllament, eren les traves burocràtiques constants que em posaven per qualsevol sol·licitud que feia. Amb els funcionaris i els presos no vaig tenir cap problema.

Al novembre la Fiscalia torna a sol·licitar presó incondicional, però un mes després va canviar el seu criteri i et va deixar en llibertat amb Eduard Garzón i Txevi Buigas, perquè no havíeu “manipulat explosius”. Per què va canviar el criteri?

No en tinc ni idea; la situació era exactament la mateixa que el dia 23, no tenien cap prova, com avui encara. Va ser una sorpresa absoluta, ja que no m’esperava sortir.

¿Va ser un gest de Pedro Sánchez perquè ERC s’abstingués en la seva investidura?

No ho sé.

Al desembre, l’Audiència ampliava el criteri de la Fiscalia, que es decantava per treure de la presó només els que no havien “manipulat precursors d’explosius” i deixava en llibertat també Alexis Codina, a qui la investigació situava en el “nucli productor”. ¿És una esmena a la totalitat a la instrucció?

Era una operació política des del primer moment sense cap tipus de fonament. Ho van utilitzar per intentar aturar el moviment independentista i els CDR davant la sentència de l’1-O, cosa que no van aconseguir. Un cop es va entrar al fons de la qüestió, la sala d’apel·lacions va haver d’admetre que no tenien cap prova per mantenir-nos a la presó. Les mobilitzacions de suport també van servir per desmuntar l’operació.

¿La substitució del jutge Manuel García-Castellón -que va instruir el sumari amb greus acusacions- per María Tardón ha resultat decisiva en la llibertat provisional?

Sincerament ho desconec.

¿Com s’entén que els suposadament terroristes més perillosos de l’Estat estigueu en llibertat provisional amb fiances simbòliques?

Perquè el terrorista més perillós és l’Estat i sobretot la Guàrdia Civil. L’objectiu és perseguir la dissidència, tot i que no tinguin cap prova. Per això, persones com Dani Gallardo segueixen en presó preventiva injustament i en les protestes postsentència hi va haver una trentena de joves tancats també setmanes.

Per què et situaven com a cap de la presumpta cèl·lula terrorista?

Potser perquè soc dels més vells [riu]. Suposo que perquè soc una persona des de fa anys molt activa en la vida social de Sabadell. També perquè conec moltíssima gent i vaig participar en assemblees, actes, mobilitzacions.

Quina validesa dones a les confessions d’alguns presos dient que sí que feien proves amb productes químics o que es gestava un assalt al Parlament?

Cap, perquè les declaracions s’extreuen amb coaccions, amenaces a familiars, vulneració dels drets de defensa i l’impediment de veure els advocats. I cadascú reacciona diferent en situacions de presó, aïllament i por... Ni ens coneixíem tots.

¿Les detencions buscaven evitar les protestes postsentència?

Intentaven crispar, provocar, preparar un terreny de repressió. També vincular independentisme amb terrorisme.

Abans de la pandèmia les mobilitzacions ja havien perdut pistonada al carrer. Quin és el motiu?

Des del referèndum ha faltat un objectiu únic i clar. Ara hi ha molts objectius diferents. Cal que el protagonisme torni al poble perquè amb el poble al capdavant les coses han funcionat, com l’1 d’Octubre.

¿La desunió dels partits independentistes desmobilitza?

No vull parlar dels partits, sinó de mobilització al carrer. Des del Parlament no aconseguirem res.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF