Què volen dir PP i Vox al País Valencià? El traductor del pacte amb l'extrema dreta

MadridSovint la literalitat d'un acord polític intenta dissimular o directament emmascarar el que hi ha al darrere, sobretot quan es tracta de l'extrema dreta, especialista a fer servir el llenguatge d'una determinada manera per crear marcs conceptuals concrets. En el cas del pacte PP-Vox al País Valencià, molts dels punts necessiten una explicació més aprofundida perquè estan escrits de manera que ningú els pugui discutir, com si fossin coses de simple sentit comú, però no és ben bé així. A continuació detallem què s'amaga rere els principals punts d'un acord que no té només una dimensió estrictament valenciana, sinó que aspira a dibuixar el terreny de joc d'un futur executiu PP-Vox a l'estat espanyol.

Aquest punt marca quin és el principal eix ideològic de l'executiu. Això vol dir a la pràctica que es combatrà qualsevol forma de dissidència política des de les institucions a l'estil del que fan governs autoritaris com el de Viktor Orbán a Hongria. L'independentisme no es considera una ideologia legítima ni acceptable en democràcia.

"Llibertat de memòria" en aquest context significa llibertat per defensar i enaltir la dictadura del general Franco, així com el fre a totes les iniciatives que busquen dignificar les víctimes del règim, com ara l'obertura de fosses o els canvis en el nomenclàtor. És l'antesala de la derogació de la llei de memòria democràtica aprovada pel govern de Pedro Sánchez.

L'agitació d'una suposada voluntat assimilacionista per part de Catalunya cap al País Valencià ha estat històricament una de les banderes de la dreta valenciana, i d'aquí també els atacs a la unitat de la llengua. La principal entitat a la qual retiraran les subvencions és Acció Cultural del País Valencià, promotora dels Premis Octubre de literatura i fundada per l'històric activista Eliseu Climent, autèntica bèstia negra dels ultres valencians. Caldrà veure si la restricció s'amplia a altres entitats com Escola Valenciana.

Aquest punt significa que s'intentaran eludir totes les restriccions que impedeixen l'explotació econòmica d'un territori protegit, per exemple, en el cas dels parcs naturals. Vox defensa també pràctiques com el fracking, és a dir, treure gas del subsol a través d'explosions, una pràctica prohibida per la UE perquè és contrària a la descarbonització.

A la pràctica es refereix a la defensa del lobi de la caça i de les festes dels bous al carrer contra les iniciatives dels col·lectius animalistes o qualsevol legislació que limiti el maltractament animal. Aquesta és una de les banderes més potents que té Vox en un territori on tant la caça com els bous al carrer estan molt arrelats.

El proteccionisme econòmic és un dels eixos de l'extrema dreta a tot el món, i en aquest cas se centra en un sector molt fràgil, el primari, que després d'haver-se beneficiat durant dècades d'exportar a fora, ara veu com productes del Marroc o Sud-àfrica li mengen terreny. És important aquest punt, perquè serveix a la ultradreta per inocular el seu euroescepticisme en l'electorat, fent-li creure que Brussel·les va en contra dels petits productors i que fora de la UE al camp espanyol li aniria millor.

Aquest punt, juntament amb l'anterior, en què es defensen els transvasaments, va en contra de tota l'evidència científica que adverteix que en un context de sequera permanent provocada pel canvi climàtic ja no es poden explotar més els recursos hídrics sense posar en perill els ecosistemes. L'extrema dreta nega el canvi climàtic i, per tant, considera que no hi ha d'haver restriccions a l'explotació de l'aigua dels rius i els aqüífers. Aquest és un discurs molt popular entre els agricultors de zones com Alacant o Múrcia, que reguen gràcies al transvasament del Tajo al Segura, i que han multiplicat les hectàrees de regadiu, i per tant els beneficis econòmics, en les darreres dècades. L'extrema dreta denuncia a tot el món que el canvi climàtic és una fal·làcia de les elits per fer negoci i impedir el desenvolupament econòmic de les zones rurals.

Vox ha defensat obertament el tancament de les televisions autonòmiques, però en aquest cas aspira a asfixiar À Punt per la via econòmica deixant entreveure que els recursos que consumeix no són "racionals", i amb una clara intervenció ideològica dels seus continguts, subratllant que fins ara no respectava la "pluralitat de la societat valenciana" ni es respectaven els "valors constitucionals". A la pràctica això vol dir que s'expulsaran tots els tertulians no afins al nou govern (com a mínim els nacionalistes valencians) i es prohibirà qualsevol contingut mínimament crític o que se surti del seu control ideològic. Caldrà veure si també introdueixen més castellà en la programació.

Aquest punt, dirigit especialment a Catalunya, anticipa l'ofensiva contra la immersió que posarà en marxa un futur govern de PP-Vox a l'Estat. En el cas valencià significa d'entrada fer-se enrere en el model impulsat pel govern del Botànic, que marcava que a tot arreu hi havia d'haver com a mínim un 25% de classes en castellà, un 25% en valencià, un 10% en anglès i el 40% restant el decidia cada centre. Es tracta, paradoxalment, d'un model inspirat en el que aplicava Feijóo a Galícia. L'aplicació pura de la llibertat d'elecció de llengua és inviable perquè l'experiència demostra que no es poden garantir, per manca de professorat i aules, dues línies separades en tot el territori i en totes les escoles. Per tant, és una incògnita ara mateix com es portarà a terme aquest compromís. El que sí que és evident és que es posarà fre a l'increment d'ensenyament en valencià dissenyat per l'anterior govern.

Aquest punt fa referència al famós "pin parental", és a dir, reivindica el dret dels pares a impedir que els seus fills rebin educació sexual o de qualsevol altre tipus que considerin que va en contra dels seus valors.

L'estigmatització de l'escola pública com un lloc on es renta el cervell dels nens i se'ls transmet una ideologia esquerrana és un dels mantres de l'extrema dreta arreu. Aquí s'anticipa una cacera de bruixes entre la comunitat educativa i es busca crear un clima de por entre els mestres perquè cap s'atreveixi a proposar qüestions polèmiques a classe (per exemple la unitat de la llengua catalana o el franquisme), ja que es promou la delació a la inspecció educativa. En el fons el que es busca és un retorn a l'escola franquista i a l'adoctrinament religiós per la via de l'afebliment de l'escola pública i el reforçament de la concertada.

Sense dir-ho obertament, s'insinua que les ajudes socials ara mateix van a parar gairebé totes als immigrants i que, per tant, cal canviar la normativa perquè els autòctons tinguin prioritat. És el clàssic lema de "primer els de casa" que l'extrema dreta xenòfoba fa servir a tot arreu.

Com ja va fer a Castella i Lleó, el PP ha transigit en l'ús de l'expressió "violència intrafamiliar" en lloc de "violència masclista" o "de gènere". No es tracta d'una decisió trivial. L'extrema dreta nega que existeixi una violència estructural cap a les dones producte del masclisme històric i, per tant, considera discriminatòria cap als homes la legislació que castiga especialment la violència de gènere. Segons l'INE, l'any 2022 a Espanya hi va haver 32.644 casos registrats de dones víctimes de violència de gènere, mentre que 3.200 homes es van declarar víctimes de violència domèstica (que no vol dir que fossin agredits per dones). Vox també està en contra de totes les mesures de discriminació positiva que busquen augmentar el nombre de dones en llocs de responsabilitat i també nega fenòmens com la bretxa salarial de gènere.

La qüestió de les ocupacions ha estat un dels temes estrella de l'extrema dreta en campanya i a València ho capitalitza creant aquesta oficina (de la qual s'haurà de veure l'impacte real i els casos que acaba atenent). La realitat és que quan s'ocupa un habitatge que és primera o segona residència (només un 2% del total), la policia actua de forma immediata. A Catalunya, segons Interior, el 98% de les ocupacions es produeixen en habitatges buits, que no són ni primera ni segona residència de ningú, i que sovint pertanyen a grans tenidors o als bancs. Tot i això, l'extrema dreta fa córrer fake news segons les quals si marxes de casa te la poden ocupar. Al darrere també hi ha un gran negoci d'alarmes i de seguretat privada que viu d'aquesta por a les ocupacions.

L'única menció a la immigració en tot el document és per fer referència a la immigració il·legal i per advertir que es retiraran les ajudes a totes les entitats que ajudin els sensepapers, ja que se les considerarà part d'aquestes "màfies" que denuncien. Es tracta d'una política que ja va posar en marxa Matteo Salvini a Itàlia i que va servir, entre altres coses, per perseguir penalment Open Arms. Del que es tracta és de convertir en sospitosos tots els immigrants i aquells que els ajuden. De fet, ajudar-los pot acabar sent delicte.

Aquest punt, juntament amb el 49, on es proclama un suport absolut a la policia, és un altre dels grans clàssics de la dreta i l'extrema dreta: la suposada inseguretat i la necessitat d'invertir més en policia. En aquest cas, però, la Generalitat Valenciana no compta amb una policia pròpia comparable amb els Mossos d'Esquadra catalans, però del que es tracta és de definir un programa ideològic que després es pugui aplicar a la resta de l'Estat.