L'ombra dels Villarejo i companyia condiciona una macrocausa judicial a Andorra

BarcelonaMentre aquest dijous el Congrés donava l’aval definitiu a investigar l’operació Catalunya, a Andorra la Vella fa mesos que s'indaga en el tema. Tot va implosionar al juny, quan una jutge va imputar l’expresident Mariano Rajoy i alguns dels seus ministres per presumptes pressions a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Però aquesta imputació no deixa de ser un efecte col·lateral del que és un dels judicis més rellevants que ha afrontat la justícia andorrana: la macrocausa contra la BPA, que investiga els seus directius per presumpte blanqueig de capitals. De fet, la BPA ja no existeix després de ser intervinguda el 2015.

Tot això forma part d’un efecte dòmino generat per una nota del departament de Tresor dels EUA el març del 2015, en què acusava la BPA de facilitar operacions vinculades a grups criminals. Aquesta nota va ser el principi del final de la BPA i el punt de partida de la causa judicial, que també va acabar amb Banco Madrid, la filial espanyola de l'entitat. De moment, de la macrocausa només se n’està materialitzant una de les peces, la que se centra en Gao Pin. De forma resumida, investiga si una organització criminal liderada per aquest ciutadà xinès va vehicular a través de la BPA una trama de frau fiscal. El judici havia de començar el 2018 però el seu curs accidentat –amb recursos, recusacions i la renúncia d'advocats– ha provocat que encara estigui en marxa. Aquesta setmana s’ha reiniciat després de vacances.

L’argument dels acusats, entre ells els germans Cierco, antics màxims accionistes del banc, és que tot ha sigut un muntatge de la policia patriòtica espanyola, perquè en el seu dia ells es van negar a donar certa informació bancària de Jordi Pujol i alguns líders independentistes. "Els governs d’Espanya i Andorra van intentar sabotejar la BPA", denunciaven els Cierco en un comunicat al juny. Per a l’antiga cúpula del banc, en la nota del departament de Tresor dels EUA també hi havia la mà de les clavegueres de l'Estat, que havien donat informació falsa al govern nord-americà –cosa que el Tribunal Constitucional ha descartat per falta de proves– mentre pressionava el govern andorrà per aconseguir la informació bancària que volien. Tot plegat s’ha reforçat, a parer dels acusats, després de la publicació de diverses gravacions del comissari Villarejo parlant de l’anomenada trama andorrana de l’operació Catalunya. 

L’origen de la querella

Amb els acusats de la causa Gao Pin denunciant pressions de l’Estat, el 2020 l’entitat Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra van presentar una querella contra Rajoy i els seus ministres, a la qual es van afegir un dels germans Cierco i també la família Pujol. Ara el rumb de la causa contra la BPA anirà estrictament lligat al camí que recorri aquesta querella, que els jutjats ja han admès a tràmit. De fet, una de les darreres peticions dels processats –verbalitzada aquesta setmana– ha sigut demanar al tribunal que mantingui especial atenció en la comissió d'investigació que ara s’obre al Congrés.