POLÍTICA

El Govern s’oposa a transferir les competències d’aigua als consells

Medi Ambient ho veu inviable amb els actuals mitjans, però Eivissa i Menorca volen assolir-ne la gestió

El Govern balear s’oposa a transferir les competències de gestió d’aigua als consells insulars, malgrat els requeriments que fan els de Menorca i Eivissa -en canvi, aquesta no ha estat una reivindicació en el cas del Consell de Mallorca, encara que aquesta institució sí que està oberta a una major participació. Els arguments que aporta l’Executiu per mantenir una gestió centralitzada són múltiples i van des de la manca de recursos humans i tècnics al fet que un traspàs de competències no està inclòs en els acords de Bellver, que possibilitaren un nou pacte de govern després de les eleccions del passat mes de maig.

La Conselleria de Medi Ambient assenyala que un traspàs de competències implicaria l’anul·lació de l’actual demarcació hidrogràfica de les Illes Balears i la designació d’una per a cada illa, les quals s’haurien d’aprovar per reial decret estatal. L’organització de l’administració hidràulica s’hauria d’adequar a la nova situació i cada illa hauria de tenir el seu propi pla hidrològic.

“Amb els mitjans que tenim anam molt justos per parlar d’un traspàs de competències”, indica la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau. “Podria ser catastròfic, perquè hauríem de separar per illes uns mitjans que ara no basten”, afegeix. Garau dubta que els consells d’Eivissa i Menorca “s’hagin plantejat què implica de veritat tenir totes les competències de l’aigua”. Això sí, la directora general obre les portes a cedir la gestió d’aspectes concrets. “Si volen dur la depuració des dels consells, cap problema. És una competència municipal que està delegada per conveni al Govern. Es podria fer un conveni amb els consells”, comenta. Garau confirma que l’Executiu ha ofert aquesta possibilitat als consells que reclamen les competències, però “no diuen res”.

Rafel Tur, de l’associació Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera, considera que el Govern “no dona solucions als problemes” d’aigua que pateixen les Pitiüses. “Només ens indiquen que ens dutxem menys, que gastem menys, però on són les inversions?”, demana. Tur considera que “la realitat d’Eivissa i Formentera és diferent de la de Mallorca i Menorca” i que aquest fet hauria de quedar reflectit en el Pla hidrològic de les Balears. Així mateix, Tur també reconeix que a hores d’ara els ajuntaments que volen créixer a escala urbanística no ho poden fer “perquè no hi ha aigua”, però també reclama que l’Executiu “doni directrius i no llanci “pilotes fora”. “Si el Govern no fa feina, en farem nosaltres. Apel·lar al creixement urbanístic és una excusa”, diu Tur, i reclama “les inversions que toquen”.

El conseller insular de Presidència i Gestió Ambiental d’Eivissa, Vicent Roig, lamenta que l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua)” no té una estructura a les illes menors”, fet que complica que es puguin resoldre “les problemàtiques urgents”. “No veim que hi hagi una gestió correcta, i que el traspàs de competència no estigui als acords de Bellver no significa que no es pugui considerar”. “No poden hipotecar les illes menors sense tenir-les en compte”, afegeix Roig.

La Direcció General de Recursos Hídrics nega que no s’hagin fet inversions a Eivissa i recorda, per exemple, que la inversió en obra nova en depuració va passar de 18.100 euros el 2013 a 3,7 milions el 2017. Pel que fa al manteniment de les depuradores, s’ha passat de 4,1 milions d’euros el 2013 a 5,7 milions el 2017. També recorda que feia dos anys que Eivissa estava en sequera tècnica el 2015 i que el Govern va aplicar mesures cautelars a petició del Consell. “Que hi hagi inacció per part del Govern és la seva percepció. Dedic més d’una tercera part del meu temps només a Eivissa, però quan hi ha hagut deixadesa molts d’anys és molt complicat revertir la situació”, assenyala Joana Garau.

La consellera insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera del Consell de Menorca, Maite Salord, reconeix que el traspàs de competències en matèria d’aigua “és molt complicat”. “S’ha de fer una feina de valoració i estudis previs per determinar cap a on anar”, explica. Malgrat les dificultats, Salord assegura que hi continuaran “insistint”. “És una reivindicació que haurem de fer d’una manera molt ferma, perquè Menorca és Reserva de la Biosfera i els recursos hídrics són fonamentals. Cal fer una política adequada a Menorca”.

Per la seva banda, el director insular de Medi Ambient del Consell de Menorca, Esteve Barceló, reconeix que el Govern “no està predisposat” a cedir les competències. “El tema de les competències és molt ampli, i abasta planificació, gestió i inspecció. El que tenim clar és que cal millorar la gestió i s’ha de fer de manera coordinada, ja sigui a escala insular o mixta, amb el Govern”, diu.

Des del Govern es volen explorar altres possibilitats que no siguin el traspàs de competències. “Entenc que els consells insulars reclamin més informació o poder participar de les decisions”, diu Joana Garau. “D’alguna manera, en el passat ha mancat transparència a l’hora de planificar. Els consells han de tenir un pes més gran a partir d’aquí”, sentencia.

EL MODEL DESCENTRALITZAT DE LES ILLES CANÀRIES

“La Llei d’aigües de les Canàries transfereix la competència en aquesta matèria als set cabildos insulars”, explica el director general de Planificació del Territori, Transició Ecològica i Aigües del govern canari, Víctor Navarro, qui reconeix que l’Executiu ha hagut d’agafar les regnes per elaborar el segon cicle del Pla hidrològic que no han estat capaços de fer els cabildos. “Cada illa treballa per si mateixa l’aigua, però al Govern li manca un control per planificar que hauria de tenir”, diu.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF