Feijóo aconsegueix sorprendre Sánchez en un tens cara a cara
Els dos candidats converteixen el xoc en un guirigall del qual surt vencedor el líder del PP
BarcelonaPedro Sánchez es jugava bona part de la campanya en el cara a cara, i el resultat no pot ser més agredolç per al candidat socialista. Després d’haver creat unes grans expectatives i haver renunciat a un cap de setmana de campanya per preparar el debat, Alberto Núñez Feijóo va resultar ser un oponent molt més dur del que potser esperava. Especialment en el primer bloc, l’econòmic, en què el líder gallec va aconseguir sembrar dubtes sobre el balanç econòmic triomfalista de Sánchez. “La primera cosa que faré quan arribi a la Moncloa serà veure quants fixos discontinus són, en realitat, demandants d’ocupació”, va proclamar.
Cada vegada que Sánchez donava una dada, Feijóo en treia una altra, i tots dos s’acusaven mútuament de mentir. Però el cert és que Sánchez estava més tens que Feijóo i que no aconseguia introduir les seves promeses, com la d’aconseguir la plena ocupació, apujar l’SMI al 60% del salari mitjà o prendre mesures per alleugerir la càrrega dels hipotecats.
Interrupcions constants
“Vostè no en té ni idea”, li deia un Feijóo molt desacomplexat. I després insistia: “Vostè ens ha endeutat, ha apujat els impostos i ens situa a la cua del creixement”, va etzibar. Sánchez s’intentava defensar, però Feijóo l’interrompia. Al final s’interrompien l’un a l’altre de forma constant.
![Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo se saluden durant el debat](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5500 3667"%3E%3C/svg%3E)
La situació va millorar una mica per a Sánchez, però no gaire, en la resta de blocs. Parlant de violència de gènere, Feijóo va treure casos concrets de violadors excarcerats per la llei del només sí és sí. “A vostè sempre el perseguiran els 117 violadors alliberats”, va concloure. Sánchez li va respondre amb contundència: “Un error jurídic es corregeix, però vostès estan pactant amb un partit masclista i això té conseqüències”. Aquí hi va haver un moment de joc brut per part de Feijóo, que va dir entre dents “No em faci parlar de l’expresident del PSE...” en referència al fet que el dirigent socialista basc Jesús Eguiguren va ser denunciat per la seva parella.
El candidat del PP va intentar esquivar el debat sobre els acords amb Vox oferint a Sánchez un pacte de suport mutu, és a dir, que el que quedi segon deixi governar al que quedi primer. El candidat socialista va respondre amb el cas d’Extremadura, on el PP ha pactat amb Vox per desbancar el guanyador, el socialista Guillermo Fernández Vara.
Quan Vicente Vallés va preguntar directament si Abascal seria el vicepresident d’un govern del PP, Feijóo va respondre amb un hàbil “Si tinc els vots necessaris, tingui clar que no ho serà”. Feijóo va treure tota l’artilleria per contrarestar l’acusació que pactaria amb Vox, fins i tot la figura de Miguel Ángel Blanco, de l’assassinat del qual es complien 26 anys. Membres del PP havien estat escalfant l’ambient durant tota la jornada. El cas era parlar d’ETA i no de Vox.
Millor moment de Sánchez
Però aquí és quan Sánchez va tenir el seu millor moment. “¿Pot dir-me, senyor Feijóo, noms de persones de Bildu que ocupin responsabilitats gràcies als vots del PSOE? Perquè jo tinc molts casos de Vox amb els seus vots”. I aquí Sánchez va desgranar les declaracions masclistes del president del Parlament balear o les negacionistes del canvi climàtic de la presidenta de les Corts d’Aragó, i el cas del futur vicepresident valencià, que volia posar-li de nom al seu cavall Caudillo o Duce.
El silenci de Feijóo en aquest fragment del cara a cara va ser prou eloqüent i va atorgar una victòria parcial a Sánchez. El líder socialista li va demanar directament a Feijóo que condemnés el lema “Que te vote Txapote”, però Feijóo no hi va voler entrar: “Jo em comprometo a no governar amb els hereus d’ETA”, es va limitar a dir. “Vostè està disposat a governar amb Otegi i amb els independentistes”, insistia. També el va acusar de “desprotegir la unitat d’Espanya” a causa dels indults i la reforma del Codi Penal.
I Sánchez contraatacava amb l’extrema dreta: “Vox potser és un partit constitucional, però no constitucionalista”. I subratllava que el seu programa electoral anava contra 25 articles de la Constitució. “Jo em dic Núñez Feijóo, no Abascal”, responia el candidat popular. L’últim as a la màniga de Sánchez van ser unes declaracions del 2019 de Feijóo en què afirmava que Vox era “extrema dreta de veritat”. “Doncs si són extrema dreta de veritat vostè no pot pactar-hi”, li va exigir. “Què faria vostè sense Vox i què faria Vox sense vostè”, va respondre Feijóo amb ironia gallega.
Tota la intervenció de Feijóo va girar sobre una idea: el PP és l’únic que està en condicions de governar en solitari. I Sánchez va voler subratllar els perills d’un pacte PP-Vox. En conjunt, però, el debat va ser un guirigall en què Feijóo va estar molt més còmode i va fer un pas, potser decisiu, cap a la Moncloa.
