El Parlament aprova no reconèixer la "legitimitat" de la sentència i mantenir "la confiança" en Torra com a president

Lamenta que la Fiscalia "actuï amb interessos polítics" i no amb "principis de legalitat"

N. ORRIOLS / A. MASCARÓ / M. TORO

A part de pactar la transició fins a les noves eleccions, JxCat i Esquerra van acordar també, com a resposta a la inhabilitació del president, Quim Torra, que hi hagués un ple per denunciar l'actuació de l'Estat. Aquesta denúncia ha arribat aquest dimecres en forma de proposta de resolució en què els dos socis de govern han declarat que mantenen "la confiança en Quim Torra com a president" malgrat la inhabilitació i que no reconeixen la "legitimitat" de la sentència del Tribunal Suprem. El Parlament ha aprovat la iniciativa aquesta tarda. També ha tirat endavant una proposta de la CUP, crítica amb el mateix Govern: els cupaires denuncien la "seva falta de resposta antirepressiva" davant la inhabilitació.  

"El Parlament manté la confiança en el molt honorable Quim Torra com a president de la Generalitat un cop s'ha produït la sentència d'inhabilitació del Tribunal Suprem"

La proposta dels dos grups independentistes aprovada a l'hemicicle considera la inhabilitació de Torra "un cop" a les institucions catalanes per part de la justícia, que "actua a favor de la unitat d'Espanya" i no dels "drets i la llibertat". És, segons la seva opinió, un "atac més" que s'emmarca en una "causa general" contra l'independentisme. 

Després del cas de Torra, JxCat i Esquerra lamenten l'actuació de la Fiscalia "amb independència del color polític" del govern espanyol –un dard a l'executiu del PSOE i Podem–, ja que creuen que actua per "interessos polítics" i no d'acord amb els "principis de legalitat i imparcialitat".  En aquest sentit, constaten que si no es reconeix el dret d'autodeterminació de Catalunya el conflicte polític amb Espanya seguirà. 

Denúncia internacional

La resolució dels socis de govern també abona les tesis de defensa del 131è president davant el Tribunal Suprem, afirmant que la Junta Electoral Central no tenia la "competència" per donar ordres a la presidència de la Generalitat i que, a més, els seus membres estaven mancats d'imparcialitat i "connectats" amb Cs, que és qui va iniciar la demanda contra el llaç groc. 

És per això que els dos socis de govern s'emplacen a "iniciar una denúncia" a escala internacional per explicar la situació, la qual defineixen com a "desproporcionada" i "d'abús de poder". 

Crítica al Govern

El ple també ha aprovat una proposta de resolució de la CUP que denuncia, entre altres coses, la "falta de resposta antirepressiva" a la inhabilitació per part del govern de la Generalitat. "No hem volgut presentar una proposta de resolució conjunta amb JxCat i ERC –ha explicat la diputada Natàlia Sànchez– perquè l'acord a què han arribat entoma la inhabilitació com un tràmit administratiu". El text ha tirat endavant amb 69 vots a favor, 8 en contra i cap abstenció.  

En canvi, ha rebutjat un text dels comuns que demanava convocar eleccions amb la "major celeritat". També sol·licitaven que la cambra afirmés que la renúncia del president inhabilitat Quim Torra a convocar eleccions abans de la sentència del Tribunal Suprem, amb "interessos partidistes", és "una greu irresponsabilitat". La iniciativa només ha rebut 8 vots a favor. 

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF