La crisi a Vox posa contra les cordes l’acord de governabilitat amb el PP

PalmaLa viabilitat del Govern de Marga Prohens depèn en aquests moments del fet que Vox aconsegueixi resoldre la profunda crisi interna que pateix. La rebel·lió de la majoria del grup parlamentari d’extrema dreta, que dimarts passat va desobeir la seva executiva estatal i va anar al xoc frontal amb el PP, ha forçat l’Executiu a ajornar els tràmits per tirar endavant els pressupostos. El Govern no nega que està preocupat. Com es pot tenir estabilitat quan el teu soci ha perdut la unitat interna i no pot garantir la disciplina dels seus diputats? “La confiança és el darrer que es perd”, deia divendres el portaveu del Govern, Antoni Costa. També va admetre, però, que desconeix l’afectació que aquest cisma a les files dels de Santiago Abascal pot arribar a tenir damunt l’acord de governabilitat que sustenta l’Executiu. La seva vigència pot quedar en dubte? “No puc parlar en nom d’altres”, es va limitar a dir:“No serà aquest Govern qui incompleixi res”.

Prohens va fer un gest divendres per demostrar aquest compromís amb l’aliança amb Vox. Només tres dies després que els diputats ultres hi votassin en contra al Parlament, i sense haver fet cap reunió formal per reconduir les relacions, el Govern va tornar a aprovar el sostre de despesa no financera perquè es torni a votar a l’hemicicle “a la major brevetat possible”. “No tenim pla B”, va exposar Costa, que dimarts va entomar una derrota sense matisos. Mai s’havia tombat el sostre de despesa no financera en el tràmit parlamentari, perquè s’acostuma a dur al ple amb els suports assegurats. De fet, Costa va dir que, aquesta vegada, esperaran a tancar les converses amb Vox abans de tornar a dur el text a la Cambra. El Govern no es planteja un escenari de ruptura. “Arribarem a un acord, demanam rigor i seriositat”, va remarcar el vicepresident.

“Més papistes que el papa”

Diverses fonts consultades espanten la possibilitat d’un trencament de l’aliança amb el Govern: totes les parts, assenyalen, hi sortirien perdent. Però el que s’està discutint entre bastidors en aquests moments no són els pressupostos. La qüestió de fons és la lluita interna a l’extrema dreta pel control del grup parlamentari, i les conseqüències que pot tenir aquesta guerra són incertes. La pugna es troba, assenyalen fonts coneixedores, entre una ala dura i una altra “encara més dura” del mateix partit.

Vox és un dels partits més centralitzats de l’Estat. El pes que la direcció estatal del partit té en termes d’organització interna i estratègia política al conjunt del territori és molt important, com confirmen diverses fonts. Com explica una veu propera, a les Balears feia temps que aquest marcatge no agradava a una part del grup parlamentari. Les tensions fa mesos que existien, però de manera soterrada. Algunes en situen l’inici en la decisió de Madrid d’apartar Jorge Campos de les negociacions amb el PP per investir Prohens, i les mateixes veus apunten que l’actual diputat al Congrés podria estar darrere la rebel·lió que es va produir dimarts, encara que altres fonts de Vox ho neguen. En el darrer ple del Parlament, una majoria de diputats de Vox va decidir votar en contra del sostre de despesa no financera després que el PP s’abstingués abans a una proposició no de llei que establia un calendari per aplicar la lliure elecció de llengua a les escoles. S’havien acostat posicions a través d’esmenes, però aquí comencen les diferències en el relat dels esdeveniments. Mentre que el PP assegura que hi havia un acord tancat sobre aquestes esmenes, fonts de Vox ho neguen. Apunten que la direcció estatal del partit ultra va ordenar ajornar la votació del text, validar el sostre de despesa i continuar negociant els serrells pendents sobre la llengua la setmana següent. “No volíem posar en risc l’acord de governabilitat per un text sense força jurídica”, assenyalen fonts de Vox. Però la majoria del grup, amb Idoia Ribas i Sergio Rodríguez al capdavant, es va plantar: o el PP donava suport al seu text íntegre o quedaria sense sostre de despesa. “Es rebel·len per ser més durs que a Madrid, més papistes que el papa”, assenyalen fonts coneixedores. “Volen marcar perfil amb les qüestions de llengua”, asseguren.

Els populars varen aguantar el torcebraç. “No es podia aprovar el text encara que no obligui el Govern. Prohens està molt compromesa amb la paraula donada”, apunten fonts conservadores. La pilota, doncs, va quedar a la teulada de Vox. La direcció estatal només comptava amb l’obediència del portaveu adjunt, Francisco José Cardona, i el president del Parlament, Gabriele Le Senne. Per evitar visibilitzar la divisió interna, es va acabar prioritzant la unitat de vot i els vuit diputats d’extrema dreta varen tombar en bloc el sostre de despesa. La discreció, però, no va anar gaire lluny, ja que l’endemà Ribas va destituir Cardona com a portaveu adjunt i el va substituir per Rodríguez. També va apartar la cap de premsa, que havia seguit les directrius de Madrid.

El grup parlamentari s’ha fet fort a la Cambra. Els escons són nominals i, per tant, té la paella pel mànec. Fonts coneixedores consideren que la direcció de Vox intentarà trobar una sortida diplomàtica i consensuada a la crisi. “La lluita interna perjudica el projecte”, apunten diverses fonts. Per ara, l’extrema dreta ha exigit al PP una calendarització més concreta de com aplicarà la lliure elecció de llengua a les escoles, i es manté en la seva posició de màxims. Els conservadors, però, confien que en els propers dies baixi el suflé. Per això, el portaveu de l’Executiu no tenia sobre la taula divendres convocar, per ara, la comissió de seguiment de l’acord de governabilitat. “Demanam que la situació interna de Vox es resolgui al més aviat possible”, va reclamar.