Les claus de la primera llei ciutadana que s'aprova en democràcia a les Illes
El Parlament haurà de designar una comissió d'entre 13 i 15 membres de la societat civil que vetllarà pels possibles impactes negatius de les polítiques en el futur
PalmaEl Parlament, amb el suport dels partits del Pacte –PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca– i Més per Menorca, va aprovar aquest dimarts la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per al benestar de les generacions presents i futures, més coneguda com 'Avui per demà', impulsada per multitud d'entitats liderades pel GOB, a partir de la recollida de més de 12.000 firmes. És la primera ILP que tira endavant, de les cinc que han arribat al Parlament.
![La portaveu del GOB Margalida Ramis aquest dimarts](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
A qui i per què s'aplica
La llei és aplicable a totes les administracions públiques de les Balears, que comprèn el Govern, els quatre consells insulars i els ajuntaments, a més de les entitats públiques que en depenen. Els principis que ho regeixen són, entre d'altres, el d'incidir en un desenvolupament sostenible de les polítiques des d'un punt de vista ambiental, afavorir la participació ciutadana i la transparència en l'elaboració de les lleis i normatives, o el fet d'evitar danys greus o irreversibles d'impacte ambiental.
Què afecta
La llei estableix cinc grans activitats que queden supeditades a l'obligació de salvaguardar el benestar de les generacions futures: l'elaboració de normatives, els plans territorials i sectorials, els contractes públics d'obres superiors a cinc milions d'euros, els plans de subvencions amb línies que tinguin pressupostos majors d'un milió d'euros, i els projectes declarats d'utilitat pública i d'interès autonòmic.
Com s'avaluen les polítiques
El Parlament, d'aquí a sis mesos, ha de designar una Comissió d'entre 13 i 15 membres (un president o presidenta, un secretari o secretària i entre 11 i 13 vocals), encarregada de vetllar perquè les polítiques respectin els objectius de benestar intergeneracional. Com a mínim, hi haurà d'haver un representant acadèmic, un de les entitats socials i un de les entitats en defensa del medi ambient. La durada del seu mandat serà el de cada legislatura, i podrien renovar la presència a la Comissió.
Els organismes públics, al llarg de la tramitació de les lleis, han de presentar un informe a la comissió on s'avaluï l'impacte de les polítiques en el futur, a partir d'unes guies elaborades per la mateixa comissió, que serà la que determinarà si la normativa va en consonància o no amb l'esperit de la llei. En cas desfavorable, les administracions han d'analitzar els punts negatius i es podran presentar alternatives per pal·liar-ho. A més, anualment la comissió ha de realitzar un informe on faci balanç del grau de compliment dels objectius de benestar.
