Les agrupacions locals governen en un de cada tres municipis de les Illes
En les darreres eleccions, l'11% del vot municipal va ser per a aquests partits que es formen o bé per defensar els interessos d'un nucli de població menor o per deslligar-se d'una ideologia concreta
Les agrupacions independents governen en un de cada tres ajuntaments de les Balears (23) i d’aquests, en gairebé la meitat, han tingut la batlia en aquesta darrera legislatura. Binissalem, Bunyola, Deià, Ferreries, Formentera, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Pollença, Valldemossa i Vilafranca de Bonany tenen batles de grups locals, formacions independents que no s’identifiquen totalment amb cap marca estatal ni autonòmica i que –en aquests municipis– han resultat claus per formar govern.
“Som un grup de gent que tenim idees similars i volem fer feina pel poble, però que no ens sentim part de cap partit en concret”. Així explica Tomeu Cifre, el cap de Tots per Pollença, quin és el bessó d’aquesta formació, que va ser la més votada del municipi pollencí en les eleccions del 2019. Sumaren més del 30% dels vots i, encara que pactaren amb tres partits més, tingueren la batlia durant els tres primers anys de mandat. “Presentar-se sense marca sí que afavoreix, perquè la política municipal ha de defugir grans consignes i ser més propera”, puntualitza Cifre. El pollencí també destaca la facilitat que dona aquesta fórmula a l’hora d’arribar a acords amb altres partits i també d’incorporar gent a la llista: “No tenir una ideologia totalment marcada ens ha permès pactar més i afegir molta gent nova al projecte”.
En aquest sentit, Pollença és un dels exemples més representatius on convergeixen les diferents fórmules per presentar-se a unes eleccions sortint de la proposta dels partits majoritaris. “Ho té gairebé tot. És un dels casos més paradigmàtics”, explica el politòleg Julià Claramunt. Curiosament, l’actual batle de Pollença, Andrés Nevado, és del partit també independent Unió Mollera Pollencina (UMP), que en aquest cas va néixer per reivindicar les necessitats del nucli de població costaner, el Moll, que se sentia discriminat respecte de la ‘capital’. En són també exemples els Independents de Porto Cristo, deManacor, o l’Agrupació Social Independent (ASI), de Llucmajor, que igualment nasqueren per ‘posar damunt la taula’ la realitat de zones de població amb menys habitants. “No és el mateix viure a les urbanitzacions que al centre històric”, reconeix el cap d’ASI, Guillem Roig.
No obstant això, ja sigui per defugir una ideologia concreta o per donar visibilitat als nuclis menors, el factor comú d’aquestes agrupacions és la proximitat. “Allò que se cerca amb aquestes fórmules és sumar gent que considera que l’àmbit municipal té lògiques diferents, especialment als pobles més petits. Cerquen la proximitat”, puntualitza el politòleg.
Els casos de Menorca i Eivissa
Les situacions a Menorca i a Eivissa són antagòniques entre elles. En el cas de Més per Menorca, als municipis es presenten donant suport a les llistes d’electors de cada indret. És a dir, els seus membres s’incorporen a aquestes agrupacions com a estratègia per sumar integrants i també vots. “Fer llistes pròpies fragmentaria el moviment social que hi ha de base en cada municipi i la clau d’aquesta política local és, més enllà de la ideoleogia, donar resposta d’una manera efectiva a les necessitats dels ciutadans”, considera el membre de Més per Menorca i conseller insulsar de Cultura, Miquel Àngel Maria. Amb aquesta fórmula el partit ha aconseguit entrar en els governs de tres ajuntaments dels sis on es presenten. Maria ha avançat que miren les pròximes eleccions amb els mateixos ulls:“El 28-M farem el mateix perquè creim que aquesta és la manera de sumar”.
En el cas d’Eivissa, tot el contrari: no hi ha cap ajuntament on governi un partit independent. El PSOE i el PP tenen monopolitzats els governs municipals. Tres dels cinc consistoris eivissencs tenen batles populars, mentre que a la capital i a Sant Josep els socialistes governen en coalició amb Unides Podem. “L’esquerra renuncia a les sigles més fàcilment que no la dreta, ja que el PP i El Pi han tingut molta implamtació en l’àmbit municipal i per això creuen que la marca els suma”, explica Claramunt referint-se al cas d’Eivissa. De fet, segons el politòleg, només 4 dels prop de 50 partits independents que hi ha a les Illes tenen una tendència a la dreta, com per exemple l’històric Grup Independent de Valldemossa (GIV), que el 2019 aconseguí revalidar la majoria absoluta, passant per damunt del PP, que havia dominat i governat en diversos mandats anteriors. “L’esquerra s’ha hagut d’entendre entre ella, per intentar guanyar, i s’ha vist obligada a pactar o abandonar les sigles”, explica el politòleg.
Exemple d’això són Lluís Apesteguia i Jaume Alzamora, que el 2019 als seus municipis (Deià i Artà) es presentaren en partits independents i ara són alts càrrecs del Govern per MÉS. “És una bona pràctica democràtica, perquè s’entén que la política és diferent a cada nivell”, considera el politòleg. Claramunt explica que hi ha persones que, per exemple, voten un partit d’esquerres a les eleccions autonòmiques, mentre que al seu poble trien el candidat local, tot i que tingui valors més conservadors: “Als pobles molta gent vota en funció del candidat i, si li cau bé, li dona suport. Estic segur que a Pollença hi ha gent que ha votat Unió Mollera i a les autonòmiques, Podem”, sentencia.
