Les ràdios municipals superen la trentena més joves que mai

Si els trenta són els nous vint, les ràdios dels pobles tornen joves. Aquesta primavera les ràdios municipals de Calvià, Alcúdia, Artà, Ràdio Illa Formentera i les voluntàries Titoieta Ràdio d’Algaida i Ràdio Rebull de Santa Maria han superat la trentena, ja que varen ser fundades en la dècada dels 80 –a les Balears, en aquell moment destacava Ràdio Es Castell, a Menorca, iniciada a principis dels 70 i actualment encara en actiu. Coincideix que totes varen néixer en diferents anys, però els mesos d’abril i maig. Avui dia, tot i que la primavera no és la mateixa, ni tampoc la manera de consumir informació i entreteniment, no només es mantenen, sinó que es troben més vives que mai. A més, seguint-ne el camí n’han nascudes d’altres actualment en funcionament, com Ràdio Pollença i Sa Pobla Ràdio.

Cal dir que les ràdios municipals es caracteritzen per estar professionalitzades a través del finançament públic i tenir una programació estable. A banda d’això, aquests mitjans comparteixen els motius fundacionals: la normalització lingüística, la vocació de servei públic i transparència i l’adaptació als nous temps.

Ho saben bé a Formentera, on des de Ràdio Illa s’han convertirt en el mitjà de referència a la pitiüsa menor: “Passa alguna cosa a l’illa quan ho diu Ràdio Illa”, assegura l’editor del programa estrella, De far a far, Bernat Masferrer. “Ens ho hem guanyat”, diu, perquè el procés de professionalització s’ha incrementat en els darrers temps. “Feim periodisme rigorós, investigam, perquè l’audiència així ho demana. Això demostra el nivell de penetració que tenim en la societat illenca”, afirma Masferrer. De fet, Magda Cortés, la coordinadora de Connexió Local d’IB3 Ràdio –el programa que divulga i comparteix a la ràdio autonòmica la tasca de les municipals–, defensa que “és important la professionalització d’aquests mitjans si volem contingut de qualitat, amb persones que s’hi dediquin amb compromís”. En la majoria dels casos es tracta d’equips molt petits i les tasques del personal van més enllà de la informació: producció, edició, guió i també publicitat (si se’n permet), com és el cas de Ràdio Illa, que compta amb grans patrocinadors. 

Igualment, aquestes ràdios es financen a través del pressupost municipal i això fa que depenguin de la voluntat política. Les de Pollença i sa Pobla són les ràdios municipals actives més joves. Des d’ambdós ajuntaments coincideixen que són una eina de transparència i participació ciutadana. “Tenim clar que no representa l’equip de govern, sinó que hi tenen cabuda tot el consistori i la societat civil”, diu el batle de Pollença, Tomeu Cifre. El pressupost anual d’aquesta ràdio, que té dues professionals i una plaça de direcció en procés de selecció, és de 138.000 euros. En la mateixa línia, Sa Pobla Ràdio es va recuperar el 2017 com un dels propòsits polítics de l’Ajuntament actual. De llavors ençà, s’hi han invertit més de 100.000 euros, sense comptar la contractació dels dos treballadors fixos. Igual que la resta de ràdios municipals, la gran quantitat de col·laboradors completen la programació. És clar que, amb els anys, la participació ha anat disminuint, com és el cas de Ràdio Artà, que enguany compleix 35 anys va arribar a tenir uns 20 col·laboradors en els inicis, mentre que ara són tres, amb previsió de sumar-ne la propera temporada, segons explica el seu director, Tomeu Caldentey. A sa Pobla, la majoria dels participants són joves, explica la coordinadora, Ángels Hernández, per la qual cosa ha aconseguit posicionar-se al carrer i també a internet.

De la ràdio al podcast

Així, promocionar el contingut en format podcast a través del web i les xarxes socials és “igual d’important que el contingut de la freqüència”, assegura Hernández. D’aquesta manera, les ràdios municipals s’han adaptat als nous temps, fet en el qual coincideix el coordinador de Ràdio Calvià, JaimeMora: “Des de la nostra absoluta modèstia també intentam fer ràdio multiplataforma i en directe a través de les xarxes socials”, explica. Ràdio Calvià conté vuit hores diàries de programació exclusivament municipal amb l’avantatge que, “per les característiques sociològiques de la zona, es genera un contingut que bé podria ser autonòmic”, diu Mora.

Per bé que les ràdios coincideixen a tractar temes municipals i cap passa per alt la retransmissió dels plens. "La nostra obsessió és Alcúdia", diu la directora de Alcúdia Ràdio, Margalida Socies. Algunes, però, tenen vocació d’expandir-se més enllà, com per exemple la de sa Pobla. Segons el regidor de Participació Ciutadana, Biel Payeras: “Pretenem que ens escoltin arreu de Mallorca i, a més, servir d’exemple o de base per a altres mitjans”, explica. Tot, però, centrat en la vocació de servei públic que la directora d’Alcúdia Ràdio, Margalida Socies, no es cansa de destacar.

El resultat de tot es reflecteix lluny dels audímetres dels grans mitjans generalistes. Encara que amb internet han millorat els càlculs, no són precisos. Allò que no s’equivoca és la veu del poble, el so dels altaveus a les botigues, els comentaris a la plaça.