Vox i el PP de Manacor es neguen a secundar una declaració municipal contra la discriminació de gènere

Surten del consens dels darrers anys quan es llegia una declaració institucional contra la violència masclista i de suport a les víctimes durant el ple de novembre

La delegada d'Igualtat, Carme Gomila, amb la tècnica d'Igualtat, Laura Socias
Sebastià Vanrell
13/11/2023
4 min

ManacorManacor no ha pogut consensuar enguany un text comú com a declaració política i social en favor de la igualtat i en contra de la discriminació de gènere. I tot perquè Vox, el partit d’ultradreta liderat a Manacor per Esteve Sureda i que compta amb dos regidors a l’oposició, ho ha impedit. Una negativa a la qual després s’hi ha afegit el Partit Popular.

Així ho ha explicat la delegada d’Igualtat, Carme Gomila, que ha apuntat aquest canvi de tendència respecte dels darrers anys d’acció de govern: “Sempre es llegia una declaració institucional contra la violència masclista i de suport a les víctimes. Sempre havia estat una declaració institucional, perquè sempre hi havia hagut un consens en aquesta casa per refermar el compromís de l’Ajuntament per lluitar per a la igualtat i contra la discriminació de gènere, però aquesta vegada, malauradament, no hi ha hagut consens per presentar una declaració institucional i s’haurà de presentar una moció”, ja que Vox no la volia secundar. 

La moció, tampoc no ha volgut ser secundada pel Partit Popular, per la qual cosa, el PP i Vox en queden fora, una novetat que Gomila ha volgut “refermar, perquè han romput un dels consensos democràtics més importants d’aquest Ajuntament”, ha assegurat. D’aquesta manera, la moció, per tant, es presenta al ple d’aquest dilluns horabaixa per part dels grups municipals de MÉS-Esquerra, el PSIB-PSOE i l'AIPC.

Al passat ple de setembre, Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, ja va denunciar dos murals pintats a l’institut de Portocristo per l’artista manacorina Catalina Julve per commemorar el 25-N, i assistits pel consistori manacorí, on hi apareixen una parella d’homes i una altra de dones que es besen.

“Si l’Ajuntament no ho fa “tramitarem i lluitarem legalment per llevar-les”, en referència a futures mocions que el partit pensa presentar al Consell de Mallorca. “Són pintades que només cerquen l’adoctrinament dels alumnes” diu el líder local de la formació dretana, que afirma que la cosa és urgent “ara que acaba de començar el curs escolar”.

"Jo mateix som pare d’al·lots i crec que hi manquen representats altres col·lectius”, diu Sureda amb relació a parelles heterosexuals amb fills “monges o capellans”. “Vagi per davant que no som contrari a cap col·lectiu, ans al contrari, però trob que un institut no és un lloc adient. És només en favor d’uns i en contra d’uns altres”, ha afegit.

Murals, no pintades

Per altra banda, la regidora d’Educació i Serveis Socials, Carme Gomila, va clarificar que “no són pintades, sinó murals fets per dones manacorines i mallorquines que mereixen un respecte. No és cert que vostès respectin tots els col·lectius”. Gomila va recordar que ambdós foren elaborats el dia de l’orgull LGTBI+ de 2022 (per l’artista Catalina Julve), “precisament per visibilitzar totes les realitats que existeixen a Manacor, perquè, tal vegada, si de joves ja hi haguessin estat, per a molts, la vida hagués pogut ser més fàcil i senzilla, perquè haguessin tingut referents”.

La regidora manacorina va insistir en què “a les sigles LGTBI no hi veu la H d’heterosexual, això és perquè és el ‘normatiu’ que ja ha estat representat dins la societat, a pel·lícules, llibres i dins tot l’imaginari col·lectiu. Dignifica un deute històric de discriminació”.

Actes pel 25-N

Per altra banda, l’Ajuntament de Manacor organitza una setmana d’actes al voltant del dia internacional per a l’eliminació de les violències masclistes, que es commemora el 25 de novembre. Un any més, els actes arriben de la mà de les entitats feministes de Manacor, com l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor i Dones de Llevant.

La setmana s’encetarà amb l’homenatge a les dones assassinades que des de fa anys organitza el Col·lectiu Dones de Llevant. L’acte tindrà lloc a la plaça de les Perleres, dia 21 de novembre a les 18.30 h. Dia 23 de novembre tindrà lloc la marxa de torxes que organitza l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, que iniciarà el recorregut a les 19.30 h des de la plaça de sa Mora, on també s'hi llegirà el manifest. El 25 de novembre, la plaça de sa Bassa acollirà, a les 19 h, la concentració contra les violències masclistes, de la mà del Col·lectiu Dones de Llevant. 

Una de principals novetats del programa d’enguany és la jornada ‘Desxifrant narratives. El paper dels mitjans de comunicació en la construcció del relat de les violències masclistes’. “Com a plat fort d’aquestes setmanes de reivindicació, impulsam aquesta jornada sobre els mitjans de comunicació, enfocada a periodistes, persones que fan feina al món de la comunicació, creadors de contingut, etcètera, que explicaran quin és el paper dels mitjans de comunicació en el relat de les violències masclistes”, ha explicat la delegada d’Igualtat, Carme Gomila. La jornada es farà dia 28 de novembre al Conservatori de Música de Manacor a partir de les 9 h i comptarà amb ponents especialitzades, com Meritxell Esquirol o Ana Bernal Triviño, entre d’altres. 

D’altra banda, també s’impulsa una iniciativa adreçada a joves i centres educatius. Es tracta d’un concurs de TikTok i reels titulat #shaacabat i que té l’objectiu de visibilitzar la denúncia i la prevenció de les violències masclistes entre la població jove. “Confiam en la capacitat crítica dels joves de Manacor i els animam a què hi participin”, ha apuntat Gomila.

El concurs consta de dues categories: una adreçada a joves de 14 a 30 anys residents a Manacor i l’altra adreçada a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius de centres educatius del municipi de Manacor, que poden presentar propostes per grup de classe. Per participar en el concurs, s’ha d’elaborar un TikTok o reel amb els requisits següents: un vídeo d’una durada màxima d’1 minut que inclogui el hashtag #shaacabat a la descripció i en llengua catalana. Els premis per a la categoria general són una tauleta (primer premi) i una càmera fotogràfica (segon premi), i els premis per a la categoria dels centres educatius són l’enregistrament d’un vídeo amb una empresa professional, basat en la proposta guanyadora (primer premi) i una maleta pedagògica d’educació sexual Mandràgores (segon premi). Les bases i el formulari d’inscripcions es poden trobar aquí

stats