Ambient de precampanya amb la carta d’avançar eleccions a la màniga
Prohens vol esgotar el seu mandat encara que sigui sense pressupostos, però els resultats d’altres barons del PP poden canviar aquesta intenció
PalmaEl tercer any de mandat de Marga Prohens serà de precampanya. Desembre ja ha marcat el to del 2026 amb les eleccions a Extremadura, per un costat, i el congrés de MÉS per Mallorca per l’altre, perquè l’oposició també es prepara per als comicis del 2027. La presidenta ha descartat per ara la possibilitat d’avançar eleccions a les Illes, malgrat les tensions amb els socis de Vox. Però aquest escenari pot canviar en funció dels resultats de les eleccions d’Aragó i Andalusia, que serviran per comprovar quines són les opcions del PP. També dependrà de les necessitats del líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, que cerca el moment propici per posar fi al ‘sanchisme’ i compta amb els barons populars com a arma.
Els resultats a Extremadura han refermat la intenció del Govern d’esgotar la legislatura, encara que sigui amb els pressupostos prorrogats. Tot i que la popular María Guardiola va escombrar el PSOE i el PP va ser primera força, la millora contundent de Vox, que va sumar 40.000 paperetes més que fa dos anys, desincentiva les eleccions anticipades a les Illes. Per més que l’esquerra estigui debilitada, tot indica que Prohens no podria desempallegar-se de l’extrema dreta, que ha marcat el pols de la legislatura i continua disparada a les enquestes. Sigui com sigui, Extremadura ha estat el tret de sortida dels comicis autonòmics del primer trimestre del 2026 a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia.
“A totes les comunitats governades pel PP hi ha un debat sobre si s’avancen eleccions o no”, diu el politòleg Guillermo Bezzina. “La paraula per al 2026 a les Illes serà ‘inestabilitat’”, continua. “Extremadura va un costat, Andalusia, Galícia, Madrid també van pel seu. Això marca un calendari molt dispar”. Per ara, Bezzina no veu possible un avançament dels comicis a les Balears. “Continuarem amb aquesta inestabilitat, amb aquest Govern en solitari, al qual cada vegada li serà més difícil tirar endavant la seva agenda”. En aquest sentit, destaca que la demoscòpia situa Vox “en un moment molt dolç”, mentre que recepta a l’esquerra “un rearmament ideològic” per fer-hi front. En referència al PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, considera que fa dos anys que estan en una “travessa en el desert”, amb manca de candidatures potents. “Han d’intentar arribar a eleccions amb un mínim nivell de competència”, remarca. El clima, conclou, serà de campanya preelectoral, “com ho ha estat des del minut u de la legislatura”.
La correlació del PP i Vox, clau
Per la seva banda, el politòleg Julián Claramunt creu que “tot el que pugui passar el 2026, siguin avançaments electorals o acords, vindrà marcat per un element clau, que és la correlació de forces entre el PP i Vox”. “Si Vox va obtenint grans resultats i el PP no aconsegueix majories absolutes, el primer tindrà més motius per confrontar amb Prohens, i ella haurà de valorar si prem o no el botó de convocar eleccions”, argumenta. Per tant, tot dependrà de “la lectura que la presidenta faci de la força de Vox”. En aquest sentit, pot optar per mantenir-se al Govern i “desgastar Vox”, o bé convocar els comicis per tallar el seu creixement a les urnes si detecta que cada vegada li menja més terreny a les enquestes. “Si Vox ha olorat sang i va a totes bandes a fer-li mal pot forçar a una decisió, mentre que, si el PP aconsegueix aguantar bé els comicis autonòmics i fins i tot recuperar terreny a les enquestes, prendrà la contrària”, conclou.
“Prohens aguantarà”
L’analista polític Toni Fornés vaticina que “Prohens aguantarà”, malgrat els vents d’avançament electoral que arriben des de la Península. “Els seus pressupostos, encara que prorrogats, són relativament recents, i han aprovat diverses lleis en un context de crisi i incertesa”, continua. En el darrer ple de l’any, l’Executiu va aconseguir el suport de Vox al Decret llei d’acceleració de projectes, que permetrà la importació de residus des d’Eivissa. “Malgrat el distanciament amb Vox, no sembla que hi hagi un risc tan gran de bloqueig, sempre que no hi hagi un avançament de les eleccions espanyoles. Això sí que podria incrementar la polarització”, comenta.
Fornés s’atura en el concepte de ‘polarització’ –procés en què l’opinió pública tendeix a dividir-se en extrems ideològics oposats. A parer seu, això és el que condiciona i “contamina el debat polític”. “Provocarà que el pròxim mig any tinguem cada parell de diumenges una convocatòria electoral, en què les forces extremistes guanyaran força”, diu. “La gran pregunta per al 2026 és aquesta: on ens durà la polarització?”. En aquest sentit, l’escenari illenc està trenat, també, amb l’internacional. Especialment amb l’evolució de la situació del president dels Estats Units, Donald Trump, que el 2026 s’enfrontarà a les eleccions de mig mandat. “La seva influència ha donat força als partits extremistes arreu del món”, remarca.
Pel que fa a Espanya, adverteix que “la coalició del govern espanyol està debilitada i s’enfronta a la inestabilitat parlamentària”. “A mesura que van apareixent eleccions autonòmiques al calendari, es veurà més enfrontada al PP i Vox”. Aquest paisatge afavoreix que els membres de la coalició i els partits que donen estabilitat al president Pedro Sánchez tinguin cada vegada “més incentius per diferenciar-se dels seus rivals electorals”. Això, adverteix, es comença a percebre i pot anar en augment.
