Comença la tramitació de la llei per blindar el plurilingüisme a l'Estat
Els autors de la iniciativa introdueixen obligacions clares de capacitació lingüística en justícia, funció pública i contractació, i doten eines per assegurar el respecte al dret d'opció lingüística
PalmaEl Congrés ha donat llum verda a tramitar la llei per blindar el plurilingüisme a l’Estat impulsada per ERC, Comuns, Bildu, el PNB, el BNG, MÉS per Mallorca i Compromís. Malgrat no haver-la proposat, tant el PSOE com Junts també han votat a favor de la iniciativa.
Aquesta proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme i dels drets lingüístics de la ciutadania vol garantir que qualsevol ciutadà pugui exercir el dret a relacionar-se en eusquera, gallec o català amb els òrgans del poder judicial, les institucions constitucionals i l'administració general de l'Estat "amb plena validesa jurídica" i sense necessitat de traducció al castellà.
Els autors de la iniciativa introdueixen obligacions clares de capacitació lingüística en justícia, funció pública i contractació, i doten eines per assegurar el respecte al dret d'opció lingüística.
El diputat de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha recordat, durant la seva intervenció a la Cambra alta, Josep Maria Llompart, de qui ha dit que "estaria espantat per l’odi i la catalanofòbia del PP i Vox".
Vidal ha defensat la presa en consideració de la llei de garantia del plurilingüisme i dels drets lingüístics, que va presentar la setmana passada amb ERC, Compromís, el BNG, EH Bildu, el PNB i els Comuns. En la seva intervenció a la sessió plenària ha recordat "Josep Maria Llompart, de qui es compleix el centenari enguany i que estaria escandalitzat davant l’odi i la catalanofòbia de la dreta espanyola de finals del 2025".
L'ecosobiranista ha dit també que "la millor resposta als atacs és sempre ser al carrer devora entitats com l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua, fent el català una llengua viva".
Del PSOE, el diputat Marc Lamuá ha posat en relleu que el seu partit permetrà la presa en consideració d'aquesta iniciativa perquè "sempre" ha defensat una Espanya "diversa, plural i cohesionada", i perquè tenir cura de les llengües del país és "cuidar la democràcia" i garantir-ne l'ús efectiu és "garantir drets fonamentals".
En aquest sentit, s'ha expressat també el seu soci al Govern, Sumar, a través de set diputats del grup plurinacional. Aina Vidal, dels Comuns, ha defensat que aquesta llei "no és una concessió ni un privilegi sinó el desenvolupament d'un mandat constitucional i europeu" davant els "incompliments sistemàtics" de la defensa, la promoció i la garantia de l'ús de les llengües oficials diferents del castellà.
Tant el PP com Vox han coincidit que l'article 3 de la Carta Magna reconeix que el castellà és la llengua oficial a tot el país i que l'euskera, el català o el gallec ho són també, però, això sí, només a les seves respectives comunitats i que, per tant, pretendre traslladar aquesta cooficialitat a tot Espanya suposa "desbordar el marc constitucional", en paraules dels nacionalistes i independentistes d'"utilitzar" políticament les llengües i els socialistes de cedir "sempre" al seu "xantatge" i "exigències".