Política 17/04/2022

Catalunya i Euskadi: el mateix fotut mapa de sempre

Totes dues comparteixen molts trets comuns en la demoscòpia

3 min
TWT El mateix refotut mapa de nou

BarcelonaCatalunya i el País Basc són els dos territoris de l'Estat amb un índex de rebuig més alt a la monarquia. I a la tauromàquia. També són els que concentren més problemes perquè els ciutadans paguin els lloguers, o els que tenen un percentatge més elevat d'ateus. Fins i tot són dels pocs que prefereixen Carles Puigdemont per davant de Belén Esteban, com va revelar una curiosa pregunta del portal Electomania. Quan aquestes preferències es plasmen gràficament arriba el que s'ha popularitzat a les xarxes amb el nom de fucking same map again, o el mateix fotut mapa de sempre fent una versió més nostrada: Catalunya i el País Basc d'un color i la resta d'autonomies d'un altre. De vegades s'hi afegeixen el País Valencià, les Balears i Galícia, d'altres Madrid, però catalans i bascos són els grans protagonistes d'aquesta tendència demoscòpica de la qual aquesta setmana hem tingut nous exemples aprofitant l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Opinions de les comunitats sobre l’Estat
Per comunitats autònomes disponibles i mitjana de la totalitat d’Espanya. Dades del 2021

Sentiment de pertinença i identitat territorial

Grau d’acord amb “la forma com es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d’orgull”

10

0

5

0

5

10

Únicament de la

comunitat autònoma

Únicament

espanyol

Totalment en desacord

Totalment d’acord

6,0

4,7

4,1

4,5

3,8

3,7

5,8

6,5

6,0

5,9

6,3

5,3

Mitjana

5,2

Mitjana

5,8

5,3

6,3

Grau d’acord amb “el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos als pobres”

Suma total en la preferència per l’autodeterminació o per tenir més autonomia en relació amb l’Estat

10

0

5

0%

50%

100%

Totalment en desacord

Totalment d’acord

Menys autonomia

Més autonomia

37%

6,5

5,0

59%

67%

4,3

5,6

14%

27%

6,0

6,9

21%

Mitjana

5,8

Mitjana

33%

6,5

23%

Sentiment de pertinença i identitat territorial

10

0

5

Únicament de la

comunitat autònoma

Únicament

espanyol

4,7

4,1

3,7

5,8

5,9

5,3

Mitjana

5,2

5,3

Grau d’acord amb “la forma com es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d’orgull”

0

5

10

Totalment en desacord

Totalment d’acord

6,0

4,5

3,8

6,5

6,0

6,3

Mitjana

5,8

6,3

Grau d’acord amb “el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos als pobres”

10

0

5

Totalment en desacord

Totalment d’acord

6,5

5,0

4,3

5,6

6,0

6,9

Mitjana

5,8

6,5

Suma total en la preferència per l’autodeterminació o per tenir més autonomia en relació amb l’Estat

0%

50%

100%

Menys autonomia

Més autonomia

37%

59%

67%

14%

27%

21%

Mitjana

33%

23%

Sentiment de pertinença i identitat territorial

10

0

5

Únicament de la

comunitat autònoma

Únicament

espanyol

4,7

4,1

3,7

5,8

5,9

5,3

Mitjana

5,2

5,3

Grau d’acord amb “la forma com es va dur a terme la transició de la democràcia és motiu d’orgull”

0

5

10

Totalment en desacord

Totalment d’acord

6,0

4,5

3,8

6,5

6,0

6,3

Mitjana

5,8

6,3

Grau d’acord amb “el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos als pobres”

10

0

5

Totalment en desacord

Totalment d’acord

6,5

5,0

4,3

5,6

6,0

6,9

Mitjana

5,8

6,5

Suma total en la preferència per l’autodeterminació o per tenir més autonomia en relació amb l’Estat

0%

50%

100%

Menys autonomia

Més autonomia

37%

59%

67%

14%

27%

21%

Mitjana

33%

23%

Almenys hi ha quatre preguntes de l'enquesta que passen directament a engreixar aquesta llista. La primera, referida a la valoració que els ciutadans fan de la Transició espanyola. En una nota d'entre 0 i 10, els catalans són els que pitjor la puntuen (3,8), seguits dels bascos (4,5). Els ciutadans de la resta de territoris enquestats (Madrid, País Valencià, Galícia, Extremadura i Andalusia) l'aproven amb notes superiors al 6. "El passat importa", reflexiona el politòleg i professor de la UPF Toni Rodón, que apunta que els estudis que s'han fet sobre aquesta qüestió conclouen que la importància de fets del passat, per exemple en relació a la memòria històrica, és més gran com pitjor s'hagin gestionat. És a dir, el conflicte obert pel que fa a l'encaix del País Basc i Catalunya a l'Estat és prou rellevant perquè la majoria de catalans i bascos optin per puntuacions negatives.

Aquesta mateixa explicació serviria per definir el segon dels mapes i probablement el tercer. Són, de nou, Catalunya i el País Basc els territoris on es defensa de manera més vehement la descentralització administrativa. Segons l'ICIP, el 67% dels catalans i el 59% dels bascos (i el 37% dels gallecs) volen més capacitat d'autodeterminació i, en canvi, en la resta d'autonomies és majoritari el desig de mantenir l'statu quo o fins i tot cedir competències a l'Estat. Pel que fa a la identitat espanyola, de nou són bascos i catalans els que més se n'allunyen. En una classificació de 0 a 10 (on 0 és màxim sentiment de pertinença a la comunitat autònoma i 10 a Espanya), Catalunya se situa en el 3,73 i el País Basc en el 4,1 (Galícia en el 4,7) mentre que la resta de territoris s'identifiquen més amb Espanya.

El fenomen a les xarxes

L'últim dels exemples també té arrels històriques, però està directament vinculat a l'economia. "El sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos a les pobres" és l'afirmació sobre la qual es demana que es posicionin els enquestats. La mitjana estatal se situa en el 5,81 (el 0 significa totalment en contra i el 10 totalment a favor) i Catalunya (4,34), el País Basc (5) i també Madrid (5,6) hi estan per sota: són tres de les quatre comunitats amb més PIB per càpita (l'altra és Navarra).

Rodón subratlla que la transmissió de valors de pares a fills ajuda a consolidar les diferències entre territoris, però alerta d'un problema potencial en totes aquestes comparacions, el cherry picking o biaix de selecció: "Només ens fixem en quan hi ha el mateix mapa, però no quan no hi és". Certament, a la mateixa enquesta de l'ICIP hi ha moltes altres preguntes en què les respostes són pràcticament coincidents independentment del territori. Tothom defensa majoritàriament mantenir els serveis públics sense abaixar impostos, que és millor que el sector públic gestioni la sanitat o que cal multar les empreses que discriminin salarialment les dones.

A Twitter fins i tot hi ha un perfil que s'encarrega de recollir els mateixos fotuts mapes de sempre, tot i que sovint no existeixin dades territorialitzades. Fa poc el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, avisava del perill de projectar conclusions, especialment pel que fa a municipis, sense tenir dades que permetin fer-ho acuradament.

En tot cas, mapes d'aquest estil permeten fer-nos una idea més o menys acurada de les similituds que hi ha entre bascos i catalans, precisament els ciutadans menys estimats de l'Estat segons van fer palès els gràfics de l'ICIP.

stats