LLENGUA

MÉS salva el decret del català a la sanitat

El Govern no es planteja “de moment” convocar oposicions amb una fórmula que rebaixi el requisit

Tensió entre els socis del Govern pel requisit del català a la sanitat pública balear. El posicionament i la pressió de MÉS per Mallorca va fer que el PSIB rectificàs la seva intenció de retirar el decret del català a la sanitat i regular les oposicions mitjançant una ordre.

Durant les primeres hores d’ahir al matí, MÉS per Mallorca reaccionava a la notícia: consideraven les intencions dels socialistes una “ruptura dels acords” i feien saber a l’ARA Balears que convocarien la seva executiva d’urgència si confirmaven la intenció dels socialistes de rebaixar el requisit del català a la sanitat.

Amb aquestes declaracions, que després matisarien relativitzant la gravetat de l’assumpte i emfatitzant que no farien res fins a saber els acords del Consell de Govern, els ecosobiranistes translladaven la seva pressió al PSIB per mantenir el decret.

Durant tot el matí, els socialistes i els seus socis de MÉS varen estar reunits en Consell de Govern al Consolat de Mar. Al migdia, la portaveu del Govern, la socialista Pilar Costa, va comparèixer per anunciar els acords presos per l’Executiu i es va pronunciar definitivament sobre el tema.

“El Govern treballa en el contingut del decret”. Aquesta és l’expressió que va fer servir la portaveu per desmentir que els socialistes tinguessin la intenció de substituir-lo per una ordre de convocatòria d’oposicions que pogués rebaixar el requisit del català per als professionals.

Costa va insistir que el Govern cerca “un decret que tingui el màxim consens polític i social” i, “de moment”, no descarta que la norma tiri endavant. Això sí, va admetre que l’esborrany de decret que va passar per la mesa sectorial de sanitat no té aquest consens i que s’està treballant per modificar-lo. Tanmateix, la portaveu de l’Executiu no va descartar la possibilitat que s’opti per renunciar al decret i substituir-lo per ordres o instruccions que permetin convocar oposicions amb uns requeriments diferents.

Un decret polèmic

El decret del català a la sanitat ha estat un tema polèmic al llarg de la darrera part de la legislatura. La Llei de funció pública modificada pel Pacte de govern va tornar a fer obligatori el coneixement de la llengua pròpia per treballar a l’administració pública després que el Govern de José Ramón Bauzá la convertís en només un mèrit. Els partits, però, varen preveure que la implantació d’aquesta obligatorietat fos més lenta i progressiva a la santiat i que existís un decret per regular-ho. El Govern té previst cobrir 3.876 places a la sanitat en tres anys i la convocatòria d’oposicions ja es va ajornar el 2017. Per això, tot i que no existeixen terminis, l’aprovació definitiva del decret i la convocatòria d’oposicions són urgents.

El Partit Popular i Ciutadans han expressat idees molt bel·ligerants contra el decret, que la portaveu dels conservadors al Parlament, Margalida Prohens, anomena “l’armengolada”. Podem i El Pi, en canvi, expressen posicions més properes al Govern. La secretària general del partit morat, Mae de la Concha, va dir ahir que “l’atenció sanitària ha d’estar per davant de tot” i va manifestar que no creia que fos tan difícil arribar a un acord, ja fos canviant el tipus d’examen o el temps requerit per acreditar certs nivells de coneixement. El secretari general d’El Pi, Josep Melià, creu que “el coneixement de les dues llengües oficials ha de ser un requisit”, però entén que s’ha de “flexibilitzar el règim” en què els professionals adquireixen i acrediten el coneixement de la llengua.

Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, creu imprescindible que les oposicions es regulin mitjançant un decret i recorda que no considerar el coneixement del català com un requisit seria “incomplir la llei”.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF