Armengol es refugia a Madrid, però manté el control del PSIB

PalmaPedro Sánchez no repetirà amb Francina Armengol l’estratègia d’encarregar liderar batalles autonòmiques als seus aliats més mediàtics. Després del revés d’enviar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a Andalusia i obtenir el resultat més baix de la història del partit al territori, la presidenta del Congrés quedarà refugiada a Madrid i es lligarà definitivament al futur del PSOE a les generals. A les Illes, la confirmació definitiva que no es tornarà a presentar a les autonòmiques ha suposat un daltabaix intern. Per això, es mantindrà com a secretària general del PSIB, per controlar la seva successió des de l’aparell.

Armengol ha esperat fins al darrer moment per decidir si repetiria com a candidata a les Illes, la qual cosa ha complicat les opcions de la seva substituta. Si supera les primàries, la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, disposarà només de deu mesos per donar-se a conèixer a l’electorat.

Malgrat que la darrera enquesta publicada per Última Hora vaticina una davallada del PSIB de 18 a 14 diputats, el partit nega que això hagi influït en la decisió d’Armengol. Fonts del partit asseguren que ja s’havia pres a principis de 2026. En va deixar algunes pistes: per exemple, va anar reduint progressivament la seva agenda a les Illes. Per contra, la secretària d’Estat fa mesos que ha intensificat les aparicions públiques a les Balears.

Un futur a Madrid

Segons diverses fonts consultades, la passa al costat d’Armengol a les Illes depenia en part del desig de la socialista, però també dels plans de Ferraz. Quin paper reserva el PSOE a la presidenta del Congrés? Armengol ja ha deixat clar que aspira a presentar-se a les eleccions generals. A més, fonts socialistes avancen que podria tornar a ocupar càrrecs de responsabilitat si obtenen un bon resultat a les urnes: “És una de les líders més destacades al cercle de Pedro Sánchez”. Encara que, a les Illes, Armengol acusa el desgast d’haver governat dos mandats, a la resta d’Espanya representa un perfil fresc que dona veu a la perifèria de l’Estat, insisteixen les mateixes veus. Per tant, li auguren un pes important al PSOE.

Però això encara està per veure. Malgrat que Armengol es considera una figura propera a Sánchez, està enfora del seu nucli dur. El punt de partida de la relació de la socialista amb l’actual president va tenir lloc el 2016, durant el traumàtic comitè federal que va apartar Sánchez de la secretaria general del partit. En aquell moment, Armengol li va fer costat i es va mantenir en el “no és no” a deixar via lliure per governar a Mariano Rajoy. Això no obstant, quan la batalla de les primàries de 2017 es va endurir, la socialista va optar per la via intermèdia entre Sánchez i Susana Díaz i va donar suport a la candidatura de Patxi López per liderar el PSOE. Encara que posteriorment es va alinear amb Pedro Sánchez i n’ha estat una aliada fidel, aquell episodi evidencia que no formava part del cercle més estret.

Si el president espanyol la va cridar a presidir el Congrés va ser per estratègia política, en un moment en què necessitava construir una majoria plurinacional. Era “l’única candidata votable” pels seus socis, recorda un diputat sobiranista. “L’ascens d’Armengol és la culminació de 25 anys de trajectòria del Partit Socialista a les Illes en què ha reivindicat una visió plural i federal del país”, assegura un dirigent del PSIB:“Representa un projecte que ja va defensar Francesc Antich i a la fi es reconeix a l’Estat”. Aquesta visió li va obrir les portes del Congrés el 2023. Una de les seves primeres accions des de la presidència de la Cambra va ser aprovar el canvi de reglament perquè s’hi pogués parlar en qualsevol de les llengües cooficials de l’Estat. “Va ser una fita molt important”, destaca la seva mà dreta a les Illes, el portaveu del PSIB al Parlament Iago Negueruela:“Li va donar un elevat grau de coneixement en territoris com Galícia”.

La bicefàlia a les Illes

La principal característica que tant afins com adversaris destaquen d’Armengol és la capacitat d’oratòria: “És un animal polític”, opina Juan Pedro Yllanes, exdiputat de Podem i exconseller de Transició Ecològica sota la presidència d’Armengol (2019-2023): “Tenia una gran habilitat d’entendre la política”. En destaca també la solvència per gestionar les diferències entre els membres de la coalició del Govern. “Per complicat que fos el moment, era molt propera”, afegeix l’exconsellera de Presidència Pilar Costa.

Però l’expresidenta de les Illes –que anteriorment també va presidir el Consell de Mallorca– no hauria arribat fins aquí si no hagués estat també la gran lampista del PSIB. Tot i renunciar a la política institucional de les Balears, mantindrà el seu poder intern i tutelarà l’aterratge de Rosario Sánchez. “Ha dirigit el PSIB amb mà esquerra, però amb mà forta”, asseguren fonts socialistes: “L’ha cohesionat molt i ha desactivat les lluites entre famílies”. Les mateixes veus destaquen que s’ha envoltat de gent que li és “molt fidel”: un exemple d’això és el fet que es conegui el seu seguici més íntim com a ‘els Francinos’. Per tant, el PSIB afronta ara el repte de rellevar un lideratge total. “Darrere Francina no hi ha ningú”, destaquen aquestes mateixes veus, que consideren que la bicefàlia hauria de durar poc: “Hauria de fer una passa enrere, el PSIB s’ha de reconstruir mentre és a l’oposició”.