POLÍTICA

Les Illes Balears polvoritzen els rècords d’abstenció als comicis de 2019

La participació ha caigut 7 punts en les darreres eleccions generals, malgrat que encara està per sobre de la registrada en les eleccions autonòmiques i municipals
Les Illes Balears polvoritzen els rècords d’abstenció als comicis de 2019

Les Illes Balears han batut els rècords d’abstenció en les eleccions del 2019: un 41,29% en les darreres generals; un 46,7% en les autonòmiques; un 45% en les municipals i un 41,38% en el cas dels consells insulars. Mai no s’havien assolit xifres tan altes en cap de les institucions. La participació només ha augmentat en les eleccions europees: l’abstenció del 64,40% del 2014 ha baixat 18 punts i va quedar en el 46,38% en la cita electoral del 26 de maig.

En el cas de les eleccions estatals, la repetició electoral ha passat factura, perquè l’abstenció s’ha incrementat quasi 7 punts des del 34,63% de l’abril fins al 41,29% del novembre. “Era previsible, però ha estat més intensa del que s’esperava, perquè hi havia part de l’abstenció que s’amagava com a vot no decidit en les enquestes. El que està clar és que la gent estava enfadada per la manca d’acord per formar govern”, assenyala el sociòleg Antoni Tarabini. De fet, la participació havia augmentat 5 punts en les anteriors generals d’abril, ja que el juny del 2016 l’abstenció va ser del 39,27%, la xifra més alta a les Balears fins que aquest rècord ha caigut enguany.

Segons el politòleg Pedro Riera, el fet que les Balears hagin batut el rècord d’abstenció en unes eleccions estatals no es desmarca de la resta de comunitats. “No és tan cridaner, si es pensa que han estat unes eleccions d’augment del comportament abstencionista a l’Estat pel cansament que ha generat la repetició electoral”, apunta.

Com s’explica llavors que hi hagi hagut encara més abstenció a les autonòmiques i municipals, on no s’ha produït cap repetició dels comicis? “Una de les principals causes que s’atribueixen a una abstenció més gran en unes eleccions autonòmiques és que són considerades de segon ordre”, explica el politòleg Eli Gallardo. “La gent encara percep que són menys importants que les generals, malgrat que el procés de descentralització de l’Estat ha fet que siguin cada vegada més decisives”, indica per part seva Pedro Riera, en referència a les competències assolides pels governs autonòmics, com Salut i Educació. Aquest és el mateix diagnòstic del també politòleg Biel Payeras, que creu que els ciutadans no tenen consciència que hi ha coses importants que “es decideixen lluny de Madrid”.

Pel que fa a les causes de l’abstenció, Payeras considera que cal una explicació multifactorial d’aquest fet, que és molt complex. “Hi ha una relació directa entre la cohesió social i la participació política: com més cohesionada està una societat, menys abstenció hi ha”, comenta.

L’elevat índex de desigualtat social de les Balears i l’alt percentatge de residents que han nascut fora de les Illes “provoquen que falli precisament la cohesió social” i que “la gent no tingui un sentiment de pertinença a un col·lectiu ni se senti cridada a acudir a les urnes”, afegeix.

La taxa d’abstenció a les Balears es va mantenir semblant a la resta de l’Estat fins a les eleccions de l’any 1986, quan va ser 4,5 punts superior (36,46% a les Illes i 29,51% de mitjana estatal). Des de llavors, la diferència no ha estat mai menor als 4 punts. La diferència més gran es va produir als comicis de l’any 2011: a les Illes es varen abstenir un 39,04% dels ciutadans, mentre que la mitjana estatal va ser d’un 31,06%.

“L’abstenció ha perjudicat tradicionalment l’esquerra, però en les eleccions del proppassat 10 de novembre ha estat més equilibrada”, explica Gallardo. Segons el politòleg, un dels factors d’equilibri ha estat “la fragmentació de la dreta”. En aquest bloc ideològic, “hi ha hagut gent de l’àrea metropolitana de Palma que ha decidit fer vot útil a favor de Vox”, mentre que a l’esquerra el vot útil s’ha centrat a frenar el partit d’extrema dreta.

Els politòlegs consultats per l’ARA Balears inclouen l’absència d’El Pi en les darreres eleccions generals com un factor més a tenir en compte. “No només no s’hi ha presentat, sinó que no ha demanat el vot per a cap altre partit, i parlam d’entre 10.000 i 15.000 votants”, assenyala Gallardo. “Potser part de la gent que va triar el Pi en les darreres eleccions va canviar de partit, però una altra part important va optar per quedar a casa”, diu Pedro Riera.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF