Ja fa quatre setmanes que els catalans van decidir que l’escenari polític havia de continuar, si fa no fa, amb les mateixes majories que la legislatura passada. Quatre setmanes de tempteig que només han deixat una única novetat respecte a escenaris pretèrits: la CUP assumeix una de les secretaries de la mesa del Parlament. No és el lloc que anhelaven els cupaires, que van estar opositant a la presidència, ni tampoc els fa necessaris. JxCat i ERC s’han garantit quatre dels set membres i, per tant, la majoria absoluta per prendre decisions. Els republicans, a més, s’han reservat una majoria alternativa amb el PSC en cas que no els convencin algunes de les decisions de la nova presidenta de la cambra, Laura Borràs.
Com si la negociació de la mesa no anés lligada a la de la investidura, ara els partits independentistes s’han conjurat per arribar a un acord que investeixi Pere Aragonès abans que acabi el mes de març. I, a diferència de la mesa, aquí sí que és imprescindible el concurs de la CUP. Els anticapitalistes no han quedat satisfets de com han anat les reunions fins ara i, divendres, enviaven un correu a la militància advertint que “la legislatura no comença amb bon peu”. Els retrets van enfocats sobretot a JxCat, de qui creuen que ha prioritzat “els interessos de partit als de país” en la negociació de la mesa.
La confiança s’ha esquerdat i sembla evident que la CUP ja no està en la cursa per formar part del Govern. Fonts de JxCat i ERC ho tenen assumit i s’emplacen a completar els debats pendents. Encara són molts, entre els quals el repartiment de conselleries i les polítiques que ha d’impulsar el nou executiu. Per no tenir, encara no tenen enllestit el full de ruta que es va voler prioritzar en la primera fase dels contactes. El calendari és un dels principals esculls. La CUP insisteix en un referèndum unilateral per al 2025 i JxCat vol posar data de caducitat a la taula de diàleg que ERC defensa mantenir amb el govern espanyol. Si no hi ha avenços s’hauria de pactar el següent pas a fer, subratllen des de la formació que encapçala Carles Puigdemont.
A l’últim minut es va acabar definint la composició de la mesa i ara no sembla que sobri temps per arribar amb els deures fets al 26 de març, data límit per al primer debat d’investidura. No tot ha estat, però, estèril. S’ha definit el rol de Borràs, que cedirà probablement a Elsa Artadi el lideratge de Junts al Govern en la vicepresidència econòmica, i s’han deixat de banda propostes sui generis com la “via àmplia” a quatre bandes que propugnava ERC -la relació entre republicans i comuns tampoc passa pel seu millor moment-. Els esforços es dirigiran a generar una nova relació de confiança entre JxCat i ERC que eviti les picabaralles constants de la legislatura passada. De moment, Borràs ja ha criticat obertament el seu predecessor, Roger Torrent, i Marta Vilalta li ha respost que és ella qui “queda en evidència”. Bons auguris.
Els detalls
Dijous, en un acte d’Òmnium per l’amnistia, van coincidir l’encara aleshores president del Parlament, Roger Torrent; la que ha acabat sent-ne la successora, Laura Borràs, i el candidat que la CUP plantejava per presidir la cambra, Pau Juvillà. “Estàs més prim. Això és que va bé ser president”, li va dir el cupaire a Torrent. “Tinc algun cabell blanc, que això desgasta”, li va respondre el republicà.
Malgrat la bona sintonia que tenen a Madrid, la relació a Catalunya entre el PSC i ERC continua tan tensa com abans del 14-F. Divendres van tornar a topar quan Salvador Illa es va avançar als republicans en roda de premsa quan l’ordre fixat era de menys a més suports. Sergi Sabrià va irrompre a la sala amb gestos de desaprovació i comentaris cap als socialistes i va acabar clavant un sonor cop de porta en la sortida.
