Poques lleis i molts decrets: balanç d’un Parlament fragmentat

PalmaEl Govern s’encamina a una nova votació clau per la continuïtat de la legislatura sense cap suport garantit. El dimarts que ve es debatrà el sostre de despesa, la passa indispensable per poder parlar de pressupostos per a 2026. Al tancament d’aquesta edició, el PP estava sol defensant-lo. Encara que ha mantingut converses amb Vox i el PSIB, la sensació a hores d’ara és que el Govern dona els comptes per perduts. Aquest bloqueig ha estat la tònica general de la legislatura, en què l’Executiu s’ha vist massa sovint arraconat pels seus socis i, fins i tot, incapacitat per pactar lleis. Davant això, ha legislat a base de decrets llei, una figura que està pensada per “casos d’extraordinària i urgent necessitat”, segons l’article 86.1 de la Constitució espanyola, i ha presentat menys projectes de llei que en legislatures anteriors.

Tal com ha calculat l’ARA Balears a partir de les dades del Parlament, en dos anys i mig l’Executiu ha convalidat 14 decrets llei i n’està tramitant un altre (el de mesures urgents en serveis socials). Per ara, Vox només n’hi ha tombat un: el decret llei d’acceleració de projectes. D’altra banda, el Govern tan sols ha aprovat nou projectes de llei, cinc dels quals eren un decret llei que posteriorment la Cambra va accedir a vehicular com a projecte de llei­­, i ha duit endavant cinc proposicions de llei (aquelles que impulsa un grup parlamentari).

Encara falta un any i mig de legislatura. Amb tot, la relació amb Vox està cada vegada més deteriorada, tant en l’àmbit autonòmic com en el conjunt de l’Estat –Extremadura ja ha convocat eleccions per la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos–, i el Govern està mentalitzat que potser caldrà retirar-se als quarters d’hivern i evitar negociacions que no siguin imprescindibles. Quan va arribar al poder, la presidenta Marga Prohens ja va preveure que les negociacions amb Vox s’anirien complicant a mesura que avançava la legislatura i va centrar esforços a en aprovar el màxim de lleis durant la primera meitat del mandat. Per tant, la previsió és que en el temps que queda fins a les pròximes eleccions l’activitat parlamentària no s’intensifiqui.

Com ha anat amb la resta de partits? L’esquerra no és una opció desitjada pel PP. Per exemple, encara que els populars varen pactar el decret llei per regular les macrogranges amb MÉS per Mallorca, quan el varen desplegar en forma de projecte de llei varen optar per VOX per tirar-lo endavant. Pel que fa a les proposicions de llei, el Parlament ha donat llum verda a la llei del taxi del PSIB –amb unanimitat– i una llei per prevenir les festes il·legals impulsada per Més per Menorca, així com la modificació de la llei perquè els menors puguin entrar als toros de Vox. Les altres dues –la llei per eliminar l’Oficina Anticorrupció i la de regulació de vehicles a Eivissa– les va presentar el PP.

Canvi respecte als anteriors governs

El ritme a què el PP ha aprovat normatives està marcat per una tendència a prioritzar el decret llei i una ràtio baixa de projectes de llei en comparació amb les dues anteriors legislatures. Durant el segon govern de Francina Armengol (2019-2023) es varen tirar endavant 26 projectes de llei i cinc proposicions de llei. Va ser un mandat travessat per la pandèmia de la covid-19 i, per tant, també hi va haver hiperactivitat en l’aprovació de decrets llei: 38 en total. La majoria d’aquests, una trentena, varen decaure poc després, perquè eren mesures excepcionals, mentre que set es varen desenvolupar després com a projecte de llei.

D’altra banda, durant el primer Govern d’Armengol (2015-2019) es varen aprovar 47 projectes de llei i 21 proposicions de llei, mentre que es varen tirar endavant onze decrets llei, segons les dades agregades del registre del Parlament (dos dels quals es convertiren en projectes de llei). “Es reflecteix l’aritmètica parlamentària en cada moment”, explica l’analista polític Toni Forners:“Els governs de les Illes han estat en minoria des de 2015, el que passa és que l’actitud dels socis minoritaris era molt diferent”. Així, Armengol va conformar dues coalicions d’esquerres que, al seu torn, se sostenien en suports al Parlament i, així i tot, va aprovar lleis significatives, especialment durant el seu primer mandat. “Hi havia un consens a l’esquerra per desmantellar l’obra del govern anterior, de José Ramón Bauzá (PP), i revertir la legislació en qüestions educatives, socials i la Llei de símbols”, recorda. En canvi, en la legislatura 2019-2023 la reacció a la covid-19 va ser el més important: “Hi va haver més decrets llei i menys legislació ordinària”.

“L’època de la covid-19 desvirtua les estadístiques, s’ha de tenir menys en compte perquè va ser excepcional”, apunta el politòleg Guillermo Bezzina. Tot i que cap dels tres governs arribava sense suports parlamentaris als 30 diputats que marquen la majoria absoluta, Bezzina estableix una diferència important. “Armengol va tenir governs en coalició i els seus socis parlamentaris eren més fidels”, exposa. “No és el mateix dependre d’un grup afí que de Vox, que és molt més dispers, poc fiable, amb un comportament erràtic”, considera. A més, el fet que tres partits conformessin els dos governs de la socialista va fer que “tots ells tinguessin molta iniciativa per convertir en llei les seves promeses electorals”, remarca.

El Govern va estar conformat pel PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca la primera legislatura, amb el suport extern d’Unides Podem i, puntualment, El Pi per a la investidura, i el PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca en la segona legislatura, a només un diputat de la majoria absoluta­. “Ara, hi ha un únic partit que governa en minoria i ha de negociar constantment les seves polítiques amb Vox”, continua l’expert. “Al PP li és més difícil negociar amb l’extrema dreta, hi ha menys probabilitat que s’aprovin les seves propostes i ha de fer més concessions”, exposa: “Això desincentiva dur tantes iniciatives amb rang de llei al Parlament”.

“Els anteriors governs tenien una voluntat més transformadora que es va traduir en molta activitat legislativa, encara que això, després, no sempre s’hagi notat a la realitat”, afirma el politòleg Julián Claramunt. “Això no només passa a les Illes Balears, sinó que, entre els governs de dretes i els esquerres, l’esquerra sol legislar més i també és més intervencionista en l’àmbit privat”, afirma.

A Vox no li compensa facilitar res al PP

En aquest sentit, considera que “Vox no està essent un soci gens còmode per al PP”. “Les enquestes cada vegada els donen millors resultats, no tenen incentius per facilitar les negociacions”, explica. Tot i això, el politòleg considera que, si els populars volguessin tenir més activitat legislativa, podrien intentar-ho. “Hi ha temes en què topen amb els seus socis, però es poden fer lleis sobre moltes altres qüestions: el PP no ha tingut voluntat d’anar a cercar Vox per transformar”, assegura.

Per què no ho fan, llavors? D’una banda, l’extrema dreta ha emprat algunes d’aquestes iniciatives com a moneda de canvi per reclamar cessions en altres qüestions. Per exemple, Vox va tombar el decret llei d’acceleració de projectes estratègics, que, segons el Govern, estava pactat paraula per paraula. El motiu? Va ser una represàlia perquè el PP no va acceptar tramitar la llei d’educació de Vox per arraconar el català. Tot i això, Claramunt apunta a una altra causa:“El PP ha fet el diagnòstic que, si no es mou molt, tornarà a guanyar”. “Cada nova llei implica obrir una negociació, té un impacte als mitjans, i aquest és un Govern que, a banda de tenir poca voluntat transformadora, no té incentius per insistir, llevat que siguin qüestions importants com els pressupostos, on sempre perd el primer que s’aixeca de la taula”, opina.

A l’altre cantó, Vox ha après que creix en la confrontació. “Sap que els partits minoritaris, després de facilitar governs, si no es desmarquen i es diferencien, acaben perdent utilitat electoral i, per tant, el seu relat de campanya”, apunta Forners.

“Els partits apliquen una lògica parlamentària que s’acaba desviant del principi constitucional de la recerca de l’interès general, però ho fan amb un relat molt intel·ligent”, continua: “Quan Vox argumenta que no facilitarà uns pressupostos fins que el PP compleixi el pacte sobre els anteriors, està dient al votant que són un partit en què es pot confiar”.