Torra reclama ja 5.000 milions dels fons europeus davant la "delicadíssima" situació de la Generalitat

El Govern aprovarà el 21 de juliol les modificacions del pressupost per respondre a la pandèmia

N.ORRIOLS / Q.BERTOMEU / M.ESTEVE / A.MASCARÓ

[Si veus aquest contingut des d'una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

El ple del Parlament que havia de servir per analitzar com Catalunya ha afrontat la crisi del coronavirus s'ha acabat convertint un crit d'alerta del president Quim Torra sobre l'estat de les finances de la Generalitat. Ha explicat que la situació de tresoreria és "delicadíssima" i ha demanat col·laboració al govern espanyol per obtenir un préstec immediat de 5.000 milions d'euros a través de fons europeus. El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, també ha contribuït a donar aquesta imatge d'urgència. Ha donat per fet que la Generalitat no complirà aquest any amb l'objectiu de dèficit del 0% i ha exigit a l'Estat marge per arribar com a mínim a l'1%. 

La intervenció del president Torra al ple s'ha convertit en una crítica aferrissada a la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia i a la distribució dels recursos. Ha acusat l'Estat de transferir una quantitat de recursos insuficient per fer front a la despesa de la crisi del covid-19 i les seves conseqüències. També ha posat xifres a la magnitud de la crisi. "L'última estimació del Govern és que necessitem 30.000 milions d'euros per afrontar la reactivació del país i no acceptarem menys del que ens proposen", ha avisat. 

En aquest sentit, ha anunciat que aquesta setmana enviarà una carta a Pedro Sánchez perquè sol·liciti un préstec en nom de Catalunya al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede). Vol demanar 5.000 milions d'euros, que equival al 2% del PIB català, per poder utilitzar ja aquests recursos. Des d'ERC, soci de Govern de Torra, no veuen tan clar aquest moviment. Avalarien demanar un préstec si és "incondicional". Si no ho és, són més partidaris d'aconseguir els fons a través d'ajudes directes i de la flexibilització del dèficit. 

Torra xifra en 30.000 milions la recuperació econòmica

Per fer-ho, el president ha demanat a tots els grups parlamentaris que pressionin perquè el govern espanyol transfereixi els recursos necessaris a Catalunya. En especial s'ha referit al PSC i als comuns, que formen part de l'executiu espanyol, del qual ha assegurat que "depèn" que la Generalitat tingui els diners que requereix: "No fallin als catalans, ara ho necessitem més que mai". 

"Necessito diners"

A mesura que el ple avançava, el crit d'alerta del president s'ha intensificat: "Jo necessito diners ara mateix i no puc esperar-me al 2021. No puc esperar. Com ho faig?", ha interpel·lat als comuns com a membres del govern espanyol. També ha sol·licitat el suport a tota la cambra en dues mesures concretes per reclamar a la Moncloa que s'elevi el sostre de dèficit a l'1%, ja que ara continua al 0%, i que els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents i superàvits. "És incomprensible que a aquestes alçades això encara no s'hagi fet", s'ha reafirmat Quim Torra. Aragonès ha reforçat aquest idea sobre el dèficit. La seva tesi és que ni la Generalitat ni cap altre administració autonòmica podrà complir amb l'estabilitat financera –0% de dèficit–, per la qual cosa ha demanat "planificació" a Sánchez. 

Canvis al pressupost

El Govern tenia previst presentar el seu pla per a la reconstrucció econòmica i social de Catalunya aquest mes de juliol, però encara no n'havia especificat la data exacta. Torra ha anunciat que l'executiu presentarà una primera proposta entre els dies 16 i 17 de juliol i que l'aprovarà en el si del consell executiu el 21 de juliol. A partir d'aquest pla, el Govern reprioritzarà els pressupostos a través de modificacions internes que no necessitaran el vistiplau del Parlament. Els comptes són els primers aprovats pel Govern des del 2017, però ja van néixer caducats per la crisi sanitària.

La reconversió dels pressupostos

"El 21 de juliol tindrem uns pressupostos prioritzats [...] per encarar l'etapa de la represa", ha explicat Torra. En aquest sentit, el president de la Generalitat ha detallat que el pla en el qual treballa el Govern està dividit en quatre eixos: economia per la vida, digitalització, transició ecològica i societat del coneixement. Torra ha reiterat, però, que malgrat aquesta repriorització de partides pressupostàries, la Generalitat no compta amb tots els recursos que pot generar la societat catalana –per denunciar així el dèficit fiscal– i ha insistit que "qualsevol pressupost" que dissenyi la Generalitat "serà insuficient". 

De cara a la recuperació post covid-19, Torra ha citat dos àmbits d'actuació clau: la comissió econòmica de reactivació del Govern (CORECO) formada per diversos consellers i secretaris generals i també el grup de treball Catalunya 2022 per fixar les apostes estratègiques de país per a la pròxima legislatura. Aquest últim comitè està pilotat per la doctora en ciències polítiques Victòria Alsina i l'especialista en transformació digital Genís Roca. El seu pla és identificar ara la situació catalana en relació al context global i presentar al setembre les primeres apostes estratègiques. 

Els governs s’aferren als grups d’experts per superar el covid-19

Crítica a la centralització 

Però Torra no només ha responsabilitzat l'Estat de la falta de recursos de la Generalitat, sinó que també ha criticat la centralització de competències i les decisions que ha pres durant la pandèmia. El president ha lamentat que la Moncloa decidís "sense previ avís" retirar les facultats a les autonomies per gestionar la pandèmia i que, a més, prengués les decisions, a parer seu, "tard". "Tant costava despenjar el telèfon i dialogar?", s'ha preguntat el president de la Generalitat, que ha considerat que el PSOE només utilitza el diàleg en els discursos públics "en funció de les tàctiques del moment". 

Per al president, les conferències de presidents autonòmics que s'han fet cada setmana no representen cap diàleg sinó "monòlegs" del president espanyol. Ara bé, malgrat aquesta recentralització, Torra ha lloat les decisions de la Generalitat, ha assegurat que s'ha avançat en tot el que podia i que, en tot cas, ho ha reclamat a qui n'ostentava la competència. El president s'ha referit al confinament total, a l'ús obligatori de mascaretes o la vinculació dels ERTO a l'evolució de la situació sanitària. "Quan més difícil era tot, Catalunya va aportar mes del 80% del material necessari, quan havia d'haver-se proveït a través del govern espanyol", ha dit, i ha assegurat que les comunitats han hagut d'anar a comprar material sanitari als mercats internacionals malgrat tot. "Tot i tenir les mans lligades a l'esquena, no ens hem aturat ni un moment", ha sentenciat.

En aquest punt, el president ha aprofitat la situació per reclamar la independència de Catalunya i ha assegurat que haurien pres decisions abans i el Govern tindria més recursos. "Si haguéssim tingut competències, hauríem allargat abans els ERTO, aprovat la renda mínima vital i un subsidi de conciliació familiar", ha assegurat el president, i ha afegit que "de cap manera" hi hauria hagut militars a les rodes de premsa ni s'hauria gastat un sol euro en defensa o la Casa Reial. Per al president, el dèficit fiscal és una "asfíxia" per als ciutadans de Catalunya "votin el que votin". 

Autocrítica i plans de contingència

Després de la crítica oberta al govern espanyol, el president ha fet certa autocrítica. "Segur que hem comès errors", ha afirmat, i ha assegurat que el Govern està disposat a "revisar cada pas" per no tornar a fer el mateix. Una de les qüestions que ha lamentat, de fet, és la falta d'acompanyament de les persones que s'han mort, ja que moltes ho van fer soles, sense els seus familiars. "Hem de fer una reflexió com a país", ha dit, i ha fixat el 9 de juliol com el dia per homenatjar les víctimes del covid-19, que a tot l'Estat arriben gairebé a 30.000 de compatibilitzades. 

De cara a futurs rebrots, Torra també ha anunciat que ha encarregat a tots els departaments que elaborin plans de contingència per estar "preparats". Totes les conselleries els han de tenir enllestits el 31 de juliol. "Seria una temeritat no preparar-se. No podem fallar", ha acabat. 

"Les pandèmies han vingut per quedar-se"

Miquel Buch i Alba Vergés, consellers protagonistes durant la crisi, també han sortit al faristol del Parlament, aquesta vegada més per fer una defensa de com s'ha fet la gestió i llançar algun missatge de tranquil·litat que no pas per fer grans anuncis. La consellera de Salut ha avisat que "les pandèmies han vingut per quedar-se" i la seva previsió és que res serà com abans. Per a Buch, l'emergència és "històrica i global", però ha garantit que el Govern està preparat per a nous rebrots: "No fallarem".

Si el virus –aquest o un altre– ha de tornar amb força, Vergés ha advertit a l'Estat que el "comandament únic mai és la solució" i ha reclamat que no torni a quedar-se amb competències de la Generalitat. També ha promès més previsió per part del Govern i ha garantit que ara disposa de material sanitari per a "quatre mesos" com a mínim si hi ha una segona onada de covid-19. Quina és la principal preocupació de Salut ara mateix? Doncs que aquesta segona onada coincideixi amb la campanya de la grip. Per afrontar-ho, Salut vol avançar la campanya de vacunació i disposarà de 230.000 dosis.

JxCat i ERC: mateix diagnòstic i cap autocrítica

Després d'alguns plens complicats i dividits, JxCat i ERC aquest dimecres s'han donat una treva. Avui han coincidit en defensar la gestió que ha fet el Govern del coronavirus i en carregar contra l'Estat. Per al líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, la Generalitat ha actuat amb "celeritat i diligència" i el govern espanyol "tard i malament". No hi ha hagut autocrítica. Tampoc n'ha fet la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha demanat aprofitar la reconstrucció per posar "els fonaments de la República Catalana". En aquesta qüestió els dos partits tenen el mateix pla: gestionar la crisi demostrant que Catalunya, sense ser un Estat, difícilment se'n podrà sortir amb plenitud.

L'única nota dissonant ha sigut la posició que han mostrat sobre com cal afrontar el diàleg amb l'Estat. Per a Vilalta, és "imprescindible" tornar a reunir la taula de diàleg per "forçar" el govern espanyol "a moure's". Batet ha sigut menys optimista i ha considerat que l'Estat és "inactiu en el diàleg i actiu en migrar-nos com a nació".

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF