Apesteguia, sobre la crisi pel català: "Haver arribat fins aquí és la constatació d'un fracàs"
El líder de MÉS celebra la rectificació del Govern amb el requisit lingüístic a la sanitat i critica que des de Salut s'argumentàs que el català és un problema: "No ho toleram perquè és fals"
Palma"No hauríem d'haver arribat mai aquí. Haver-ho fet és la constatació d'un fracàs i no pot tornar a passar". Així s'ha pronunciat aquest dimecres el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, després de conèixer-se la rectificació del Govern amb l'exempció generalitzada del requisit del català en el darrer procés d'estabilització en el sector de la medicina i infermeria. Aquest fet havia causat grans estira-i-arronses entre els socis del Pacte, fins al punt d'amenaçar amb dimissions per part de MÉS a Política Lingüística si no es feia marxa enrere.
Des de la Conselleria de Salut han informat avui que, després d'haver-se comptabilitzat totes les sol·licituds per presentar-se a les places oferides, només a 15 de les 49 categories s'ha constatat un dèficit, per la qual cosa se'ls eximeix del coneixement del català d'acord amb la Llei de capacitació lingüística del 2016.
Com ha apuntat Apesteguia, de les aproximadament 2.200 places inicials deficitàries, finalment la xifra quedarà en unes 200. "No vol dir que qui les ocupi no tingui el nivell requerit de català. S'estableix el procés de formació i acompanyament perquè ho puguin acreditar finalment", ha apuntat. Així, del voltant de les 4.000 places total del procés d'estabilització, unes 3.800 persones hauran d'acreditar el coneixement del català, en cas que no l'hagin demostrat, amb una moratòria de dos anys que preveu el decret 6/2022.
Així i tot, el líder de MÉS ha llançat una crítica a Salut, que aquesta setmana afirmava que el català era un problema per cobrir les places. De fet, des del partit consideraven que era "fer el joc al PP, Ciutadans i Vox". "És fals que el català sigui un problema, per a les 2.200 places amb exempció s'hi han presentat més de 5.000 persones. Per tant, qui ho ha afirmat mentia i ho sabia", ha apuntat. "El requisit està completament justificat, els drets lingüístics i l'atenció sanitària no només no són oposats, sinó que són complementaris", ha afegit.
Apesteguia no ha volgut entrar en el fet que si amb el tancament de la crisi del Pacte hi ha hagut guanyadors i perdedors, sinó que ha considerat que "ha guanyat el conjunt del Govern". A més, ha criticat la presidenta del PP, Marga Prohens, qui ha reiterat al llarg de la setmana que el partit eliminarà el requisit si arriba a governar. El coordinador ecosobiranista ha acusat Prohens de "fer demagògia", i ha destacat que "manté algunes tesis de José Ramón Bauzá que no li fan cap favor".
Reformar la llei
La Llei de capacitació lingüística a la funció pública, aprovada pel Pacte el 2016, és la que inclou per primera vegada el requisit lingüístic, però marca l'exempció del català en aquelles categories de l'Administració on es demostri i es justifiqui el dèficit de places. Apesteguia sosté que, amb vista a un possible tercer Govern d'esquerres, els partits hauran d'acordar una reforma de la llei perquè "és excessivament poc concreta". "El compliment de l'esperit de la llei hauria de ser que es convocassin totes les places amb el requisit, i en cas que quedassin especialitats sense cobrir, s'hi aplicàs l'exempció. Serà un compromís personal", ha apuntat.
Així, es preveu que l'Obra Cultural Balear (OCB), que, com el sindicat STEI, havia presentat un recurs de reposició contra el procés d'estabilització, no portarà finalment el Govern als jutjats, ja que els seus recursos s'han estimat de manera parcial.