La dreta duu la seva ofensiva contra el català al Consell de Menorca

CiutadellaLa dreta ha acampat a la seu de la plaça de la Biosfera de Maó i ha capgirat la principal institució de Menorca. L’ala més dretana del PP i la consellera expulsada de Vox van ajuntar forces per assolir la majoria aritmètica al Consell i imposar les seves polítiques. Des del model territorial al de carretera i, ara ja també, a l’identitari.

Sense el suport del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) de la institució ni del seu principal ens consultiu i acadèmic, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), el professor i graduat en història que el PP arrabassà abans de les eleccions a la formació d’ultradreta ha traslladat, com a nou conseller de Cultura, el seu ideari al govern insular. El mateix que ja pregonava al capdavant de Sa Fundació i que ara imposa al Consell perquè es xerri “com parla el poble”. Ho fa suprimint la comissió de seguiment que fins ara controlava de manera participada l’aplicació del reglament lingüístic de la institució, i posant-se com a únic supervisor de la norma, obrint el ventall per poder externalitzar l’assessorament lingüístic quan no l’interessi seguir les directrius del SAL en defensa del català estàndard.

Patrimoni immaterial

Joan Pons Torres assumí el càrrec disposat a reivindicar les modalitats insulars i a convertir el menorquí en patrimoni immaterial. L’octubre del 2024 ja volgué fer el pas. Registrà una proposta de reglament lingüístic i un esborrany de memòria, però no tirà endavant en la tramitació. La consellera frontissa de la corporació, Maite de Medrano, encara estava dins Vox, fermada de mans i peus per poder negociar, i el govern en minoria que presideix Adolfo Vilafranca no es veia amb cor de dur al ple els canvis que realment cercava: la continuació dels ponts a doble nivell a la carretera general que afecten els béns de la Menorca Talaiòtica, la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) per permetre més flexibilitat d’usos al camp i l’aposta pel menorquí i el bilingüisme real a la institució.

L’expulsió de De Medrano de Vox i la necessitat de pactar amb ella els projectes de més calat de la legislatura han permès per fi fer passes endavant en aquest sentit.

Primer va ser el projecte de Rafal Rubí, que manté la solució viària a doble nivell tot i l’advertència d’Icomos i la Unesco, que demanen que s’esbuqui per no malmetre la declaració de Patrimoni Mundial. Després va venir l’intent de “modificar de manera substancial els objectius i principis fonamentals del PTI” pel que fa al sòl rústic, les àrees protegides, les zones turístiques i la preservació del paisatge, però els informes contraris dels mateixos tècnics i de la secretària del Consell ho impediren. I ara, la necessitat de sumar el setè vot que el PP necessita per aprovar els pressupostos ha precipitat el tercer gran pas, el lingüístic.

Pons Torres ha rescatat la iniciativa que ja havia empès fa un any i ha donat compliment a allò que també demanava De Medrano: el canvi del reglament lingüstic per tal de garantir una “igualtat efectiva i real” entre les dues llengües oficials a la Comunitat.

Així s’ha gestat un tomb lingüístic que altera 18 dels 27 articles del reglament, equipara en molts supòsits el castellà al català a l’Administració i dona prioritat a l’ús del menorquí enfront del català normatiu en l’atenció personal i telefònica, a les revistes, memòries, cartells, publicacions, avisos, anuncis i a la publicitat institucional. També planteja la possibilitat de fer rètols en castellà “quan el context sociolingüístic així ho aconselli” i fixa que totes les normatives i resolucions s’han de publicar simultàniament en els dos idiomes, a més dels plecs de condicions o la mateixa pàgina web. El conseller pretén que la modalitat insular sigui reconeguda com “una riquesa cultural i un motiu d’unió, no de discòrdia”.

L’acord, però, ha provocat justament l’efecte contrari. Excepció feta de Sa Fundació i el PP, totes les altres veus –públiques i internes– han rebutjat el nou reglament, que ara surt a exposició i que rebrà una allau d’al·legacions. També de la plataforma Fem-ho en Català, per qui “la llengua no pot ser moneda de canvi polític”. L’entitat acusa el govern del Consell “d’inventar-se un problema inexistent” de discriminació del castellà i tem que concentrar la supervisió només en mans del conseller “provocarà una total obscuritat en la presa de decisions. Ens trobam –diuen­– davant d’un atac frontal i inacceptable contra el català”.

Modalitat illenca

Aliè a les crítiques, el conseller ha respost a la polseguera deixant clar que la institució “continuarà emprant el català com a llengua pròpia, però prioritzant l’ús del menorquí, com dicta l’Estatut d’Autonomia, i sense renunciar al castellà, per aquells ciutadans que així ho demanin. El debat –ha clarificat– no és tant si parlam català o no, com defensar el menorquí, que és el nostre gran patrimoni lingüístic, abans que no sigui massa tard”. Fins i tot ha acusat de “radicals” els qui s’han mostrat contraris a una mesura que afavoreix la modalitat illenca.

La consellera Maite de Medrano, que n’ha precipitat l’aprovació, diu que l’objectiu no és garantir la cooficialitat del català i el castellà, “sinó del menorquí i l’espanyol, la llengua que parlen 600 milions d’habitants al món i que els és tan pròpia o més als menorquins. El que de cap manera és propi, encara que ho diguin les lleis, és el català, una llengua d’una altra comunitat que ens han imposat com si fos nostra”.

Per De Medrano, “ni existeixen els Països Catalans ni la nostra llengua és el català”. La consellera no adscrita rebutja “l’imperialisme català, que ens obliga que tota l’Administració sigui en català, i la normalització lingüística, que és una burrada i un despropòsit que no permet que hi hagi una vertadera llibertat d’elecció de llengua”. Però és la llei i, “per ara, l’hem d’acceptar”, encara que n’avisa: “Això és només un avenç, no un punt i final”.

No veu bé ni tan sols que l’Ajuntament de Ciutadella, del qual també forma part com a regidora, hagi posat a la biblioteca pública el nom de l’escriptor, exconseller i exdiputat Joan Francesc López Casasnovas, el qual va ser un ferm defensor de la llengua i la literatura catalanes. “Estic convençuda que la majoria de ciutadans no estan d’acord amb aquest reconeixement”, ha sentenciat De Medrano, qui ha tret de botador el batle Llorenç Ferrer, escandalitzat davant la “miserable i vomitiva falta de respecte de la consellera a una figura cabdal per a la cultura de Menorca”.

“El que volen és emprar el menorquí com a arma per tal de desmuntar la normalització lingüística”, conclou la portaveu de Més al Consell, Noemí García. “No em bastarien ni tres gintònics per empassar-m’ho”, ironitza. El conseller socialista Edu Robsy tampoc no en té cap dubte: “Estan fent el que mai no s’ha atrevit a fer ni la mateixa presidenta Prohens”.