Comença el compte enrere per eliminar el dièsel a les Balears

PalmaEl Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la Llei de canvi climàtic i transició energètica, una normativa que preveu unes illes lliures de combustibles fòssils i proveïdes el 100% amb energies renovables el 2050. La votació de la llei s'ha fet just un dia després que el president de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), José María Marín, fes arribar una carta al president del Parlament, Baltasar Picornell, en què criticava algunes de les mesures, com la prohibició de l'entrada de nous vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025.

La Llei, però, va més enllà de la prohibició del dièsel, també preveu que es prohibeixi l'entrada de nous vehicles de benzina a partir del 2035. Però tant els dièsel com els vehicles de benzina que hagin accedit a les Balears abans del 2025 i el 2035 respectivament podran circular fins al 2050, data prevista per assolir un parc mòbil descarbonitzat al 100%. D'altra banda, les empreses de lloguer estan obligades a incloure de manera progressiva vehicles elèctrics o no contaminants a partir del 2020 fins a arribar al 100% de la flota el 2035.

"Aquesta no és una llei d'aquesta Conselleria, ni d'aquest Govern. És la llei dels ciutadans i ciutadanes d'aquestes Illes, de les seves entitats i de les institucions, per fer-los protagonistes del desafiament més gran al qual ens enfrontam com a societat", ha dit el responsable d'impulsar la norma, el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, durant la tramitació parlamentària. "La llei té tota la cobertura jurídica. Si hi ha algun recurs, la defensarem on faci falta", ha afegit en referència a la carta de la CNMC.

Energies renovables

La Llei de canvi climàtic estableix diverses mesures per generalitzar l'ús de les energies renovables. Els aparcaments nous de més de 1.000 metres quadrats i els que ja hi ha i tenen més de 1.500 metres quadrats estaran obligats a instal·lar plaques solars, per exemple. El mateix passarà amb els edificis de més de 1.000 metres quadrats o en aquells en què es duguin a terme reformes integrals. A més, les edificacions aïllades només es podran subministrar amb energies renovables.

Les centrals energètiques contaminants es tancaran progressivament. La central tèrmica del Murterar, a Mallorca, tancarà els grups 1 i 2 a partir de l'1 de gener de 2020. Els grups 3 i 4 de la central de carbó d'Alcúdia funcionaran amb hores limitades fins que l'arribada del segon cable que connecti les Balears amb la Península permeti el tancament definitiu de les instal·lacions.

Segons assenyala la normativa, tot l'enllumenat públic haurà de ser de baix consum a partir del 2025. D'altra banda, les grans i mitjanes empreses hauran de calcular i registrar la seva petjada de carboni a partir del 2020. El 2025 hauran de presentar i executar plans de reducció. El Consell Balear del Clima, el Comitè d'Experts i l'Institut Balear de l'Energia seran els organismes que es crearan per vetlar el compliment de la llei.

Resposta a les pressions de Competència

El president de la CNMC va enviar dilluns una polèmica carta contra les mesures del Govern per combatre el canvi climàtic. "La prohibició de determinats models de vehicles tindrà un efecte negatiu sobre la competència en múltiples activitats", diu la carta, que posa com a exemples "la venda de vehicles, la distribució de carburants i les activitats de reparació de vehicles", entre d'altres. El president de la CNMC considera en el seu escrit que a la Llei de canvi climàtic balear hi manquen "criteris de prudència i raonabilitat", i critica que tampoc no hi hagi "dades que relacionin l'eficàcia de la prohibició amb una efectiva reducció de la contaminació".

El Partit Popular ha insistit a reclamar la retirada de la llei durant el debat parlamentari, seguint les declaracions d'ahir del seu president, Biel Company. "Diuen que és una llei pionera, però en realitat és una llei suïcida", va afirmar Company. Per contra, els representants dels partits que formen part del govern d'esquerres han criticat durament que la CNMC hagi volgut influir en el procés d'aprovació de la llei. El diputat del PSIB Damià Borràs ha assenyalat durant el debat que la carta de Marín "està fora de joc i de raó". "El president de la CNMC hauria de respectar les regles del joc", ha comentat. A més, Borràs ha recordat que Marín va ser director de Relacions Internacionals de la petroliera CEPSA durant 25 anys.

La diputada de MÉS per Menorca, Patrícia Font, ha considerat que la missiva de José María Marín "mostra el menyspreu a la legitimitat del Parlament" per part de la CNMC. "És una ingerència intolerable que mostra la seva submissió a l'Íbex 35 i les multinacionals". El diputat de Podem Carlos Saura ha lamentat que Marín "hagi volgut influir en una llei en tràmit" i ha acusat els diputats del PP de ser "els majordoms dels 'lobbies' i dels seus portaveus". "Donen a entendre que el mercat està per damunt de tot. Aquesta sí que és una política suïcida", ha sentenciat Saura.

L'exdirector general de Canvi Climàtic del Govern i actual director de l'àrea de renovables de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia del Ministeri de Transició Ecològica, Joan Groizard, ha assistit al debat i la votació de la llei. Groizard s'ha mostrat "sorprès" per l'actitud de la CNMC, més quan la carta va arribar "un dia abans de l'aprovació de la llei". Ha explicat que la normativa "ha passat per tots els tràmits i el període d'exposició pública previ". "S'ha fet feina durant dos anys i no hi ha hagut improvisació", ha comentat.

La CNMC no ha estat l'únic organisme que s'ha posicionat en contra de la Llei de canvi climàtic balear. L'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC) ha lamentat que es doni "