Les lliçons que Extremadura deixa al PP de Prohens

PalmaQuè pot ensenyar el PP extremeny de María Guardiola al de Marga Prohens a les Illes? Les eleccions en aquesta comunitat han estat el tret de sortida del nou cicle electoral que continuarà els mesos vinents a l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, i marcaran el to del darrer any i mig del Govern. "Una majoria absoluta de Guardiola hauria estat èpica", admet una font del Govern, que remarca que aquest resultat hauria "minat", de passada, els ànims dels "altres", en referència velada a Vox. També Prohens, en la seva piulada per felicitar Guardiola, ha evitat referir-se expressament al partit de Santiago Abascal, el qual ha més que doblat resultats. Aquesta és la primera lliçó que els comicis han donat al PP balear: per més que sigui la força majoritària, no pot desempallegar-se de l'extrema dreta. És una preocupació que, com va explicar l'ARA Balears, ja fa mesos que amoïna la presidenta.

En aquest context, la possibilitat que Prohens opti per avançar els comicis s'allunya. "Un resultat com el d'ahir no canvia l'ànim per a ningú, tret del PSOE, que està pitjor del que pensava", apunta la mateixa font. El passat diumenge, el PP liderat per María Guardiola va ser la força més votada amb el 43% dels vots i 29 dels 65 escons, però no va fregar la majoria absoluta (33). Amb tot, sí que ha aconseguit el seu propòsit de superar el bloc de l'esquerra en conjunt, la qual cosa li dona aire, perquè només li caldrà l'abstenció de Vox per governar. En aquest aspecte, Guardiola té ara una situació semblant a la de Prohens, que també té més diputats que tota l'esquerra junta (29 escons enfront de 25). El PSOE extremeny, a més, ha patit una patacada històrica en perdre 10 diputats (cau de 28 a 18) que Unides Podem, tot i créixer de 4 a 7 escons, no compensa. El seu principal problema continua essent Vox que, ara que ha passat de 5 a 11 escons, ja ha advertit que li posarà car el preu de qualsevol pacte.

Com a baronessa del PP, Guardiola té diversos punts en comú amb Prohens. D'una banda, el tarannà més moderat que el d'altres dirigents populars, com Isabel Díaz Ayuso, des que va arribar al poder. De l'altra, la incomoditat que sent a l'hora de pactar amb Vox. Mentre la presidenta balear ha hagut de fer equilibris per frenar els atacs de l'extrema dreta contra el català, Guardiola es va negar durant la campanya de 2023 a tenir-hi res a veure pel fet de negar la violència masclista, defensar polítiques xenòfobes i llançar atacs contra la comunitat LGTBI. Encara que, finalment, es va veure obligada a desdir-se d'aquesta promesa per poder accedir al poder, forçada per la correlació de forces i per Gènova.

Extremadura és una comunitat històricament d'esquerres: la victòria del PP d'aquest diumenge ha estat el seu segon triomf en unes eleccions extremenyes en 43 anys. Si volia aspirar a la transversalitat i sostenir la majoria, apuntaven fonts del partit, Guardiola necessitava presentar-se com una opció centrada en el votant. De fet, entre els quadres de l'extrema dreta se la definia com "la baronesa roja" i Abascal va arribar a referir-s'hi com "la Irene Montero del PP". Els resultats de Vox d'aquest diumenge, però, contradiuen aquesta anàlisi: Extremadura ja no és un territori de majoria social propera al centreesquerra.

Mentre que Guardiola va convocar eleccions per la impossibilitat de tirar endavant els segons pressupostos de la comunitat, Prohens ha aconseguit aprovar-ne dos, malgrat els alts i baixos de la seva relació amb Vox. La popular illenca no ha arribat al grau de bloqueig amb què havia d'operar Guardiola abans dels comicis. La presidenta de les Illes ha aconseguit mantenir certa activitat legislativa –això sí, inferior a la dels governs anteriors de Francina Armengol. Encara que ha hagut de prorrogar els pressupostos per a 2026, el PP va tancar l'any amb una victòria parlamentària, en aconseguir que Vox rectificàs i donàs suport al decret llei d'acceleració de projectes. En vista dels resultats d'Extremadura, per tant, el PP es manté en la mateixa posició que fa uns mesos: aguantar al màxim possible al capdavant del Govern, i esperar que l'auge de l'extrema dreta sigui menys pronunciat el 2027.