La Comissió Europea renya Espanya per la falta d'independència judicial
Brussel·les urgeix la renovació del CGPJ i diu que el fiscal general ha de tenir un mandat autònom al del govern espanyol
MadridEspanya no ha complert amb els deures que la Comissió Europea li va posar fa un any per millorar la salut del seu estat de dret. Aquesta és la conclusió principal de l'informe elaborat ara i que reitera "preocupació" pel que fa al funcionament institucional espanyol en matèria judicial. Sobretot, urgeix la renovació del Consell General del Poder Judicial i reforçar l'autonomia del fiscal general de l'Estat davant del govern espanyol, diu Brussel·les. "La falta de renovació està tenint un impacte en la feina del Tribunal Suprem i el sistema de justícia en el seu conjunt", indica en l'informe sobre l'estat de dret del 2023. La Moncloa no ha trigat a apuntar que Brussel·les responsabilitza el PP d'aquesta situació per la seva actitud obstruccionista, tot i que en l'informe només hi ha una menció a peu de pàgina de la decisió d'Alberto Núñez Feijóo de desdir-se a l'últim moment d'un acord pràcticament fet el 27 d'octubre passat. En roda de premsa, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourova, ha marcat com a "prioritat" per a qui guanyi les eleccions del 23-J reactivar la renovació del CGPJ.
S'han complert els mals auguris del comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, que quan va visitar Madrid el setembre de l'any passat va demanar que l'Estat no arribés a la presidència rotatòria de la Unió Europea sense renovar abans el CGPJ. Les negociacions entre el PSOE i el PP es van truncar i Pedro Sánchez ha estrenat aquest càrrec amb l'òrgan de govern dels jutges bloquejat des de fa cinc anys i mig. L'informe de Brussel·les apunta en la direcció d'algunes qüestions que els dos principals partits espanyols van preacordar, tot i que finalment Feijóo ho va avortar amb el pretext de la supressió de la sedició que preparava el líder del PSOE.
"No s'ha fet cap progrés en l'enfortiment de l'estatut del fiscal general, en particular respecte a la separació dels mandats del fiscal general i del govern", subratlla l'informe de la Comissió Europea, que demana que s'avanci en "l'autonomia" del màxim responsable del ministeri públic, nomenat a dit pel president del govern espanyol quan assoleix el càrrec. El PSOE i el PP havien acordat que no pogués ser fiscal general qui hagués estat ministre, secretari d’estat, conseller, diputat autonòmic, estatal o europeu en els últims cinc anys. En aquest sentit, Brussel·les continua veient problemes d'independència judicial. "El règim d'incompatibilitats per a jutges continua suscitant preocupació a Espanya", diu l'informe, que destaca que la independència judicial requereix "cultura de la integritat i la imparcialitat". Ara mateix, a l'Estat un jutge pot fer el salt a la política i a l'inrevés sense obstacles. La Comissió Europea també estén l'avís a persones amb altes funcions executives i demana unes regles clares sobre conflicte d'interessos i declaracions patrimonials, i potestats sancionades per part d'una oficina de conflictes d'interès.
La reforma de la malversació
Entre altres coses, Brussel·les assenyala que l'Estat encara ha de fer esforços perquè els procediments judicials no es dilatin tant i, en els casos de corrupció, no acabin fent ineficient la persecució judicial. Fa un any la Comissió Europea ja va advertir Espanya sobre això i recorda que el govern espanyol ha de tenir elaborada una estratègia anticorrupció l'estiu del 2024. L'informe no ignora que aquest any s'ha reformat el Codi Penal, amb un nou delicte d'enriquiment il·lícit i la reforma de la malversació, "que inclou penes menors en alguns casos, cosa que ha estat criticada per les associacions del sector". Jutges i fiscals no van rebre amb entusiasme les modificacions que el PSOE i ERC van pactar per abaratir la condemna dels líders del Procés, moviment que, tanmateix, el Suprem ha evitat que donés fruits.
Aquesta reforma es va acordar de manera exprés durant el tràmit d'esmenes a la reforma del Codi Penal, sense comptar amb el criteri d'organismes consultius. "A Espanya, si bé es garanteix la consulta pública de propostes legals elaborades pel govern espanyol, hi ha preocupació en relació amb certes pràctiques del Parlament que pot tenir impacte en la qualitat de la legislació", alerta l'informe. Quan al desembre es van voler modificar normes per forçar la renovació del Tribunal Constitucional, que el mateix organisme va frenar en una decisió inèdita, també es van utilitzar mecanismes parlamentaris discutibles. De fet, per això el Constitucional ho va aturar.
Finalment, la Comissió Europea també es fixa en la transparència i l'accés a la informació. Destaca que l'executiu ha impulsat una llei d'informació classificada que reforma la llei de secrets oficials, si bé la dissolució de les Corts espanyoles farà que quedi en via morta. "El dret d'accés a la informació en poder de les autoritats públiques és una de les principals eines de transparència i rendició de comptes per part de la societat civil, els ciutadans, i és fonamental per als periodistes per fer la seva feina", indica l'informe.
