Judicialització del Procés
Política 11/10/2022

Antonio Baños, condemnat a quatre mesos de presó per no respondre a Vox

El jutjat de Madrid, molt crític amb l'exdiputat cupaire en la sentència, adopta una pena més greu que la del Suprem contra Reguant

3 min
L’exdiputat de la CUP Antonio Baños sortint ahir del jutjat penal de Madrid.

MadridEl jutjat penal de Madrid ha condemnat a quatre mesos de presó i inhabilitació l'exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños per no respondre a Vox quan va declarar com a testimoni al judici del Procés. El tribunal adopta així el criteri de la Fiscalia i imposa una pena més greu que la que el Tribunal Suprem va imposar pels mateixos fets a la diputada anticapitalista Eulàlia Reguant, sobre la qual només ha recaigut una multa de 13.500 euros. La jutge Hortensia de Oro-Pulido Sanz no estalvia adjectius en la seva breu sentència contra Baños –vuit pàgines–, a qui acusa d'adoptar una actitud de "franca rebel·lia" per la "recalcitrant i obstinada decisió" de no respondre les preguntes de l'extrema dreta.

El fet que la condemna a Reguant sigui menor s'explica per una raó fonamental: la inhabilitació de l'actual diputada al Parlament –una pena que el Suprem va considerar desproporcionada– hauria pogut comportar la pèrdua de l'escó i una afectació dels drets polítics superior a la de Baños, que no ocupa cap càrrec de representació ciutadana. L'exdiputat pot ara recórrer en apel·lació a l'Audiència Provincial de Madrid, després al Suprem i, en última instància, al Tribunal Constitucional. En cas que es confirmés la condemna, no hauria d'ingressar a presó perquè la pena és inferior a dos anys.

Pel que fa als fets, a diferència de l'ara diputada, el cas de Baños va estar marcat per l'oferiment de respondre a l'acusació popular a través del president de la sala, Manuel Marchena, que reproduïa literalment les preguntes que feia l'advocat Javier Ortega Smith. Baños va arribar a contestar-ne dues. La jutge que ara el condemna qualifica aquesta solució d'"artificiosa" i relata com l'exdiputat cupaire va aturar un moment l'interrogatori per preguntar a Marchena si estava contestant a Vox o a ell. "El testimoni sembla burlar-se del tribunal exigint en un to jocós que se li aclareixi un aspecte que és meridià i que qualsevol persona amb una mínima capacitat, que es presumeix en l'inculpat, hauria entès", escriu De Oro-Pulido en la sentència, on titlla "d'inqualificable befa" aquest episodi.

La jutge no s'esmerça gaire en contrarestar els arguments de defensa de Baños, com el de la llibertat ideològica: "Resulta sorprenent, fins i tot frívol, que s'al·ludeixin motius polítics o ideològics per negar-se a respondre a qui és part en un procediment judicial quan la llibertat ideològica és un dret fonamental reconegut a tothom –no només a qui decideix l'acusat– en l'article 16 de la Constitució". La principal controvèrsia està en per què la jutge opta per castigar la desobediència greu amb presó i inhabilitació en lloc de multa, com va fer el Suprem amb Reguant. De Oro-Pulido té clars tres motius.

El primer és que considera que no respondre a Vox vulnerava el dret de defensa, reconegut en l'article 24 de la Constitució, entenent que es privava l'acusació popular de la proposta de testimonis durant el judici. En segon lloc, subratlla que la desobediència es va produir ni més ni menys que al Suprem, el més alt tribunal, i en un procediment que es podia seguir per televisió cada dia. "És patent que l'acusat ho sabia, com també coneixia la transcendència d'una conducta com la que va desplegar al mantenir, com a mínim davant tota una nació, la seva desobediència davant el Tribunal Suprem", diu. A més, afegeix com a tercera raó el fet que després de pagar una multa coercitiva de 2.500 euros es va oferir a Baños l'oportunitat de tornar a declarar contestant a totes les parts, cosa que va rebutjar.

La negativa a parlar en català

El judici a Baños, que es va celebrar el 29 de setembre, va estar marcat per la prohibició de parlar en català. El tribunal va al·legar que a la Comunitat de Madrid Baños havia de declarar en castellà i, com que l'acusat s'hi va negar, no hi va haver interrogatori. En la sentència, De Oro-Pulido fa una mínima menció a aquest incident: "La prova documental no ha sigut contradita per cap altra prova, tampoc per la declaració de l'acusat, que es va negar a declarar en castellà tot i ser informat per la jutge que d'acord amb la llei orgànica del poder judicial (art. 231) si decidia declarar ho havia de fer en aquesta llengua, única oficial de l'estat espanyol i, òbviament, de la Comunitat de Madrid".

stats