Maria Pons: "Ho he de reconèixer, va ser casualitat que entràs al PP"

SantanyíMaria Pons era coneguda a Santanyí per formar part d'associacions i entitats del poble, com per exemple el club de bàsquet, on va jugar molts d'anys. D'aquesta manera va descobrir el seu municipi i, després de ser regidora, des del 2019 n'és la batlessa. No li costa fer una mirada al passat, però tampoc respondre les qüestions més polèmiques, com la saturació que es produeix cada estiu al Caló del Moro, o les de més actualitat, com el trasllat d'un grup de menors del centre Norai al Santanyí.

Com valorau la legislatura fins al moment?

— [Riu] No sé què us han dit fins ara els batles que heu entrevistat, però la veritat és que nosaltres vàrem començar amb mal peu i encara ens dura. Com deim en bon mallorquí, no hem deixat de tenir coses que ens han frenat o pausat en el dia a dia de la gestió municipal. El cap ara està en altres coses, i tal vegada sigui la primera legislatura en la història que els batles i batlesses i els equips de govern han après més. Ens hi hem hagut de dedicar les 24 hores i no ens ha bastat. Si el dia hagués tingut 26 hores també les hi hauríem dedicat.

Llavors, com us ho preneu, això? Quina és la vostra visió de la política?

— La veritat és que vaig entrar a la política per casualitat. Va ser un moment que hi havia una convulsió del PP de Santanyí entre el senyor Cosme, que havia estat batle 25 anys, i Miquel Vidal, que tenia ganes d'entrar i ser el cap de llista. En Miquel i jo som molt amics, des de fa anys, tenim la mateixa edat i ens coneixem de tota la vida. Llavors, en aquell moment, Miquel es va envoltar d'amics, més que de polítics. Es va envoltar de persones amb les quals podia confiar i una d'aquestes persones vaig ser jo. A més, jo sempre he estat molt lligada a associacions de Santanyí, he jugat a bàsquet molts d'anys... En definitiva, jo era una persona que es movia molt pel municipi. De fet, no només per Santanyí perquè anàvem de marxa per Cala d'Or, a Llombards, a l'Alqueria Blanca i anaves coneixent gent. En aquell moment, en Miquel em va oferir lloc a la llista. Cal dir que, dos anys abans, Cosme m'havia oferit també anar a llistes amb ell. Al senyor Cosme tothom li tirava en cara que no volia mai dones a les seves llistes. De fet, no en va dur cap mai. La veritat és que a mi m'ho va demanar. En aquell moment vaig dir que no perquè vaig considerar que la meva manera de ser no aniria bé amb la seva manera de governar. Això sempre m'ho retreia. Em deia: "Diuen que no duc dones i tu en tens la culpa perquè no vares voler venir". Llavors, quan en Miquel m'ho va plantejar com una manera de fer feina pel poble, jo ja estava en un altre moment de la meva vida i hi vaig accedir. En poques paraules, m'hi va engrescar.

Llavors, va ser casualitat que entràs al PP?

— Ho he de reconèixer, va ser casualitat que fos el PP. Igualment, jo sempre dic que als pobles no voten mai els partits sinó les persones. Nosaltres diem que sempre ha guanyat el PP [a Santanyí] però, no és que hagi guanyat el PP, o Aliança Popular o UC a aquell moment, sinó que les persones que han format les llistes d'aquestes sigles han estat persones en qui el poble ha confiat.

El batle que us va precedir, Llorenç Galmés, és cap de l'oposició al Consell de Mallorca. És un avantatge per al municipi? Com veis el seu paper?

— Fa molta feina al Consell. Hem de tenir en compte que nosaltres tenim moltes coses aturades o que volem que es doni un impuls al Consell i, pel que fa a aquests assumptes, ell i jo estam en contacte permanent per telèfon o ens veim. A més, ell va traient coses des de l'oposició. Ell i la resta de membres que formen el PP al Consell. Per exemple, moltes vegades necessitam l'ajuda de Mauricio Rovira pel que fa a les qüestions de carreteres, o per exemple ara, que tenim les normes al Consell per aprovar o, simplement, una modificació.

Una d'aquestes qüestions que es gestionen des del Consell és el parc de Bombers de Mallorca que està previst a Santanyí?

— Sí, la presidenta [Cladera] va venir aquí a presentar-nos el projecte. Ara, hi ha hagut una sèrie de modificacions entre els nostres tècnics i els del Consell per unes diferències que hi havia dins el solar. Tot això s'ha anat solucionant. No crec que vingués la presidenta fins aquí a enganyar-nos i no vull dir que el parc estigui acabat aquesta legislatura, però ja vàrem pactar que l'any 2022 aprovaríem el projecte i la licitació i el 2023 es començaria el parc. Hem de tenir en compte que no estarà acabat, però almenys estarà començat.

Com es gestionen 13 nuclis de població?

— Tenim 13 nuclis de població i un representant a la majoria de nuclis. Tenim representant a l'Almuina, a Cala Llombards, a Cala Figuera, a Cala Santanyí, a Son Móger, al Cap del Moro i a Portopetro. A més, als pobles grans, com Llombards, s'Alqueria, Calonge i Cala d'Or (que inclou Cala Egos i Cala Ferrera), hi tenim regidors. Absolutament cada dia estam en contacte i anam solucionant tot el que sorgeix. Tretze nuclis són molts, però fas feina tant si en gestiones dos com si en gestiones vint-i-dos. L'únic que es tracta és de fer feina.

La majoria d'aquests nuclis són turístics. Com s'arriba a l'equilibri entre les decisions que s'aprenen en favor al turisme i en favor dels veïns?

— Precisament, dins aquesta legislatura, s'ha pogut veure que si no es fa feina braç a braç la cosa no funciona. Sempre hem dit que Santanyí és un municipi turístic, però clar, ens va fallar el turisme i ens va fallar tot el motor. Vàrem haver de treure molts de doblers dels comptes municipals per poder ajudar al teixit empresarial turístic, des dels souvenirs, passant pels hotels i la restauració. Nosaltres no hem sortit mai a cap mitjà de comunicació per haver fet un desastre. Per tant, aquest equilibri implica mantenir i millorar el que ja tens, sempre dins una mesura. Necessitam turisme de qualitat, no ens interessa el turisme que puguin tenir a Palma, per la zona de l'Arenal. Això ho hem demostrat i per això feim feina.

Com se sent, però, un veí de Santanyí quan veu les coes que es formen al Caló del Moro durant l'estiu?

— Molt malament. Ho he dit moltes vegades: Ningú s'ha de pensar que a nosaltres ens interessa de cap de les maneres que es produeixin aquestes coes al Caló del Moro. No ho vull dir en castellà i si ho dic en castellà ho hem de posar entre cometes: El Caló del Moro no ens dona res. Al contrari, és una despesa diària. Seixanta mil euros de seguretat privada, el control que hem de fer a l'aparcament, la neteja i els fems que hem de llevar cada dia, etc. Tot això, sense tenir ni un guany. El que tenim és els veïns molt emprenyats. El que necessitam és que ens ajudin, una ajuda supramunicipal.

Què us ajudin en la qüestió de l'aparcament, per exemple?

— Els veïns varen venir i em varen presentar cinc-centes i escaig de signatures per demanar que no tancàssim l'aparcament. "Si tanques l'aparcament ens faràs uns desgraciats", deien, perquè els cotxes vindran igual. La gent no s'aturarà d'anar al Caló del Moro perquè a la gent el que li agrada és anar al Caló del Moro, fer-se la selfie i tornar a partir. I què és el que passa? Que molta gent que anava al Caló del Moro ara ha descobert s'Almunia i ara el que tenim és una massificació també allà. Cal tenir en compte que anomenam aparcament del Caló del Moro, però també és l'aparcament de Cala Llombards, de molta de gent que deixa el vehicle allà per anar a peu des de s'Almunia fins als Màrmols, molta gent que se'n va al cap de ses Salines, etc. En definitiva, a una gent que en ple estiu és capaç de fer coes de més de quatre hores, com volem llevar-li la idea del cap d'anar al Caló del Moro? És impossible.

Que es farà perquè l'any que ve no torni a passar?

— Ara tenim l'aparcament tancat perquè hi va haver un requeriment de la disciplina urbanística i quan me'n vaig assabentar vaig dir que d'aquí a una hora havia d'estar tancat. L'any que ve, si aproven la modificació de les normes, hi haurà una reducció de l'aparcament. Nosaltres reduirem l'aparcament perquè així ho marquen les normes, però la idea que la gent vagi al Caló del Moro no està a les nostres mans. Nosaltres no feim propaganda, ni efecte crida del Caló del Moro, ni de s'Almunia, ni de Cala Llombards. Si, supramunicipalment, sigui el Govern o Costes, no prohibeixen la baixada al Caló del Moro (que no ho faran), no podrem llevar mai a la gent la idea del cap sobre el Caló del Moro.

S'està fent un rentada de cara a Cala d'Or? Era necessari?

— Sí, crec que mai s'havien gastat tants doblers a Cala d'Or com es farà a aquesta legislatura. Cala d'Or tenia els carrers principals, i més transitats pel turisme, en molt mal estat. Ja s'havia fet la reforma a l'avinguda de Tagomago i ara s'ha fet el carrer del Boulevard i el carrer d'Ariel, que, no és per res, però han quedat molt bé. A més d'això, Cala d'Or necessitava unir-se amb el carril bici de Cala Ferrera i fins a Calonge, que també està fet. Ara, es licitaran en més de 500.000 euros l'asfaltat de carrers i altres 500.000 euros en voravies. Això és el que necessita Cala d'Or: la reforma dels carrers i les voravies malmenades pels pins. Ara, també hi haurà el centre multifuncional. L'oficina de turisme passarà al centre multifuncional i allà també hi posarem un destacament permanent de la Guàrdia Civil.

Allà s'hi havia de construir un centre de dia el 2021. S'ha fet?

— Ara s'acabarà. Vàrem fer un conveni amb la Conselleria d'Afers Socials. Vàrem cedir els terrenys i nosaltres pagam el 50%. Hem de dir que té molt bon estat d'execució i el primer mig any del 2022 ja l'inaugurarem.

Què us va semblar el trasllat d'alguns menors del centre Norai de Palma a un habitatge del poble? Argumentau que no està permesa la instal·lació de la residència perquè l'edifici es troba en sòl rústic.

— Em permeteu rectificar? Jo no vaig estar en desacord que vinguessin els menors al municipi. Jo amb el que no vaig estar, ni estic d'acord, és amb les maneres i molt més en desacord vàrem estar quan ens varen dir la ubicació del centre. Així ho vaig manifestar a la presidenta de l'IMAS i a la presidenta del Consell. Aquí on està ubicat aquest centre no hi ha la seguretat adequada i, de fet, no ho deim, sinó que s'ha demostrat caminant. Dia 4 tenim una reunió amb la presidenta de l'IMAS, el conseller de Presidència del Consell, Javier de Juan, en la qual segur que ens posarem d'acord. Vaig fer saber que si m'haguessin telefonat abans de posar el centre i m'haguessin explicat que havien de traslladar els menors, jo hauria parlat amb la Guàrdia Civil i amb la Policia Local i us puc assegurar que no ho hauria sabut ningú pus. Ni tan sols ho hauria dit al regidor de Serveis Socials i no hi hauria hagut cap problema ni un. Pensau que nosaltres vàrem acudir al centre pensant que hi havia ocupes. Llavors, a la Policia Local li varen dir que era un centre de menors no acompanyats. Els veïns ens varen cridar perquè es pensaven que hi havia ocupes.

I els veïns com s'ho han pres?

— No en parlam. A tothom li he dit que mentre no hi hagi problemes, no n'hem de parlar. La gent ho ha respectat, m'ha respectat. Tothom confia que nosaltres preservarem la seguretat dels veïns del municipi, que és la nostra feina, juntament amb la Policia Local i la Guàrdia Civil. No en parlam, dels menors no acompanyats.

Des de l'Alqueria Blanca continuen demanant una solució per pacificar el trànsit.

— Em vaig endur un disgust gros quan, l'altra setmana, el conseller em va dir: "Batlessa, ha quedat desert el concurs de l'encreuament". Fa tres anys que vàrem cedir els terrenys al Consell Insular per ubicar-hi la rotonda. Ara, com que ha quedat desert, fins d'aquí a sis mesos no en podem tornar a parlar. Haurem de posar més doblers, tornar a licitar, etc. Pel que fa a la ronda, s'han desestimat totes les al·legacions que s'havien fet i a partir d'aquí, es pot començar a redactar el projecte definitiu.

Segons una piulada de Terraferida, "Santanyí és un dels llocs més devastats per l'urbanisme salvatge". Què n'opinau?

— Si hi ha algú que dubti de la feina dels tècnics pel que fa a les llicències és a un altre lloc, que ha d'anar. Les normes aprovades que fan referència a la costa no les fa l'Ajuntament. És Costes i és el Consell insular. Terraferida va dubtar d'una llicència que s'havia donat dins rústic, quan les llicències dins rústic les dona el Consell i no l'Ajuntament. Jo em vaig dirigir a Terraferida a través d'un escrit en el qual els deia que si volien venir a consultar l'expedient es trobava aquí i el podien consultar tot el temps que volguessin, amb tots els tècnics a disposició. De moment, no ha vingut ni respost ningú. Això és lluitar contra una paret. Si ve Terraferida en persona, un representant, jo estic encantada de parlar, però ho fan a través de xarxes socials. Nosaltres no som tan moderns, som més clàssics. Les coses es fan d'una altra manera. A l'escrit explicàvem que no compartim el que deien, però acceptam el dubte.

Pensau que Santanyí pateix saturació turística?

— Santanyí no pot estar saturat mai si ens han llevat totes les llicències vacacionals, no es poden demanar. No pens que el nostre municipi estigui saturat. El que crec és que al nostre municipi s'hi han fet inversions turístiques bones, darrerament. Per exemple, Cala Figuera era una zona completament devastada i, si tot va bé, a final del 2023 Cala Figuera haurà canviat completament la seva imatge cap a bé. A més, vàrem aprovar que només es pot fer planta baixa i dues plantes, també han de tenir llicència turística, etc. Al centre del poble hi tenim un hotel de cinc estrelles i la seva clientela dona molta vida. És gent que té poder adquisitiu elevat. A Cala Figuera s'estan fent habitatges unifamiliars. A més, no et puc dir quins hotels i establiment grans estan fent remodelacions, però són cap a bé.

I això afavoreix l'economia del municipi, com el comerç, tot i la pandèmia? És cert que a Santanyí s'han obert més establiments que dels que s'han tancat en el darrer any?

— És així. En aquests moments hem de tenir el cap clar. Abans, per comprar-nos unes sabates, no les podíem comprar a Santanyí, sinó que havíem d'anar a Felanitx, Campos o Palma. No hi havia ni una sabateria. Ara, tothom ve al poble precisament a comprar, a gastar. Tenim una oferta comercial molt grossa a més del mercat durant dos dies a la setmana (dimecres i dissabte). La gent que, pel que sigui, no entra dins les botigues, té la sortida dels mercats.

Quins són els objectius abans del 2023?

— El peix ja està donat [riu]. Nosaltres quan ens vàrem presentar vàrem tenir la confiança de la gent, amb deu regidors. Teníem un programa electoral molt clar i un dels objectius que m'he marcat és que quan arribem al 2023, el programa s'hagi pogut complir pel que fa a les decisions de l'Ajuntament. Hi ha algunes qüestions que no són competència de l'Ajuntament com la via de cintura de l'Alqueria Blanca o el parc de bombers. Per exemple, al programa estava inclosa l'ampliació del col·legi Blai Bonet i precisament, avui al ple n'hem aprovat la segona venda. Tenim els doblers i es licitarà.

Esperau amb il·lusió la casa de Blai Bonet?

— Està acabada ja i per a tots els santanyiners és un projecte ambiciós.Vàrem tenir la sort que els nebots de Bonet varen voler vendre la casa i el projecte anirà en la línia que volem: que sigui un referent i que tothom ho vingui a conèixer.

Us tornareu a presentar el 2023?

— Aquesta pregunta no la puc contestar [riu]. Jo estic supeditada al meu partit i al meu tarannà. Ara, en aquests moments, no ho puc dir.