La (polèmica) llei d'amnistia que està a punt d'aprovar el Regne Unit
Davant dels milers de crims sense resoldre, Londres proposa garantir la immunitat als autors dels delictes a canvi del relat dels fets
LondresEs poden amnistiar delictes de sang? El govern britànic creu que sí. Des del 12 de setembre, la Cambra dels Lords del Parlament britànic escruta amb lupa l'anomenada Northern Ireland Troubles (legacy and reconciliation) bill. Als Comuns la van aprovar a primers d'aquell mes i, en principi, abans de la primavera vinent rebrà la sanció definitiva dels lords i amb posterioritat el consentiment reial. La llei, iniciativa del Partit Conservador a la qual el Partit Laborista no dona suport, és polèmica especialment a Irlanda del Nord perquè amnistia no pas cap referèndum d'independència no autoritzat per Westminster, sinó la violència comesa durant els Troubles.
Es pretén així enterrar un dels períodes més terribles de la democràcia britànica posterior a la Segona Guerra Mundial: la guerra encoberta entre l'IRA, d'una banda, i les forces armades del Regne Unit i els diferents grups paramilitars unionistes, d'una altra. Del 1966 al 2000, dos anys després de la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant, les execucions sumaríssimes, els segrestos i assassinats a sang freda, els enfrontaments armats entre els dos bàndols i els atemptats terroristes amb múltiples víctimes, tant de la banda catòlica com de la protestant, van causar quasi 3.700 morts.
De més de mil d'aquests morts, no se'n saben les circumstàncies exactes ni qui en va ser el o els responsables. De fet, 1.186 dels assassinats encara formen part dels casos pendents d'aclarir que té al davant la unitat d'investigació del llegat dels Troubles del Servei de Policia d'Irlanda del Nord (PSNI). El 45,5% s'atribueixen a paramilitars republicans, el 23% a paramilitars lleialistes, el 28,5% a les forces de seguretat i d'un 3% no se'n saben els responsables. L'objectiu d'aquesta branca és revisar i si escau investigar aquells casos no conclosos per l'Equip d'Investigacions Històriques (HET), establert el 2005 com a part de tot el procés de pau per investigar els crims entre 1968 i 1998.
La llei, que en l'enunciat esmenta la paraula reconciliació, promet la immunitat total davant de possibles processos judicials a canvi del relat complet de la veritat, "segons el lleial saber i entendre" dels autors dels crims. Així, la norma no estableix cap mecanisme d'interrogació o de confrontació del testimoni amb els fets i això és una de les qüestions més polèmiques, perquè la seva paraula s'accepta com a veritat inqüestionable. Acceptar o no la versió seria bàsicament una qüestió de fe, ja fos sobre el famós cas de Freddie Scappaticci, el cap de la intel·ligència de l'IRA, sobre el qual pesaven acusacions de ser un espia britànic, i que hauria comès nombrosos assassinats, o del capità de l'exèrcit britànic Robert Nairac, un agent encobert entre els republicans, que va ser segrestat per l'IRA el 1977 i que va ser torturat i executat a la República d'Irlanda. Si mai els implicats en aquests casos expliquen la seva versió, d'acord amb la llei no hi hauria possibilitat de certificar-ho i els responsables rebrien una immunitat completa.
La justificació del projecte de llei, un compromís adquirit per Boris Johnson i que Rishi Sunak ha beneït, és posar fi al que Downing Street va anomenar "cicle de reinvestigacions" interminable contra antics soldats britànics i que l'any passat va acabar amb la primera condemna per un assassinat comès el 1988. Tot i l'argument de l'executiu per tirar endavant la llei, només sis exsoldats del Regne Unit han estat acusats per actes criminals comesos durant els Troubles. Quatre es van desestimar i el cinquè es va suspendre per la mort de l'acusat.
Oposició forta
L'exsoldat britànic a Irlanda del Nord entre 1975 i 1978 Ian Duncan Smith, ara parlamentari i exlíder tory, defensava la llei als Comuns abans que s'aprovés admetent la "imperfecció" del text i els "problemes" que plantejava "perquè mai satisfarà tothom i sé que les famílies se sentiran molt perjudicades".
No només les famílies de les víctimes, sinó en un cas d'unanimitat excepcional, tots els partits polítics de l'Assemblea de Stormont també s'hi oposen. I el govern de la República d'Irlanda, el Congrés dels EUA i el Consell d'Europa han mostrat preocupació pel projecte de llei. De fet, el govern d'Irlanda fins i tot l'ha portat al Tribunal Europeu de Drets Humans, on ja s'estudia. Aquestes institucions i grups han argumentat que el projecte de llei violarà les obligacions del Regne Unit en virtut de l'Acord de Divendres Sant del 1998, així com la llei internacional dels drets humans.
Entre altres organitzacions, Amnistia Internacional s'hi oposa fermament. Grainne Teggart, directora adjunta d'AI al Regne Unit per als afers d'Irlanda del Nord, assegura que la "llei no fa sinó absoldre els responsables dels abusos relacionats amb el conflicte, tot sota l'aparença de la reconciliació". Un cop s'aprovi, Teggart assegura que "correspondrà als tribunals corregir aquest error històric": "Les víctimes no han d'assumir soles la càrrega de la impugnació legal".
